Ministeri de Medi Ambient

L'efecte destructiu i poc conegut del consum de carn

Què creieu que afecta més al canvi climàtic i fa més gran el forat de la capa d’ozó, menjar carn o conduir? La resposta pot sorprendre a molts. De fet, els grups ecologistes són els primers que eviten fer campanya contra el consum massiu de carn, tot i els efectes negatius que genera sobre el medi ambient.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les propostes vegetarianes i veganes en els restaurants proliferen, així com també els productes ecològics en els supermercats. La tendència a menjar més saludablement i natural va en augment, tot i que encara estem lluny de la conscienciació d’altres països europeus. Un dels símbols d’aquesta nova cultura gastronòmica és la reducció de la carn, així com dels productes derivats dels animals. Tot i que pot semblar una moda passatgera, deixar de menjar carn o reduir-ne el consum pot salvar el planeta. Fins i tot, un documental de la BBC, Carnage (Carnisseria), s’aventura a dir que d’aquí 30 anys consumir animals estarà criminalitzat.

Segons un informe de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO per les seves sigles en anglès), el sector ramader genera més gasos d’efecte hivernacle -fins a un 18% més de CO2- que el sector del transport. A més, la producció massiva de carn actual és una de les principals causes de l’escalfament del planeta, la degradació de les terres, la contaminació atmosfèrica i de l’aigua, així com de la pèrdua de biodiversitat. "El bestiar és un dels principals responsables dels greus problemes ambientals d'avui. Es requereix una acció urgent per fer front a aquesta situació", assegura Henning Steinfeld, cap de la Subdirecció d'Informació Ramadera i d'Anàlisi i Política de la FAO.

Els autors de l'informe van sumar totes les emissions generades al llarg de la cadena de producció de la carn: des de la producció de pinsos, que inclou la producció de fertilitzants químics, la desforestació per produir farratges i obrir pastures; passant per la producció animal, que inclou les emissions de la fermentació i d'oxigen a causa dels excrements; fins al CO2 alliberat durant l'elaboració i el transport dels productes al consumidor. En total, el sector ramader és responsable del 9% del CO2 procedent de les activitats humanes, però produeix un percentatge molt més elevat dels gasos d'efecte hivernacle més perjudicials. Genera el 65% de l'òxid nitrós d'origen humà, que té 296 vegades més potencial d'escalfament global que el CO2. La major part d'aquest gas el produeixen els excrements del bestiar. I també és responsable del 37% de tot el metà produït per l'activitat humana, 23 vegades més perjudicial que el CO2, que s'origina en la seva major part en el sistema digestiu de les vaques, i el 64% de l'amoníac, que contribueix de manera significativa a la pluja àcida, entre altres factors.

El 70% dels boscos que han desaparegut a l'Amazones s'han destinat a la ramaderia.

L'informe de la FAO explica que la ramaderia fa servir més del 30% de la superfície terrestre del planeta. La tala de boscos per crear pastures és una de les principals causes de la desforestació, especialment a Llatinoamèrica, on el 70% dels boscos que han desaparegut a l'Amazones s'han destinat a pastures. El principal pulmó del planeta, doncs, va minvant a causa de la producció massiva de carn. El sector ramader també contribueix de forma molt determinant en la contaminació de l’aigua i en la destrucció dels esculls de coral. Les dades són molt contundents, el bestiar contamina 10 vegades més l’aigua que l’home, i fins a tres vegades més que la indústria del carbó, ferro i la manufactura juntes. Els potents fems de les vaques, plens d'antibiòtics, hormones i productes químics, afecten de manera notable al cicle de l’aigua i impedeixen la renovació dels recursos naturals. Els excrements dels animals del sector ramader també generen 2/3 parts de l'amoníac que generen les pluges àcides arreu del planeta.

El consum massiu de carn arreu del món provoca una producció massiva d’aquests animals, això genera alteracions en la biodiversitat de la Terra. El Fons Mundial per a la Naturalesa considera que la producció a gran escala de bestiar és una "amenaça" en les 306 de les 825 ecoregions del planeta. Només aquest sector constitueix un 20% del total de la biomassa animal terrestre.
 

Els grups ecologistes, de perfil 

Aquestes dades que recull l’informe de la ONU plantegen un canvi de model en la producció, els hàbits i el consum de la carn. Fa un parell d’anys, va ser l’Organització Mundial de la Salut (OMS) qui va alertar dels perills de la carn processada, com els embrutits, les hamburgueses o les salsitxes, perquè eren "potencialment cancerígens". L’agència sanitària també recomanava moderar el consum de carn vermella, entre d’altres mesures. Tot i les conclusions d'organismes oficials en els darrers anys, la producció massiva de carn sembla no tenir aturador.

Tornant al factor mediambiental, és curiós veure com els grans grups ecologistes -nacionals i internacionals- passen de puntetes sobre un dels principals focus de la contaminació al planeta, derivat de la producció de carn a gran escala per satisfer una població majoritàriament addicta aquest producte. Per exemple, el col·lectiu ecologista de referència mundial Greenpeace no té cap acció mediàtica ni cap apartat en el seu portal denunciant aquest fet. Si cerquem en articles relacionats amb la paraula carn, només trobem la problemàtica relacionada amb unes balenes del japó i unes llaunes de carn d'aquest animal. Una dotzena de coincidències i cap relacionada amb la producció de carn i l’escalfament global. Ara bé, fent una cerca més complexa es poden llegir diversos articles relacionats amb la desforestació de l'Amazones o el "model agrícola", però sense apuntar el causant d'aquest fenòmen: el consum massiu humà de carn. 

Per la seva banda, els grups ecologistes del Principat, com Ecologistes de Catalunya, tampoc tenen aquest fenòmen com una prioritat, tot i que almenys animem a participar en esdeveniments com el Dia Mundial Sense Carn, al mateix temps que denuncien la «petjada ecològica que suposa el consum de carn». Una acció promoguda pel Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) que va denunciar que la producció de carn i productes làctics representa un 70% del consum mundial d’aigua, el 38% de l’ús total de la terra i el 14% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I potser la xifra més esgarrifosa és la dels animals enviats a l’escorxador cada any per al consum: 58.000.000.000.

Cada any se sacrifiquen prop de 6 bilions de vides per abastir l'actual consum massiu de carn.

Pot semblar que les pressions del sector de la carn han desactivat les accions dels grups ecologistes. Per aquest motiu, són grups animalistes com Animanaturis els qui abanderen la lluita contra el canvi climàtic derivada de la producció massiva de carn, alhora que també denuncien les dures condicions que pateixen els animals durant tota la seva existència i fins que són sacrificats. Aquests col·lectius, doncs, recomanen un consum responsable o, directament, fer-nos vegetarians. En resum, davant la passivitat política a causa dels interessos empresarials del sector, aquests grups aposten per un despertar individual, un canvi personal que sigui més respectuós amb els animals i el planeta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.