Una mosca a la sopa russa

Els lligams de l’ex-canceller alemany Gerhard Schröder amb Rússia són un problema per a l’SPD

L’ex-canceller alemany Gerhard Schröder aviat entrarà a formar part del consell d’administració de la companyia petroliera més gran de Rússia, Rosneft. Els seus lligams a Moscou s’estan convertint en un problema per al candidat del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) a la cancelleria, Martin Schulz, en la campanya electoral.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Va ser una conversa breu i no especialment agradable. A mitjans d’agost,enmig de l’enrenou de la campanya, el candidat del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD, en les sigles en alemany), Martin Schulz, va telefonar a l’ex-líder de l’SPD Gerhard Schröder, l’últim polític del partit que va aconseguir arribar a la cancelleria alemanya. 

El dia abans de la trucada, Schröder havia confirmat a Schulz que les informacions sobre la seva intenció d’entrar a formar part del consell d’administració de Rosneft —la principal companyia petroliera de Rússia, majoritàriament de propietat estatal— eren certes. Després d’una nit de reflexió, Schulz volia dir al seu destacat aliat al partit què li semblava aquella idea: poca cosa, de fet. “Em sembla un error”, va dir Schulz a Schröder, que en el moment de la trucada era a la Xina. “No cal que acceptis qualsevol feina que se’t presenta”.

Schulz no està passant un bon moment últimament. Fa setmanes que el seu partit està molt per darrere dels conservadors en les enquestes d’opinió, quan falten tan sols unes setmanes perquè els alemanys escullin un nou Parlament. L’últim que necessitava Schulz era un embat d’algú del seu mateix partit. Ara, però, la intenció de Schröder d’acceptar una feina a la companyia estatal russa —que li reportarà 500.000 dòlars l’any— ha encarat l’SPD amb una pregunta fonamental: ha arribat l’hora que el partit es distanciï del seu antic dirigent? I si és que sí, en quina mesura?

Les notícies pràcticament no haurien pogut ser pitjors per a Schulz. Fa només sis setmanes, Schröder va ser molt aplaudit al congrés de l’SPD quan va assegurar als delegats reunits que encara podien “convertir-se en el partit més fort” aquesta tardor. Ara, però, l’home que el partit esperava que els ajudés en la campanya s’ha tornat un llast.

El càrrec de Schröder al consorci de gasoductes Nord Stream, al qual es va unir poc després de perdre les eleccions davant d’Angela Merkel el 2005, ja havia posat el seu partit en una situació complicada. El fet que ara tingui la intenció de ser un executiu clau per a Rosneft complica encara més la situació. Al capdavall, la companyia no és una més de les empreses que pertanyen al Kremlin. Forma part del nucli de poder a Rússia i fa negocis amb persones com l’autòcrata sirià Baixar al-Assad i concedeix préstecs a líders com el president veneçolà, Nicolás Maduro. Si Schröder accepta la feina, com ha dit que farà, no passaria a ser només un executiu a la mercè de Moscou, sinó que es convertiria en membre dels cercles més elevats de presa de decisions de Rússia i encara estaria més a prop del president rus, Vladímir Putin, del que ho està actualment.

 Ígor Setxin, cap de Rosneft, l’empresa on entrarà l’ex-canceller Schröder.

Una campanya plena de dubtes

Des d’aquesta elevada posició, l’antic dirigent de l’SPD utilitzaria el seu partit per promoure els interessos del Kremlin? Ara molts es fan aquesta pregunta, i és l’última cosa que Schulz necessitava en una campanya que ja està plena de dubtes. Això ha distret del debat sobre la justícia social que els socialdemòcrates esperaven obrir en aquesta campanya. També està gastant un temps que el seu partit no té. I és un vent en contra de tots aquells votants que creuen que la política acaba sent per a benefici exclusiu dels mateixos polítics. La feina de Schröder ofereix “diversos objectius d’atac, sobretot per l’actual crisi d’Ucraïna”, diu Gesine Schwan, que havia estat candidata a la presidència alemanya per l’SPD. Molts membres del partit es pregunten per què Schröder ha triat anunciar la notícia justament ara. “Sis setmanes abans de les eleccions? Com pot ser?”, diu un d’ells.

Però el mateix partit en sap la resposta. Schröder és Schröder: és imprevisible.

Schröder, que va obrir-se pas des de baix fins arribar a dalt de tot, sempre ha estat fascinat pel món dels diners i la influència. Com a conseqüència d’una infantesa de pobresa, es va enamorar dels símbols de riquesa, com ara els puros cars, els vins negres de qualitat i les americanes de Broni.

