Ministeri d'Afers Exteriors

Martin Schulz: “Merkel desatén les seves obligacions”

Totes les enquestes aposten per la reelecció d’Angela Merkel com a cancellera, càrrec que ocupa des del 2005. El seu rival, el socialdemòcrata Martin Schulz, es mostra optimista, malgrat tot. Els experts apunten que el debat televisat del 3 de setembre ­—se celebra després d’haver tancat aquesta edició d’EL TEMPS— serà determinant. De moment, el resultat sembla clar. Però la batalla continua.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Campanya electoral? Alemanya està de vacances, fins i tot la cancellera se n’ha anat a les muntanyes. El seu contrincant, en canvi, no para quiet. Infatigable, Martin Schulz intenta reduir la gran distància respecte a Angela Merkel a les enquestes. El candidat de l’SPD aposta per la fase calenta, les últimes setmanes abans del 24 de setembre.

La campanya electoral ni tan sols ha començat, diu Schulz en l’entrevista amb Der Spiegel Online. “No em faig il·lusions, però tampoc no m’agrada que em deixin com un drap brut”. El cap del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD per les seves sigles en aquesta llengua) assenyala que coneix els punts febles d’Angela Merkel. I creu que això l’ajudarà. Schulz qualifica la presidenta de la Unió Demòcrata-Cristiana d'Alemanya (CDU) de “professional d’ajornar problemes”, i diu que li falta coratge i energia.

En la relació amb Donald Trump també es veu en avantatge respecte a la cancellera. “Els homes com Trump al final necessiten el que ells mateixos escampen: missatges clars”, diu Schulz. Al president dels Estats Units li retreu el seu “nepotisme despietat”: “Trump és un risc per al seu país i per a tot el món”.

A continuació, l’entrevista completa amb Martin Schulz:

—Vostè ha celebrat els resultats de la cimera del dièsel, que evita la desaparició de 15 milions de cotxes dièsel a canvi de més compromisos ecologistes del sector automobilístic. Els minsos resultats a què s’ha arribat de debò compten per a vostè?

—No, la cimera del dièsel només és, evidentment, un primer pas intermedi. Ara depèn del fet que les promeses del sector automobilístic es consolidin. No hi pot haver més amiguisme de l’estil de l’ex-ministre Dobrindt.

—Què exigeix, vostè?

—Necessitem finalment l’eina de presentació de recurs col·lectiu proposada pel ministre de Justícia, Heiko Maas. Sona complicat, però de fet és molt senzill: volem que cada conductor pugui fer valdre el seu dret respecte a les empreses automobilístiques davant d’un tribunal. La CDU i la CSU [Unió Social-Cristiana de Baviera] ho bloquegen, per tant aquesta serà una tasca important del nou Govern alemany pel que fa a la protecció dels consumidors.

—I amb això ja n’hi ha prou?

—De cap manera. La cimera del dièsel va ser una cimera de crisi. És fonamental esmenar les negligències del passat, però cal fer una cimera de futur. Un dia el motor de combustió serà cosa del passat i la mobilitat elèctrica serà la normalitat, però per arribar-hi encara es trigarà. Jo vull que Alemanya llavors també sigui el país número u en el motor. Però això només ho aconseguirem amb una política industrial activa. Que avui dia la majoria de bateries per a cotxes elèctrics siguin fabricades a Corea del Sud i a la Xina no és cap casualitat, sinó el resultat d’una política impulsada intencionadament per aquests estats. És d’això que ens hem de preocupar.

—A les enquestes, l’SPD es troba força per sota de la CDU i vostè és lluny de Merkel. Què pot fer per fer tremolar Angela Merkel?

—Les enquestes no ens són favorables, però la campanya electoral no ha començat del tot. De moment, tot Alemanya està de vacances, això es percep. No he pas de fer que Angela Merkel tremoli, sinó millors propostes per al futur d’aquest país. I això no és gaire difícil: la cancellera no en fa cap ni una.

—Doncs fins ara sembla que les coses li van força bé.

—Però no pas al país! I, per tal com és Angela Merkel, això ja quedarà palès. Una cancellera que no diu als votants què té pensat per al país desatén les seves obligacions. I posa en perill el futur del nostre país.

—Fins a quin punt és frustrant per a vostè que la cap del Govern se’n vagi d’excursió per la muntanya mentre vostè s’està esforçant de valent? I que els seus esforços no siguin reconeguts per l’electorat?

—Miri, a vegades m’altero de seguida, però ràpidament em torno a calmar. La presidenta de la CDU és una professional de deixar els problemes per a més endavant: escoles en mal estat, la misèria dels refugiats, la crisi financera i bancària, la reforma de les institucions de la UE, els atacs a la democràcia a Hongria i Polònia; i la cancellera no en diu ni una paraula. Fins i tot té la barra de dir que fins després de les eleccions no explicarà quins plans té per a Europa. Això és realment audaç.

—D’on treu la convicció que encara pot capgirar la truita?

—No deixo que em facin la pilota, però tampoc que em deixin com un drap brut. A les enquestes, més de la meitat dels sondejats diuen que les eleccions estan obertes. I hi ha una pregunta decisiva en què obtinc més bons resultats que Angela Merkel: qui està més a prop dels problemes dels ciutadans?

