Com un oasi enmig de la civilització, els Espais Naturals del Delta del Llobregat aconsegueixen mantindre un equilibri enmig d’una zona que, amb tota seguretat, és la que suporta la màxima pressió a Catalunya. Pressió per densitat de població, per la càrrega industrial i d’activitats logístiques, i pressió per la presència de les principals infraestructures de transport i mobilitat. Dit en altres paraules, el marge esquerre del riu Llobregat acull la ZAL Prat, Mercabarna, la Zona Franca i el Port de Barcelona. No hi busqueu ni un pam de terra, no el trobareu. Ciment i asfalt cobreixen el sector septentrional, travessat per grans avingudes rectilínies dissenyades per al pas de vehicles pesants.
Al marge dret, per contra, aquell que s’allunya del nucli de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, algunes bosses de terra perviuen entre el litoral, l’aeroport de Barcelona-el Prat, les autopistes i els polígons industrials. I allà es troben els Espais Naturals i el Parc Agrari del Llobregat. Són supervivents del tsunami metropolità i, per això mateix, tenen un valor afegit.
El delta del Llobregat destaca per la diversitat de les comunitats vegetals que acull i per la raresa d’algunes de les espècies més emblemàtiques que hi trobem. La barreja d’aigües dolces i salades, els terrenys sorrencs i argilosos i la inundació ocasional o permanent són factors que expliquen la diversitat i la singularitat de la vegetació deltaica. Acull exemples significatius de la vegetació dels aiguamolls i dels sorrals costaners, així com algunes de les millors àrees de Catalunya de pineda litoral de pi pinyer sobre dunes, amb una gran riquesa en fongs. Una mostra de la diversitat botànica del delta és que entre les plantes superiors s’han citat recentment 1.056 espècies, 629 de les quals han estat trobades dins de les àrees protegides.
I si ens referim a la fauna, destaca la profusió d’espècies alades, ja que el delta del Llobregat és un punt estratègic dins la ruta migratòria de la Mediterrània occidental que uneix Europa i Àfrica. Per això va ser declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), perquè acull importants poblacions d’ocells d’interès comunitari prioritari.
Hi destaquen importants poblacions nidificants de cames-llargues, corriols camanegres, corriols petits i cabussets. També hi nidifiquen altres espècies de distribució molt restringida a Catalunya, amb una o dues úniques zones de cria al país, com el bec d’alena, la perdiu de mar, el xatrac menut i l’ànec blanc. Les poblacions d’ocells hivernants també són de gran interès; en sobresurten els anàtids de diferents espècies.
Per tot això, el maig del 2005 es va crear el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, que té com a finalitat garantir la gestió i la protecció dels espais naturals del delta del Llobregat. El consorci, està format per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Gavà.
Mosaic de paisatges
El primer que el visitant percep en arribar als Espais Protegits del Delta del Llobregat és que es tracta d’un mosaic de paisatges. Hi predominen les zones humides, amb els estanys i les maresmes; però també les pinedes litorals, els conreus, la platja, el riu i el mar. I com a contrast i teló de fons, els efectes de la pressió antròpica.
Pel que fa a les zones humides, el delta del Llobregat és una de les tres més importants de Catalunya. Els estanys són l’element característic del paisatge deltaic i tenen un interès científic molt elevat, atesa la seua riquesa ornitològica. Són també importants com a lloc de reproducció de peixos litorals i altres de més rars, com el fartet. Els estanys més grans, com el de la Ricarda i la maresma del Remolar, situats a la línia litoral, presenten un estat semblant al natural; els altres més petits tenen orígens diversos.
Els espais del delta del Llobregat, com qualsevol zona deltaica, dibuixen en l’horitzó un perfil d’una horitzontalitat impecable. Es tracta d’un paisatge amb una perspectiva limitada per l’alçada homogènia de la seua orografia, que experimenta canvis en la fesomia al llarg de les estacions. I així és: els terrenys plans, sense relleu, deprimits, tenen inundacions temporals al llarg de l’any. Aquestes maresmes són superficials, la profunditat de les quals en poques ocasions ultrapassen el metro i mig. Les maresmes s’associen amb els estanys. Són, de fet, l’ambient més ric en fauna del delta, lloc de cria, repòs i alimentació de bandades d’ocells migratoris, entre els quals destaquen els ànecs i els limícoles. Pel que fa a la vegetació, la componen plantes herbàcies, jonqueres i saladars, que poden variar en funció de la salinitat.
