Facundo 'Facu' Díaz, uruguaià d'origen, empadronat a Blanes (Selva) i veí de Madrid, és l'humorista de referència de l'esquerra a l'Estat espanyol. Amic personal de PabloIglesias i Alberto Garzón, va fer el gran salt a l'arena pública quan l'Audiència Nacionalel va encausar arran d'un esquetx a 'La Tuerka', televisió lligada al digital Público. En aquest gag es feia paròdia d'un comunicat d'ETA en el qual el PP anunciava la seva dissolució. Durant el curs passat es va dedicar a omplir el Teatro del Barrio de Madrid amb el programa 'No te metas en política' que protagonitza conjuntament amb Miguel Maldonado. Militant de Izquierda Unida, Facu és una de les poques veus pel 'no' que defensa la realització del referèndum a Catalunya. Parlem amb ell d'humor, política i altres coses menys serioses.
Té límit el nombre de bromes que pots fer aprofitant que vas ser encausat per l'Audiència Nacional?
La veritat és que ara estic fent un monòleg on explico aquesta història detalladament. Tingues en compte que quan hi ha càmeres hi ha moltes coses que no es poden explicar. Però, ara que estic fent el meu monòleg arreu, sense que ningú el gravi, amb els detalls que no puc explicar en públic, té molta més gràcia. Mentre pugui estirar el xiclet, viuré del frau de l'Audiència Nacional.
Creus que és rellevant que s'expliqui aquesta història?
Crec que, sobretot en el moment que estem vivint, és un acudit que fem servir molt, però perquè l'actualitat sembla que ens obligui a parlar d'aquestes coses. És un tema que no ens volen deixar que oblidem. Pràcticament, cada 2 o 3 mesos hi ha gent anant a l'Audiència Nacional per haver explicat un acudit. Però bé, jo vaig ser dels primers a passar per aquesta història i vaig tenir sort, però hi ha gent que no en té tanta. És un acudit, però ens l'hem de prendre molt seriosament.
Això t'ajuda a escalar posicions dins el rànquing de la persona més odiada per la dreta espanyola...
Sembla que la polarització sí que m'ha servit. Hi ha molta gent que ha empatitzat amb mi només perquè ha vist que era un objectiu de la ultradreta i que hi havia gent que em volia veure a la presó. Però, tampoc és molt agradable per mi veure que tinc l'empatia de molta gent gràcies al fet que l'altra meitat de la gent et vol veure fotut.
I des de l'esquerra, t'ha trucat mai Iglesias o Garzón demanan-te que afluixessis?
El cert és que no, però principalment perquè soc amic dels dos i crec que ells saben valorar l'humor. Són gent jove que saben que els còmics hem de treballar amb llibertat i que pot ser contraproduent enfadar-se amb algú que fa broma de tu. És molt ridícul intentar que no es riguin de tu, perquè se't pot girar la truita i que se'n riguin encara més.
L'humor és una cosa molt sana. Ho hem vist a Catalunya amb el 'Polònia', on els polítics han entrat al joc, i això és molt intel·ligent. Els polítics joves, fins i tot l'Albert Rivera, saben que han de permetre la paròdia. Iglesias i Garzón, a més, saben que serà molt més amable una paròdia nostra que una crítica de 13TV.
Amb en Miguel Maldonado trenqueu amb el mite que diu que l'esquerra no sap riure's de si mateixa.
Fem una cosa que la gent ha valorat, tot i que molts no ho han entès. Som gent que no diem cap mentida, som d'esquerres i ho hem dit més d'una vegada. De fet, jo estic involucrat en una organització com és Esquerra Unida. Cada cop menys per qüestió de temps, però sempre hi he militat. Crec que és un nivell d'honestedat que la gent agraeix molt perquè no l'intentem enganyar. Jo desconfio molt de qui no em diu el seu posicionament polític i del que pretén quedar bé amb tothom. Nosaltres ens hem posicionat des del primer dia i això ens ha permès riure'ns de l'esquerra amb un afecte especial. Són dels nostres, però a vegades els cal un toc d'atenció. Sovint sembla que la nostra funció sigui donar tocs d'atenció a l'esquerra i dir-los que això que està fent en aquell moment és ridícul. No tenim cap problema a riure de la nostra tradició i la nostra gent, l'esquerra té una història que permet molta paròdia.
