Codi Penal

Amnistia Internacional veu positiu eliminar el delicte de sedició

Reclama que el tràmit parlamentari serveixi per alinear el Codi Penal als estàndards internacionals de drets humans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amnistia Internacional ha considerat una bona noticia que s'elimini el delicte de sedició però ha demanat a les Corts espanyoles que garanteixin que no es criminalitza la protesta pacífica. AI ho ha demanat a través d'un comunicat aquest dijous, quan el Congrés vota la presa en consideració de la proposició de llei que inclou la reforma del Codi Penal. AI ja ha expressat anteriorment la preocupació pel fet que la reforma d'aquests delictes podia implicar "limitacions indegudes" a l'exercici del dret a la protesta i també amb motiu de la condemna a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L'organització ha demanat que el tràmit parlamentari sigui una oportunitat per alinear el Codi Penal amb els estàndards internacionals de drets humans.

Entre els aspectes positius, l'organització ha destacat que s'elimina el delicte de sedició com s'entenia ara i que comportava no exigir explícitament recórrer a violència o amenaça de violència i que podia abraçar una àmplia gamma de conductes no necessàriament violentes, amb penes d'un a 15 anys de presó.

Modifica també el delicte de desordres públics i corregeix l'ampliació del tipus de la reforma del 2015, elimina la modalitat agreujada de desordres públics quan aquests es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa i elimina la sanció penal a la difusió de missatges que serveixin per reforçar la disposició a cometre desordres públics, aspecte incorporat el 2015.

En canvi, veu com a elements preocupants que no s'asseguri que només es castigaran actes de violència o intimidació greus contra les persones. En aquest sentit, ha recordat que el Comitè de Drets Humans de l'ONU ha expressat per exemple que les empentes o la interrupció del trànsit de vehicles o vianants no constitueixen violència.

També veu amb preocupació l'establiment d'una modalitat agreujada de desordres públics que no sanciona situacions d'alteració real i efectiva de l'ordre públic, sinó la simple possibilitat d'haver-lo posat en perill. Concretament, si aquests actes són “duts a terme per una multitud el nombre, organització i finalitat del la qual són idònies per a afectar greument l'ordre públic”. Aquesta definició conté elements d'ambigüitat que han de ser corregits, apunta l'organització. D'altra banda, afirma que la reforma del Codi Penal de 2015 va establir un nou tipus penal, el del delicte d'invasió i ocupació de seus de persones jurídiques. En aquest sentit, ha lamentat que la proposta de reforma actual no només manté aquest delicte, sinó que expressament sanciona aquests fets quan es duguin a terme sense violència i sense intimidació. D'aquesta manera, ha considerat que es mantindria la penalització d'actes no violents, si es produeix "una pertorbació rellevant de l'activitat normal" de l'entitat i ha apuntat que aquest concepte és "ambigu".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.