L’únic element vertical que fa de contrapunt i de muralla alhora són les pinedes. Aquestes ocupen zones pròximes al litoral; el pi pinyer pobla les dunes més ben conservades de tot el litoral català. Cal remarcar que les dunes constitueixen un hàbitat escàs que ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.
La línia de costa la formen les platges del Prat i de Viladecans, les quals van més enllà de l’atractiu costaner del turisme de tovallola i para-sol: posseeixen importants valors naturals, ja que conserven les comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners i fan compatible l’ús públic amb la conservació dels seus hàbitats. Les àrees protegides del delta del Llobregat abracen poc menys de sis quilòmetres de zona litoral. La plataforma deltaica és molt rica en invertebrats de zones sorrenques i en peixos, sustenta una avifauna marina molt important, amb grans concentracions de baldrigues balears alguns anys. I fins i tot hi ha cetacis, com els dofins mulars i els dofins llistats. Les restes orgàniques que arriben a la costa serveixen d’aliment a una comunitat d’invertebrats que després són consumits pels limícoles migratoris.
I finalment, el riu. El Llobregat és l’element vertebrador del territori, el responsable de la formació d’aquests paisatges sempre canviants i amb una important funció com a connector biològic entre el litoral i les terres d’interior, i cultural entre els municipis de la comarca.
La formació del delta del Llobregat és l’habitual dels processos de formació deltaica i es remunta a 12.000 anys enrere, quan el nivell del mar es trobava a més de cinquanta metres per sota de l’actual. Amb el pas del temps, es van sedimentar les sorres, que generen l’aqüífer profund del delta i un delta arcaic. Però el canvi de fesomia més important va succeir ara fa uns 4.000 anys, quan un cop estabilitzat el nivell del mar en la posició actual, la plana sedimentària del delta va avançar, sempre condicionada pels altibaixos del Llobregat i també per la formació de barres litorals. L’acumulació de sediments a la desembocadura del riu, junt amb les crescudes van ser el motiu perquè les aigües cercaren noves eixides les quals van originar els estanys litorals que ens han arribat fins als nostres dies. El delta del Llobregat es concreta en la formació, en poc més de 1.500 anys, d’una plana al·luvial d’uns noranta quilòmetres quadrats de superfície, que es desplega sobre uns vint-i-cinc quilòmetres de costa entre la muntanya de Montjuïc i Castelldefels.
I un parc agrari
Dels paisatges que componen el delta del Llobregat, l’agrícola constitueix un element clarament diferenciador i amb un paper d’esmorteïment entre les zones urbanes i els espais naturals. Tot i que la majoria dels conreus estan inclosos dins l’anomenat Parc Agrari del Llobregat, que s’estén sobre més de 3.300 hectàrees, no estan lliures dels impactes evidents i de la pressió visible de la periurbanització.
A la plana del Llobregat s’hi practica una agricultura intensiva molt rica, associada a l’aigua del canal de la dreta del Llobregat i a l’aigua de l’aqüífer profund. Amb la construcció dels catorze quilòmetres del citat canal el 1865, entre Sant Vicenç dels Horts i la platja a tocar de la Ricarda, s’incrementaren les terres de regadiu, en aquell temps molt minoritàries. Fruiters i hortalisses desafiaren el dominant conreu de cereals, que s’estenia sobre un 75% de la superfície. A les noves terres de regadiu l’increment de la producció va ser evident, i arribaren fins a dues i tres collites l’any, amb rotacions complexes de dacsa i cànem amb hortalisses i cereals.
Els conreus de la comarca del Baix Llobregat tingueren la ciutat de Barcelona com a principal destinatari de la seua producció, tant per la densitat demogràfica com per la capacitat de la ciutat com a centre exportador.
El 1976 el Pla General Metropolità i des de feia dues dècades el fort creixement demogràfic i econòmic posaren en dubte la pervivència dels conreus del pla del Llobregat. Una reivindicació de la Unió de Pagesos, a la qual s’uniren després ajuntaments de la comarca, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal, va acabar gestant l’actual figura del Parc Agrari del Llobregat, creat el 1998.
Una immersió fugaç
La millor manera d’immergir-vos i paladejar els Espais Naturals del Delta del Llobregat és a baixa velocitat. A peu, les cames tenen el seu ritme i una autonomia limitada. Es tracta d’una opció molt recomanable per a espais reduïts i recorreguts curts. En bicicleta, l’eficiència augmenta, com també l’autonomia. Ambdues són les vies que us proposem per recórrer aquesta terra en funció de la disponibilitat i la curiositat que tingueu. En cap cas, trobareu dificultats, ja que el terreny és completament pla i, com a màxim, la marinada us podrà fer la guitza a partir de mig matí.
