La darrera projecció demogràfica de l’INE indica que la població de les Illes creixerà en uns 300.000 efectius des d’enguany fins el 2037. El més gran especialista en demografia a Balears, Pere Salvà, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les illes Balears, valorava recentment per aquest setmanari que era una previsió creïble. Doncs bé, ara ja ha arribat la primera constatació quantitativa. La població illenca ha crescut -segons la mateixa font oficial- durant el primer semestre d’enguany en 8.290 habitants, de lluny l’augment més important de tot l’Estat i que està en nivells gairebé idèntics al mig a l'any en que més pujà la demografia de l’arxipèlag, el 2004. La totalitat és producte de la immigració -perquè entre els residents hi hagué més morts que naixements - i dels nouvinguts 3.944 -un 47,6%- provenen d’algun país de Llatinoamèrica, tal i com recollia el diari de Palma Última Hora el passat dilluns.
En resum: les previsions de l’INE comencen a complir-se. Només el 2004, en ple primer gran boom demogràfic recent, augmentà una mica més el nombre d’immigrats. Val a dir que en els últims trenta anys únicament el 2013 la població es va contraure una mica. Però vist en perspectiva, la immigració no ha parat de créixer i és la directa responsable del gran increment del nombre de residents oficials, que actualment -a 1 de juliol- arriben a 1.232.270.
Debat. El nou boom demogràfic suposa molts reptes diferents a molts d’àmbits, però en essència el que planteja és el debat sobre el model productiu illenc i, més en concret, sobre el sistema turístic vigent, basat en el creixement continu del nombre de turistes, del consum de recursos, de població, dels preus de l’habitatge... sense que les administracions públiques s’hagin mostrat decidides a intervenir. Moltes són les bones paraules i escasses les accions.
L’expert citat analitzava per aquest setmanari que «enguany hem tengut al voltant de 600.000 llocs de feina, per tant (si es compleix la previsió de l’INE) haurem de crear ocupació per aproximadament 240.000 immigrats en edat de treballar (la resta, fins als 300.000 nous habitants seran producte del creixement vegetatiu) que arribaran al llarg dels pròxims 15 anys. Ho podem fer, realment? Aquesta és la pregunta més important. I no trobaràs cap polític que vulgui entrar en debats sobre com contestar-la. La raó és fàcil d’explicar: si ara venen16,5 milions de turistes a l’any -i tenim problemes d’excés de consum de recursos, saturació...- sabem que per crear tal quantitat de nous llocs de feina en necessitaríem prou més. I això implicaria, lògicament, molt més consum d’aigua, d’electricitat, de saturació de carreteres i vies urbanes per un nombre de cotxes creixent...»
Per a Salvà és imprescindible assumir el debat real, que no és altre, al seu parer, «que contestar a un interrogant que és el més important: de veres hem d’acceptar que el model productiu i social en basi en aquest creixement i creixement sense control? Hem de ser conscients que només tenim dos camins per endavant: un, el d’imposar límits, línies vermelles i cercar solucions; l’altre, seguir igual que fins ara i acostumar-nos a viure en una societat turística on cap àmbit n’està al marge, amb preus molt elevats de tot i per tot que deixen -com ja passa – a molta gent per exemple fora del mercat immobiliari, sense poder comprar i cada cop més ni tan sols llogar...». Aquest, assegura, és el «vertader debat», el que caldria que els polítics assumissin d’una vegada «i no perdessin més el temps».