Amb qui faries un sopar: Javier Cárdenas, Santiago Abascal o Felisuco?
Ostres! Amb en Felisuco, perquè tinc moltes coses a preguntar-li. A més, considero que li cal que algú li faci una abraçada i que algú del gremi de la comèdia no estaria malament que li la fes un dia d'aquests. Cárdenas és un tio que no té cap vergonya, Santiago Abascal és un feixista i Felisuco em sembla que està equivocat i s'està adonant molt tard del que està fent.
Què li diries a Felisuco?
He llegit una entrevista on deia que estava decebut perquè l'actitud de Ciutadans no està sent tan contundent com ho hauria de ser amb la corrupció del PP. Em sembla que hi ha un aire d'innocència molt bonic. M'ha provocat molta tendresa i tinc moltes ganes de fer-li una abraçada
El cambio climático está pegando fuerte en Cantabria. pic.twitter.com/Bf12sKUNG8
— Facu Díaz (@FacuDiazT) 5 de agosto de 2017
NOOOOOOOOOOOOO pic.twitter.com/DXafDMhmek
— Facu Díaz (@FacuDiazT) 5 de agosto de 2017
De quin bloqueig a Twitter estàs més orgullós?
No tinc el d'Albert Rivera, que diuen que bloqueja molt. Jo no el tinc i em sembla molt malament. Però, el cert és que no estic orgullós de cap bloqueig perquè em sol bloquejar gent a la qual després vull poder llegir i llavors ho haig de fer amb un altre compte. Per exemple, Hermann Tertsch o altres persones que em tenen bloquejat m'agraden. Jo miro molt 13TV. Imagina't que em tallen el senyal. Em llanço per la finestra, no podria viure sense saber què fa aquesta gent. Per això no n'estic orgullós de cap. Vull llegir què diu aquesta gent. Des d'aquí, aprofito per fer una crida a Hermann Tertsch perquè em desbloquegi.
Tindries un problema per omplir guions...
Clar! Jo visc molt de què aquesta gent existeixi i digui disbarats. Que continuïn!
Hi ha hagut polèmica arran les portades que van fer Mongòlia i Charlie Hebdo després dels atemptats de Barcelona. Tu creus que es pot fer humor sobre això? On és el límit?
Aquí hi ha un debat que s'enfoca malament. Recordo una entrevista que em feia una periodista anglesa on em va fer unes preguntes preguntant-me si faria comèdia sobre temes com atemptats terroristes, pederàstia a l'església i altres temes així. Jo li vaig dir que sí a tot i ella es va quedar amb una cara molt estranya, com si penses que tenia un monstre al davant. Vaig haver d'aturar l'entrevista i explicar-li que no era un debat de sí o no. Es tracta de com es fan, en quin moment es fan, i a qui es fan aquestes bromes. I ara diré una cosa que potser em porta problemes: Jo he fet ja algun comentari graciós del què ha passat a Barcelona. Ho he fet. En la intimitat del meu entorn, amb la confiança de què estava amb persones que innegablement estem afectades pel que ha passat. Jo he viscut allà i el meu germà viu a tocar de les Rambles, però per a mi i els meus amics, l'humor i fer aquest tipus de comentaris ens ajuda a portar millor aquestes coses. Tanmateix, no les faria al programa, per exemple. No tinc cos per fer-les ni crec que hagi de publicitar cap tipus de comentari graciós sobre el tema, i, molt menys, només dues setmanes després.
Segueixes empadronat a Blanes?
Sí, la veritat és que sí. Això vol dir que em tocarà votar si hi ha urnes.
Aniràs a votar?
