Canvi de guió en el nou processament contra els exiliats catalans. Dijous dia 12, el magistrat Pablo Llarena va emetre una nova interlocutòria contra els polítics catalans que van marxar a l’estranger després dels fets de la tardor del 2017. En aquesta processava per desobediència Marta Rovira i Clara Ponsatí –que teòricament podrien tornar a Catalunya, atès que la desobediència no implica pena de presó– i contra el president Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig formulava un processament per desobediència i malversació.
Aquest canvi obeïa a la modificació del Codi Penal pactada, en l’àmbit parlamentari, entre els partits que integren el Govern espanyol i Esquerra Republicana. La sedició, derogada, queia de les acusacions, però Llarena feia un escrit en què no tenia present el canvi de tipus penal pel delicte de malversació. Aquest delicte, tal com s’ha reformulat, implicaria un màxim de cinc anys de presó i de vuit d’inhabilitació en cas que el condemnat no s’haja enriquit personalment. La de malversació és la pena a la qual s’haurien d’enfrontar Puigdemont, Comín i Puig en cas que foren extradits, però Llarena va argumentar que el nou Codi Penal permet no atenuar la pena del delicte, i obria la porta a la possibilitat de condemnar-los fins a 12 anys de presó.
Ara, Fiscalia vol anar més enllà. Quan la sedició va ser derogada es va incloure el delicte de desordres públics agreujats contra aquells que “s’aixequen de manera pública i tumultuària per a impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o de qualsevol autoritat l’exercici de les seues funcions o el compliment dels seus acords o de resolucions administratives o judicials”. Aquest delicte pot comportar fins a cinc anys de presó –dotze en cas dels exiliats, atès que eren autoritat pública en el moment dels fets–, davant els quinze que podia suposar la sedició.
Alguns es van sorprendre que Llarena no utilitzara aquest nou delicte per a processar els impulsors del referèndum que van marxar a l’estranger, però la Fiscalia del Suprem –integrada per Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaume Moreno i Fidel Cadena– sí que ho vol fer. De fet, ha presentat recurs contra la interlocutòria de Llarena per a incloure’ls. També contra Clara Ponsatí, qui va quedar acusada només per desobediència en la nova interlocutòria.
Fiscals i magistrat sí que han coincidit en la crítica contra la derogació de la sedició. Si Llarena va negar que la nova legislació espanyola s’homologara a l’entorn europeu, atès que considerava que ja ho estava abans, a més de desacreditar els indults decretats al juny de 2021, ara la Fiscalia, en la seua interlocutòria, assegura que s’ha “eliminat un dels instruments penals de resposta davant les agressions a l’ordre constitucional, que queda afeblit”. Per als fiscals del Suprem, “si no s’aplica el delicte de desordres públics significa que no va existir la sedició”, i “no seria comprensible que la multitud d’episodis violents, organitzats amb la finalitat d’alterar l’ordre constitucional, planificats, ideats, impulsats i realitzats, intel·lectualment i material, pels acusats, acabaren convertits en atípics des del prisma de l’ordre públic.
Fonts jurídiques consultades per aquest setmanari entenen que els desordres públics agreujats no poden ser incorporats a l’acusació, atès que constitueixen un delicte que en el moment dels fets no existia i, per la qual cosa, no es podria utilitzar contra els assenyalats.
El Ministeri Públic exclou d’aquest delicte Marta Rovira, a qui demanen jutjat per desobediència; i a l’exconseller Lluís Puig, a qui acusen de desobediència i malversació. Els mateixos delictes pels quals els ha processat Llarena.