El consum d’insectes a la dieta és molt comú a països de l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. A escala mundial, més de dos mil milions de persones mengen insectes de forma quotidiana. Dels milions d’espècies d’insectes conegudes, se’n consumeixen unes 1.900, xifra que augmenta cada any a mesura que més estudis avalen la seguretat del consum de nous insectes. Segons dades proporcionades per l’Organització de Menjar i Agricultura de les Nacions Unides (FAO), els insectes més consumits són els escarabats -coleòpters-, amb un 31%, seguit de les erugues -lepidòpters-, amb un 18%, i les abelles, vespes i formigues -himenòpters-, amb un 14%. El mercat dels insectes comestibles mundial va superar els 112 milions de dòlars l’any 2019 i, segons dades de Global Market Insights Inc, creixerà un 47% entre el 2019 i el 2026.
A territori occidental, el consum d’insectes segueix sent molt minoritari, tot i que cada cop en sentim més a parlar, assenyalats com l’aliment del futur. Un estudi publicat al Journal of Insects as Food and Feed per un seguit de científics assegura que un dels principals obstacles per l’acceptació dels insectes es troba en la psicologia individual, i en l’aversió i l’estigma que molts occidentals senten respecte a la idea de menjar insectes. Tot i això, l’auge en l’interès del públic per consumir aliments produïts de manera sostenible i curosa amb el medi ambient, i la lluita contra la crueltat animal han obert la porta a l’entrada dels insectes en la dieta. Actualment, a la Unió Europea (UE) hi ha quatre espècies d’insectes aprovades i aptes pel consum humà, que són el cuc de la farina, la llagosta migratòria, el grill domèstic i l’escarabat piloter, aquest últim aprovat a principis d’any.
El sector al nostre territori
Alberto Pérez és el propietari i únic treballador de l’empresa valenciana Insectum, que es dedica a la venda en línia d’insectes comestibles, i que també compta amb botiga física al Mercat de Russafa, a València. Pérez comenta que el mercat a Espanya “està molt verd”, tot i que creu que està creixent, “però de manera molt lenta”. Tan lenta que Pérez necessita una altra font d’ingressos per arribar a final de mes, però comenta que ho segueix fent perquè li interessa i li veu un futur, tot i que “el futur està tardant molt a arribar”. Pérez atribueix el dèbil mercat dels insectes comestibles ja no a Espanya, sinó a tot Europa, a la falta de cultura i costum a menjar-los, tot i que assegura que la gran majoria de persones que els proven per primer cop “els hi agraden, o com a mínim no els hi desagraden, que ja és molt”.
El producte més venut a Insectum és una bossa d’insectes sencers que inclou les quatre espècies aprovades actualment per la UE, “ideal per qui els vol provar tots de cop”, comenta el propietari. Pérez explica que no coneix a ningú que els hagi incorporat com a aliment habitual de la dieta, i que els que ho intenten troben en l’alt preu del producte una barrera, el qual comenta Pérez que “segurament és massa elevat pel que és el producte”, cosa que “ve motivada per la poca demanda i la poca oferta, i a què, en ser un producte importat, el preu s’encareix”. Pérez lamenta també la manca d’una cultura gastronòmica que impliqui la cuina amb insectes, i encoratja als i les xefs a “ajudar-nos creant receptes que n’incloguin”. Tot i això, Pérez avisa que “no es tracta de substituir un filet de vedella per insectes, sinó de complementar la dieta amb ells”.
Actualment, la indústria mundial dels insectes es basa en la recol·lecció d’aquests en el seu hàbitat natural, amb tècniques com els protocultius, que consisteix a tenir cura dels nius d’insectes salvatges per després poder-los explotar comercialment. Aquest sistema pot arribar a sobreexplotar les espècies i els seus ecosistemes, i es corre el risc que hagin pogut ser exposats a patògens, insecticides o altres formes de contaminació. Amb la domesticació dels insectes comestibles es garanteix una producció constant tot l’any, cosa que no és possible amb la recol·lecció, ja que és estacional. Tot i que sembli alguna cosa molt innovadora, la zoocria - maneig d’animals que pertanyen a espècies no domèstiques sota condicions de captivitat - d’insectes fa segles que es du a terme amb exemples com la sericultura per obtenir seda, l’apicultura per obtenir mel, o el control biològic de plagues.
Una solució sostenible pel futur
"Haurà de passar més d’una generació perquè es normalitzi el fet de menjar insectes a Europa"
Davant del repte que suposa l’alimentació de la cada cop creixent població mundial, i de la sostenibilitat del model de producció alimentària actual, l’alternativa de la comercialització a gran escala d’insectes aptes pel consum humà agafa cada cop més força. En aquest àmbit, Pérez comenta que “haurà de passar més d’una generació perquè es normalitzi el fet de menjar insectes a Europa, ja que a curt termini no hi ha ni el costum ni la cultura”. Segons estudis, el valor nutricional dels insectes inclou un alt contingut en proteïna, àcids grassos, vitamines, fibra i minerals. En general, qualsevol insecte comestible té una aportació de proteïnes major que les de les fonts convencionals com són el pollastre, el porc o la vedella. A més, pel que fa a la sostenibilitat i eficiència del procés de producció, es necessiten 1,7 quilos d’aliment per generar un quilo de grills, mentre que en el cas del porc són 5 quilos d’aliment, i el de la vedella s’enfila als 10 quilos. Aquestes dades signifiquen que la producció de grills és quatre cops més eficient que la del porc, i fins a dotze cops més que la de la vedella.
L’actual legislació de la Unió Europea, actualitzada el 2018, contempla els insectes aptes pel consum humà com a “nous aliments”, fet que implica que qualsevol operador que vulgui comercialitzar insectes pel consum humà a la UE ha de presentar una autorització a l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Si l’aliment i la seva producció es considera finalment com a segura, la Comissió Europea l’inclourà a la llista de nous aliments, i es pot començar a comercialitzar. El cas més recent és el de l’autorització de la comercialització de les larves de l'escarabat piloter, de nom científic Alphitobius diaperinus, el qual ja es pot vendre i comprar a Europa des de la setmana passada. Això ha succeït gràcies al fet que l’empresa francesa Ynsect va demanar l’autorització ara fa cinc anys, i l’EFSA no va concloure fins a l’abril del 2022 que menjar aquest insecte és segur.