Sincerament, encara no crec que sigui viable el referèndum. No ho veig com una realitat, amb el cor a la mà. Però posaré de la meva part i faré el que calgui com a ciutadà compromès amb el dret a l'autodeterminació per poder anar a votar amb totes les garanties del món. M'agradaria poder-ho fer i si és possible, ho faré.
El sentit del vot, te'l guardes?
Balla molt. Jo sóc del no. Sóc republicà i federalista, però balla molt. A vegades és impossible no sentir-se agredit per l'Estat espanyol. Intento que l'estómac no guanyi al cap i que Rafa Hernando no condicioni el meu vot, però és complicat.
Si el Procés fos un acudit quin seria?
El Procés és un acudit que no acaba mai. Un acudit on ningú riu perquè no hi ha manera que acabi. Em sembla etern i sense gens de gràcia.
Trenta-set programes de 'No te metas en política'(NTMEP), què és el més surrealista que us ha passat?
Veníem de fer vídeos que gravàvem sense públic, però gairebé tot el que ha passat gravant amb públic ens ha sorprès molt. Hi ha gent que no sap estar-se sense parlar o dir alguna cosa. Hi havia coses que ens deixaven molt fora de lloc. Ens han passat coses molt boges, com un grup de gent de tot l'Estat que s'havia conegut per les xarxes i s'havia posat d'acord per viatjar i venir al programa a conèixer-se.
Sou fenomen de masses de l'esquerra espanyola...
No sé fins a quin punt, però tenim una resposta major de la què podíem imaginar. Normalment a les gravacions de programes no has de pagar i fins i tot et donen el típic entrepà. Nosaltres sí que fem pagar, no obstant això, la gent s'ha bolcat i s'ha implicat molt en el projecte.
Hi ha cap convidat que recordis en especial?
Han vingut dos esportistes aquest any, una va ser l'Eli Pinedo, que és una persona meravellosa. Jo ja havia seguit una mica la seva trajectòria. L'altre és Sitapha Savané, que havia jugat al Joventut de Badalona i ara està a l'Estudiantes. Em va sorprendre molt perquè no l'havia vist mai a la tele ni el coneixia de res.
Un dia ens va trucar en Quique Peinado, que és amic seu, i ens va dir que en Sitapha volia venir al programa d'espectador perquè n'era molt fan. Li vam demanar que vingués com a convidat. Ja que tenim un esportista conegut a qui li agradàvem, li havíem de fer una entrevista. És una de les vides més interessants que he escoltat mai, amb política i moltes històries que hi havia de per mig. És un esportista mediàtic, però molt diferent del que es veu al món de l'esport. Una persona que deia que volia pagar més impostos perquè guanya molts diners. Això no ho havia vist mai a la vida!
I, cap convidat fiasco?
No és un fiasco, però, els convidats que més expectació van aixecar van ser Pablo Iglesias i Alberto Garzón. Tanmateix, un dels darrers convidats de l'any va ser Ignatius Farray i la seva és l'entrevista que té més visites de totes. Mediàticament ha superat Iglesias i Garzón junts. Això sí que és sorprenent.
Fareu el salt a la TV la temporada que ve?
Hi ha molts programes semblants al nostre que ja han anunciat una data de tornada, nosaltres no ho podem fer encara, però estem preparant moltes coses. Tindrem un salt qualitatiu important, ho farem en un lloc una mica més gran. L'anterior sala se'ns va fer petita. També estem molt contents de dir que el NTMEP no serà l'únic espai on la gent ens podrà veure. Farem alguna coseta més, no puc avançar res, però puc dir que no només estarem a internet.
A la Sexta?
No t'ho puc dir. No descartis que fem coses a ràdio i tele. Hi ha molta gent interessada en nosaltres.
Teniu previst girar per altres ciutats?
Ho vam anunciar l'any passat, però vam tenir problemes logístics i no ho vam fer. Aquest any ho volem intentar, però no volem assegurar res, perquè ens va saber greu.