—Pel que sembla, la ciutadania no té cap dubte a l’hora de confiar més en vostè. Vostè ha exposat els problemes de la gent. Així doncs, els votants són massa rucs per comprendre tot això i prefereixen Angela Merkel?

—Angela Merkel també ha fet els seus mèrits durant el seu llarg període al càrrec, això és obvi. I sí, a Alemanya les coses van bé. Però que a Alemanya hi hagi una bona situació no vol dir que a tothom li vagin bé les coses. A molts alemanys no els van gens bé. Hem d’abordar això per poder-ho canviar. Per aconseguir això, a Merkel li falta coratge i energia.

—Vostè coneix Merkel molt bé i des de fa molts anys. Això el pot ajudar durant la campanya?

—Sí.

—En quin sentit?

—Conec els seus punts forts. Però també els punts febles.

—I què farà amb questa informació?

—Esperar.

—Veient-lo aquests últims dies a París o Roma, se’l percep més segur i relaxat que a Alemanya. Pot ser que Europa sigui més el seu terreny de joc?

—No. El fenomen és fàcil d’explicar: conec Emmanuel Macron o el president italià, Paolo Gentiloni, des de fa molts anys. En el cas de molts polítics alemanys, en aquesta mena de converses hi ha barreres lingüístiques, però en el meu cas, no. Fa anys que em moc en aquest terreny. A algú més centrat en la política interna probablement vostè li retrauria que a Alemanya se’l veu més segur que a l’estranger. Dit d’una altra manera: em fa l’efecte que estic a l’altura de les tasques internacionals d’un canceller.

—Què ha après sobre Alemanya durant l’últim mig any?

—Sempre sembla com si jo acabés d’aterrar per fer de candidat, com si fos un àlien. Però coneixia i conec Alemanya de cap a cap. Però evidentment en la precampanya es parla amb més gent: els últims sis mesos he conegut molts ciutadans i he escoltat les seves preocupacions i necessitats.

—I quines són?

—Molts ciutadans no tenen la sensació que la cancellera estigui fent prou per resoldre els seus problemes i per oferir-los un bon futur. Les inversions necessàries o no s’han fet o s’han fet en àmbits equivocats. Transport, infraestructures, educació: hi ha molta cosa aturada. Això ho nota la gent en el seu dia a dia. Alemanya és un país fort, però pot fer més.

—Què ha après sobre vostè mateix?

—Que només sóc bo quan sóc jo mateix.

—Fins ara havia estat fingint, doncs?

—Molta gent m’ha dit el que he de fer i deixar de fer. Durant molt de temps ho he tingut en consideració. Però en aquesta campanya electoral he de ser jo mateix. La meva carrera no ha sigut recta. Em penso que sóc l’únic polític alemany de primera línia que ha reconegut públicament catàstrofes biogràfiques: la superació de l’alcoholisme o fenòmens als quals vaig caure de jove com l’atur i l’amenaça de quedar sense sostre. Això forma part de la meva vida. A alguns els sembla un problema. Però d’altres hi veuen: mira, aquest se’n va sortir, de tot aquell merder. No és tan fi com molts altres polítics.

—Sobre la seva biografia se’n saben moltes coses, però fins ara ha mantingut la seva dona completament apartada de la llum pública.

—Quina llàstima que la meva dona no sigui aquí. Ella els hauria respost la pregunta: “No és que el meu home m’aparti de la llum pública, me n’aparto jo”.

—Per tant, és una decisió de la seva dona?

—És clar. Quan el 1986 em vaig voler presentar per alcalde de Würselen, vaig preguntar a la meva dona si hi estava d’acord. Ella em va contestar: “Però què em preguntes? Si ho vols fer, fes-ho. Jo tinc les meves ambicions com a arquitecta del paisatge; a més tindrem una criatura, de manera que la política la fas tu solet”. I així fins avui. Respectar això hauria de ser obvi.

—Així, no faria qualsevol cosa per arribar a canceller?

—Si es refereix a si “vendria” la meva família per ser canceller, la resposta és que no.

—Abans de les eleccions als Estats Units ens va dir sobre Donald Trump que aquell home, si arribava a la presidència, seria “no tan sols un problema per a la UE sinó per al món sencer”. La va encertar.

—La cosa ha anat molt pitjor.

—Què vol dir?

—Jo tenia clar que l’atmosfera solemne de la Casa Blanca no civilitzaria Trump. Però el nepotisme despietat amb què fa política, en què se situa ell i la seva família per sobre de la llei, això no em pensava que fos possible. I a més hi ha la reducció de decisions polítiques complexes a 140 caràcters. Reduir la política a una piulada ho considero, venint d’un president dels Estats Units, perillós. Trump és un risc per al seu país i per a tot el món.

—Si fos canceller, com tractaria amb Trump?

—Avui fa quinze anys Gerd Schröder va fer el que s’ha de fer: va dir rotundament que no a un president nord-americà davant la proposta d’una guerra contrària al dret internacional contra l’Iraq. Els homes com Trump al capdavall necessiten el que ells escampen: missatges clars. Jo l’abordaria amb tanta claredat com pogués. Un cap de Govern alemany no tan sols hi té dret, sinó que en té l’obligació.

—Això té un deix de combat de boxa.

—Trump s’ho pensa, que la política és un combat de boxa. Però no ho és. Malgrat tot, la política a vegades també necessita paraules clares. Crec que en això sóc millor que Angela Merkel.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.