Aquesta iniciativa, organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català, té com a objectiu apropar la població a les produccions cinematogràfiques catalanes i donar-les visibilitat a través de projeccions, un cop al mes, en diversos cinemes de tot Catalunya, Madrid i Andorra. Actualment, les pel·lícules del Cicle Gaudí es poden veure en cinc localitats nord-catalanes: a Perpinyà podem veure-les al cinema Castillet, a Oceja al cinema Le Puigmal, a Ceret al cinema Ceretan, a Prada al cinema Le Lido i a Cabestany al centre cultural Jean Ferrat o al cinema municipal André Abet.
Aquest any s’hi han pogut veure, entre d’altres, la pel·lícula Ebre, del bressol a la batalla, un film que mostra l’experiència de milers de joves cridats a lluitar a la Guerra Civil Espanyola, el 1938 per participar en la Batalla de l’Ebre per la manca de soldats en l’exèrcit republicà. En aquesta pel·lícula, el públic no només va poder veure cinema en català, sinó que també va poder apropar-se a la història dels seus veïns del Sud i especialment a l’Ebre, un territori que els queda allunyat de la zona fronterera que coneixen normalment. A més, van poder conèixer com es va viure la Guerra Civil Espanyola, concretament en territori català i de la mà dels soldats joves que van veure’s obligats a participar-hi. Amb aquesta iniciativa, el projecte de cinema a Catalunya del Nord aporta no solament entreteniment, sinó també coneixement de la història de Catalunya.
El nombre d’espectadors ha variat segons els diferents llocs de projecció. Així com a Ceret i Prada hi ha hagut un bon nombre d’assistents, a Oceja i Cabestany l’afluència ha estat més fluixa. A Perpinyà, en canvi, les sales s’han pogut omplir gràcies a la gran difusió que s’ha fet per les xarxes d’Òmnium i del Centro Español. Segons ens explica Lluís Dagues, membre d’Òmnium Catalunya del Nord i un dels organitzadors de les projeccions del Cicle Gaudí en els cinemes nord-catalans, la majoria de públic que va a veure les pel·lícules en català del cicle són persones que tenen un lligam amb el món cultural català i ibèric, com és el cas de professors, antics professors i molta gent jubilada.
Dagues fa un balanç “interessant” de com ha sigut el projecte del Cicle Gaudí als territoris nord-catalans: “El cinema és el consum i producció d’una societat”, diu. En aquest cas la catalana, i ha pogut observar en les diferents sessions que hi ha menys espectadors dels que hi havia en una altra època. A més, el fet de formar part d’un altre Estat és perceptible en la visió de la societat i l’acollida d’aquesta a les propostes cinematogràfiques: “Es nota també l’efecte mirall de la frontera. Certes pel·lícules (sud) catalanes no són acollides de la mateixa manera al nord o al sud. El context i els reflexos culturals són molt diferents entre els dos territoris”, afirma.
Aquest distanciament pot ser evident en la majoria de temàtiques, però potser no tant quant a la pel·lícula concreta sobre la Batalla de l’Ebre, atès que a la Catalunya del Nord s’hi va refugiar molta gent exiliada i és possible que expliqui una part de la presència del públic de la tercera edat. Però, a banda d’aquesta pel·lícula, és obvi que els referents i els llocs no siguin els mateixos i que, per tant, la mirada difereixi. Posem un exemple invers: com de diferent seria l’acollida a una pel·lícula sobre la sortida cames ajudeu-me d’Algèria per part dels residents francesos i, per extensió, europeus? Òbviament, encara que a Catalunya i especialment al País Valencià hi va haver pieds noirs, el fenomen és molt residual en comparació al nombre de pieds noirs de la Catalunya del Nord.
Veient els resultats d’enguany del projecte, Òmnium Catalunya del Nord intentarà integrar-hi l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) per poder estabilitzar i difondre el Cicle Gaudí als territoris nord-catalans. A més d’intentar enfortir les relacions amb les diferents entitats que hi participen, es preveu fer arribar el cicle a la zona del Vallespir, on hi ha molta demanda, i donar-lo a conèixer pels pobles que hi ha prop dels Pirineus. Pel que fa a la plana del Rosselló, s’intentarà potenciar encara més la difusió de les properes projeccions per tal d’augmentar el nombre d’espectadors.
Els mitjans audiovisuals, com el cinema, són una via de difusió de la llengua i la cultura, i més en la societat actual. En una realitat en què el cinema es troba en una situació complicada per la manca d’espectadors i el gran auge de les plataformes de streaming, una iniciativa com la del Cicle Gaudí és una manera d’apropar la població als cinemes i endinsar-los en la producció catalana.