Schröder també va ser un polític provocador que no defugia el conflicte i a qui li agradava trencar tabús. Com a canceller per l’SPD, va fer fortes retallades en el sistema de benestar social i no va fer entrar Alemanya en la guerra de l’Iraq contra la voluntat dels Estats Units. Després de perdre les eleccions el 2005, no va trigar gaire a acceptar un càrrec a Gazprom, un moviment que ell veia com un acte de rebel·lia. No hi havia res d’il·legal en l’acció, però va ser un gest de mal gust, sobretot perquè Schröder, com a canceller, havia pres decisions que havien beneficiat la companyia.

Schröder no va voler mai ser un home d’Estat solemne i omniscient de l’estil de Helmut Kohl. Fins i tot detestava el títol d’“ex-canceller” perquè li sonava com si estigués “mig mort”. Per contra, volia fer grans acords comercials després d’haver perdut poder polític, o si més no aplanar-los el camí.

Certament, es creu que Schröder va tenir influència en la venda de diverses drassanes anades a menys a Wismar i Rostock fa uns quants anys a un home de negocis rus, Vitali Iusufov, que dirigeix les oficines de Nord Stream a Moscou. Iusufov, que aleshores tenia 29 anys, s’havia ocupat de redactar les actes sempre que es reunien Schröder i el director executiu de Gazprom, Aleksei Miller, a la seu central de l’empresa. Va pagar 46 milions d’euros per les empreses de construcció de vaixells i posteriorment les va vendre novament el 2016 per més de 230 milions. El preu final de venda va ser més de cinc vegades el preu que havia pagat inicialment: un bon negoci.

Un “home amb fortalesa”

La implicació de Schröder en Nord Stream va ser un èxit, si més no per les empreses involucrades d’Alemanya i Rússia. Al cap de poc temps, prop d’un 60% del gas natural consumit a Alemanya passava pels gasoductes del consorci, tot i la significativa oposició europea al gasoducte per part del Govern italià i de gairebé tots els països membres de la UE de l’est d’Europa.

Però l’ex-canceller va demostrar la seva capacitat d’aturar les crítiques creixents al projecte. Es va reunir amb polítics alemanys en restaurants de luxe a Berlín i va buscar el favor a Brussel·les amb el president de la Comissió Europa, Jean-Claude Juncker, o el comissari corresponent, Arias Cañete.

Schröder contribuiria a l’expansió de Rosneft a Alemanya posant la seva xarxa de contactes polítics a disposició de l’empresa

El més important, però, és que va ser capaç d’assegurar el suport del Govern alemany, en part amb l’ajuda dels seus antics aliats polítics de l’SPD. “Nord Stream va a favor dels interessos d’Alemanya”, deia content Sigmar Gabriel mentre era ministre d’Economia, el qual fins a començament d’any va liderar l’SPD. “En aquesta qüestió, estic d’acord amb la cancellera Merkel”.

No sorprèn, doncs, que Putin hagi fet la cort a Schröder des d’aleshores i que l’hagi elogiat dient que era “home amb fortalesa”. Un home de veritat que no és pertorbat per pràcticament res, ni les àmplies crítiques a la seva estreta amistat amb el president rus.

Així, el recent ascens de Schröder no ha deixat ningú sorprès. Al maig, l’ex-canceller va acompanyar el cap de Rosneft, Ígor Setxin, en la gran inauguració d’una nova sucursal de l’empresa al centre de Berlín. Es van repartir petons i abraçades als socis comercials i ostres als convidats.

El Darth Vader de Moscou

“En l’acte era fàcil veure que la relació és estreta”, diu una persona que hi va assistir. Rosneft està interessada a introduir-se en el mercat de les refineries i les estacions de servei alemanyes i té previst invertir uns 600 milions d’euros a Alemanya durant els propers anys, part dels quals estan destinats a l’oleoducte Druzhba (‘amistat’), previst al sud d’Alemanya.

Schröder hi contribuirà posant la seva xarxa mundial de contactes polítics a disposició del cap de l’empresa, Setxin, que és considerat la segona persona més poderosa de Rússia després de Putin. És un dels membres més importants de l’anomenada xarxa Silovik, que va ascendir al poder al país juntament amb Putin, ex-agent del KGB.

Setxin té la reputació de ser despietat i a Moscou se’l coneix com a Darth Vader, el príncep de la foscor de La guerra de les galàxies. Ha convertit Rosneft en l’empresa pública productora de petroli més gran del món absorbint les parts més importants de la companyia Yukos. L’imperi empresarial que pertanyia a l’ex-oligarca Mikhaïl Khodorkovski s’havia tornat assequible després que el seu propietari fos empresonat i que li fossin confiscats els béns.

Més recentment, Setxin va aparèixer als titulars per acusacions d’estar implicat en un pla astut per fer fora del càrrec l’ex-ministre d’Economia Aleksei Uliukàiev, que havia gosat posar en qüestió un acord multimilionari fet per Rosneft.