Visiteu els espais més emblemàtics. El riu, com a pretext, pot ser una bona primera incursió. Als Espais Naturals del Delta del Llobregat, el consorci gestor, hi ha habilitat un parell d’itineraris aptes per a totes les edats i adaptats per a cadires de rodes. Atanseu-vos al centre d’informació, ubicat a tocar de la torre mirador de Cal Lluquer, a la riba dreta del riu i indicat un cop passat el cementiri del Prat de Llobregat. Dos itineraris, de tres i cinc quilòmetres, per ser realitzats exclusivament a peu són un bon compendi dels ambients deltaics i us guiaran per l’estany de Cal Tet i fins a la torre mirador de la desembocadura. No dubteu a enfilar-vos-hi. La perspectiva és única en aquests últims minuts de vida del riu. Hi ha altres miradors, torres i aguaits al llarg del recorregut, des d’on serà un privilegi observar la fauna alada que es dóna cita a la zona. A la pineda de Ca l’Arana, la més septentrional dels Espais Naturals de Delta del Llobregat, hi viu una colònia de ratpenats i algunes aus rapinyaires nocturnes. Per respecte, els itineraris no la travessen, la voregen. A l’extrem oriental, la platja homònima forma part de l’àrea protegida i té un ús públic restringit.
La maresma de les Filipines compta amb un itinerari interior, també adaptat per a cadires de rodes, i que només es pot fer a peu. Hi destaca la riquesa faunística, sobretot ornitològica. Daurades, becadets, martinets de nit, xarxets i tota la legió d’aus aquàtiques en són els protagonistes.
El punt d’inici del recorregut se situa al Centre d’Informació. Arribeu-hi des de Viladecans, pel camí del Mar, fins a l’Espai Natural Remolar-Filipines.
La pineda de Can Camins és un espai fràgil, amb sòl sorrenc sensible al trepig i un sotabosc delicat. Us hi podreu endinsar mitjançant un itinerari circular de poc menys de dos quilòmetres de recorregut. L’accés és el mateix que cal seguir des del Prat de Llobregat fins a la platja on, després de caminar, podreu fer un bany o relaxar la mirada.
Gavà té dos espais d’interès, l’estany de la Murtra i la pineda de la Maiola. El de la Murtra, entre els municipis de Gavà i Viladecans, ha recuperat part de la seua vegetació típica i, junt amb els camps de conreu, és l’hàbitat d’espècies com el martinet menut, el blauet i el corriol petit. Podreu visitar-lo recorrent un itinerari de 1.250 metres. Pel que fa la pineda de la Maiola, conserva exemples de pineda sobre dunes litorals i jonqueres interdunars, i és l’hàbitat de diferents ocells forestals. A través d’un recorregut de 2.250 metres podreu gaudir de les millors perspectives.
En bicicleta, podreu arribar fins a la zona litoral. La carretera del Prat de Llobregat a la platja disposa d’un carril segregat que hi permet circular amb tota seguretat, mentre us sobrevolarà a baixa cota l’imparable trànsit d’avions que s’enlairen o aterren allà mateix, a l’aeroport.
Una alternativa interessant és recórrer els últims quilòmetres del riu pel carril bici que discorre paral·lel a aquest. De fet, podríem resseguir-lo des de Martorell, però l’excursió, sense cap altra dificultat que la llargada, sobrepassa els 43 quilòmetres.
Als miradors de Cal Lluquer i de la Bunyola hi arribareu en bicicleta, com també a l’antiga caserna dels carrabiners i al mirador del Semàfor, un punt d’observació dins d’un edifici que va tenir una funció reguladora del trànsit marítim a finals del segle XIX i de comunicació amb Montjuïc mitjançant un telègraf de banderes.
Atesa la rica varietat d’espècies ornitològiques, el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat proposa el birdwatching, o l’observació d’ocells. El servei de guiatge ornitològic se centra en l’observació de les espècies d’ocells més significatives del delta del Llobregat i difícils de veure en altres països europeus. En aquesta activitat, un guia especialitzat us explicarà cadascuna de les espècies que pugueu captar amb els vostres prismàtics. No dubteu a consultar les condicions al web, ja que són molt flexibles i s’adaptaran al vostre interès.