El president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, es desplaçà a Palma per participar en un acte polític, el dilluns dia 21 de novembre, amb la plana major el PP illenc i per donar suport a la candidata conservadora a desallotjar Francina Armengol de la presidència del Govern, Marga Prohens. Volà a la capital illenca el dia anterior, fent-hi nit, cosa que aprofità per concedir una entrevista al diari Última Hora en la qual assegurà que «el PP serà el partit més votat» a les eleccions autonòmiques de maig de l’any que ve.
No era la primera vegada que deia talmen. Ja ho va dir el passat 27 de setembre, en una altra visita a Palma. «Crec que si avui hi hagués eleccions (autonòmiques) el PP seria la força més votada».
Vots, escons i Govern. No pot estranyar que el líder d’una formació estatal digui que la seva delegació illenca guanyarà les eleccions. És un clàssic de la política, això. Fins i tot ho diuen els que no tenen cap possibilitat de victòria, així que amb més lògica ho asseveren els caps de les dues grans formacions, PSOE i PP, quan es desplacen a la capital baleàrica en temps propers a urnes. La diferència, en aquesta ocasió, és que Feijóo s’ha limitat a dir que el PP serà «el més votat» però no que governarà. I una cosa no du a l’altra, com és prou conegut, en un sistema parlamentari. Menys encara a Balears, on els dos primers pactes de forces progressistes amb Unió Mallorquina, el 1999 i 2007, van suposar governs de centreesquerra a pesar que el PP havia estat el partit més votat, amb molta diferència sobre el segon, el PSOE, i que quedà per sota de la majoria absoluta (30 escons) per només dos escons. Les dues vegades va obtenir 28 dels 59 diputats.
El que deia Feijóo, que el PP serà el més votat, no és res de nou. De fet, les últimes enquestes publicades a les Illes així ho indiquen des de principi d’any. Per tant, no aportava cap novetat. Resulta estrany que un responsable polític orgànic faci unes declaracions com aquestes. La primera vegada per ventura podria respondre a una forma de parlar sense pensar molt el que deia. Però repetir-ho a la segona fil per randa per força no ha de ser una equivocació.
Més aviat pareix que Feijóo és conscient que, com diuen els sondatges demoscòpics, el PP guanyarà en vots i escons però que és molt difícil que pugui governar. Perquè Marga Prohens pugui ser investida presidenta necessitaria el vot favorable d’almanco 30 escons, la majoria absoluta. Es pot suposar que els que obtingui Vox seran per a ella, però així i tot no ho té gens fàcil. De fet, les enquestes neguen que l’adició de diputats conservadors i ultres arribi a la majoria absoluta. Deixen al PI, amb dos o tres escons -ara en té tres –, la decisió de qui serà la futura presidenta, si Armengol o Prohens.
Es vera que el PI no s’engruna els dits i que formalment es manté en que pot pactar tant amb el PSOE com amb el PP. Però no és una postura creïble. Resulta gairebé impossible que els regionalistes -que, sense anar més enfora, són favorables a la normalització del català, quan Vox és enemic de la llengua pròpia- se sumin a una operació per investir Prohens en la qual d’alguna manera hi jugui el partit ultradretà. I sense Vox és impossible -asseveren, fins ara, els sondatges- que el PP pugui assolir la presidència.
És per això que Feijóo diu allò que el PP serà el més votat però no diu que acabi governant? Ha iniciat la direcció central conservadora una preventiva estratègia -encara subtil – per contestar el futur potencial pacte del PI amb els partits d'esquerra, en el sentit -com va passar el 1999 i 2007 - d'insinuar una voluntat pretesament antidemocràtica de pactar tots en contra seva?...
No hi ha respostes, encara, però si més no aquesta estranya insistència de Feijóo en dir això que ha repetit dues vegades permet suposar que la resposta afirmativa als dos interrogants com a mínim no és agoserada.