Fins i tot entre els líders de la indústria alemanya la implicació de Schröder amb un home de negocis amb unes credencials tan tèrboles es considera un error. Schröder no s’està fent cap favor, diuen, lligant-se amb una companyia que està entrellaçada amb la política. Serà un cop significatiu a la seva reputació a Alemanya.

Plataforma petroliera d’aquesta empresa a l’Àrtic.

Lligams problemàtics

Molts membres de l’SPD també estan consternats. Dirigents del partit saben molt bé que la qüestionable connexió de Schröder amb el Kremlin tindrà conseqüències negatives per a l’SPD si el partit no se’n distancia. Al mateix temps, però, l’SPD tem que un clar trencament amb l’ex-líder podria perjudicar més que no pas ajudar el partit.

A començament de la setmana passada, Schulz va buscar una via conciliadora dient que no seguiria mai l’exemple de l’ex-canceller, però va afegir que eren “els negocis privats de Schröder”. Martin Schulz va dir que no tenia res més a dir sobre l’assumpte en aquell moment. Aquestes declaracions tenen l’avantatge que no enemisten Schulz amb Schröder. Però obren la porta al fet que el critiquin per no haver condemnat prou clarament els lligams problemàtics de Schröder amb Putin.

Els polítics conservadors han atacat ràpidament. En una entrevista publicada dilluns al diari de gran difusió Bild, Merkel va dir que li semblava que “no era acceptable” que Schröder acceptés la feina, sobretot pel fet que Rosneft és una de les empreses incloses en les sancions de la UE amb relació a la incursió il·legal de Rússia a Ucraïna.

Mentrestant, Norbert Röttgen, expert en política exterior dels democratacristians de Merkel, per exemple, ha acusat Schulz de “lideratge feble” respecte a la qüestió de Schröder. Manfred Weber, dirigent del conservador Partit Popular europeu al Parlament Europeu i membre de la Unió Social Cristiana, partit germà de la CDU a Baviera, també ha criticat obertament Schulz. La implicació de Schröder, diu, hauria de “deixar clar fins i tot als escèptics que Nord Stream i Rosneft no són senzillament projectes empresarials, sinó companyies que fan feina política en nom del Kremlin”.

Günter Krings, de la CDU, secretari d’Estat del Ministeri d’Interior, diu: “Cap període d’espera pot ser prou llarg per justificar que algú s’involucri en el repugnant sistema de Putin. Les ofertes com aquesta simplement s’haurien de rebutjar”.

Membres de l’SPD, però, han defugit criticar el seu antic líder. L’experta en política exterior de l’SPD Dagmar Freitag diu que creu que “és bo que en aquests temps difícils algú encara tingui una connexió fiable amb Putin”. Però, afegeix, “òbviament no cal acceptar un lloc de treball en una de les empreses estatals més importants de Rússia”.

Schröder, en campanya

La crítica més clara a Schröder ve de la membre de l’SPD Gesine Schwan. “No ho puc entendre de cap manera”, diu Schwan, que Schröder havia nomenat candidata de l’SPD a la presidència d’Alemanya. “Realment m’agradaria que no acceptés la feina”. Per motius ètics, “sempre és problemàtic que un polític es passi al món empresarial després de la seva carrera”, diu Schwan. “Fins i tot el seu càrrec a Nord Stream va suposar un ús qüestionable del poder polític”.

Schwan també parla obertament del dilema que afronta ara el partit. “No podem renegar de Schröder i ja està”, diu Schwan. “Això suposaria esborrar una part del nostre passat, i aquests gestos no funcionen mai”.

Els dies següents, Schulz ha intensificat les crítiques a les activitats comercials de Schröder a Rússia. El cap de l’SPD s’adona que Schröder l’ha posat en una situació impossible. Però l’ex-canceller també ho ha posat difícil a d’altres socialdemòcrates, com ara el ministre d’Exteriors, Sigmar Gabriel. Fa només unes quantes setmanes, Gabriel es va reunir amb Schröder i Putin per sopar a la residència del president rus a la costa del Bàltic. Gabriel es pot continuar aprofitant alegrement dels contactes de Schröder a Moscou?

Els candidats de l’SPD al Parlament alemany que han previst actes de campanya amb Schröder ara es troben en una posició incòmoda. La setmana passada, Schröder acompanyà el parlamentari Lars Klingbeil en un míting a Rotenburg, a la Baixa Saxònia. Aviat apareixerà amb l’ex-secretària general de l’SPD Yasmin Fahimi a Hannover. Si cancel·la la presència de Schröder, el debat amenaça d’amplificar-se. Però si Schröder hi participa, el seu càrrec a Rosneft amenaça d’eclipsar tota la resta.

El candidat de l’SPD Lars Klingbeil, per la seva banda, no està preocupat. “Ja tinc ganes que ens visiti”, diu. “Parlarem de tot”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.