Política

La derogació del delicte de sedició afectaria més al PSOE que a ERC

Els últims acords entre els governs espanyol i el català sobre el delicte de sedició han revolucionat el debat polític i les diferents forces ja s’han posicionat sobre el tema. Repassem com es traduiran electoralment els últims moviments.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La derogació del delicte de sedició acordada per ERC i el PSOE és el principal punt calent de la política catalana i espanyola de les últimes setmanes, i es preveu que portarà encara molta més cua. La proposta, que serà presentada per Pedro Sánchez al Congrés dels diputats per ser sotmesa a votació, ha aixecat molta polseguera per la consegüent reforma del delicte de desordres públics agreujats, que pot afectar la situació jurídica dels polítics catalans exiliats, i de possibles detinguts en futures mobilitzacions populars.

Tant ERC com el PSOE han intentat vendre l’acord en benefici del seu partit. Des de l’òrbita d’ERC s’ha tret pit de l’acord com a fruit de la taula de diàleg, i com a part de la desjudicialització del procés independentista. Des del Govern català deixen clar que la derogació de la llei “no va de noms, sinó de justícia”, referint-se a les múltiples crítiques sobre la possibilitat que l’acord serveixi per netejar de càrrecs a Marta Rovira, secretària general d’ERC, que es troba a l’exili suís.

Des del PSOE, en canvi, asseguren que la derogació de la sedició seria útil per eliminar un delicte tipificat el segle XIX, i per modernitzar el Codi Penal espanyol. A més, assegurava Patxi López, veu de pes dels socialistes, la reforma també equipararà el delicte als de contingut i penes semblants d’altres països europeus, facilitant així l’extradició dels líders independentistes exiliats, principalment del president Puigdemont. Ministres com Nadia Calviño també s’han expressat en aquest sentit.

Aquests moviments polítics de tanta rellevància tindran, inevitablement, un efecte electoral en les properes eleccions per als dos partits que han pactat la reforma del Codi Penal. Jordi Pacheco és politòleg, degà del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya (COLPIS) i doctor en Dret i Ciència Política, explica quina pot ser la traducció electoral tant a Espanya com a Catalunya dels últims acords de la taula de diàleg.

Pel que fa a ERC, Pacheco considera que no creu que la situació els afecti massa electoralment, ja que el públic que veu malament els últims acords ja es troben al voltant de l’electorat de Junts per Catalunya. Si pot haver-hi un públic dintre d’ERC afectat, comenta Pacheco, és l’independentista més d’esquerres implicat en els moviments socials, proper a la CUP, pel fet que es poden veure preocupats per la reforma del delicte de desordres agreujats i l’enduriment de penes en l’àmbit de la mobilització popular.

Pacheco veu més possible, en canvi, que la derogació de la sedició i l’acostament del PSOE a ERC tingui un impacte electoral negatiu en els socialistes. El politòleg ho atribueix al fet que molta part de la base electoral de Pedro Sánchez no veu aquests últims moviments clars, ni tampoc l’impacte que poden tenir en l’opinió pública espanyola, que sol atacar amb força a tot el que té a veure amb l’independentisme català i les relacions amb aquest moviment.

Pacheco assegura que la clau del PSOE per reduir al mínim l’efecte electoral dels acords amb ERC és actuar ràpidament per intentar arribar a les eleccions municipals del maig de l’any vinent amb el tema molt desgastat mediàticament. En un moment polític on entre un 35 i un 40% de l’electorat acaba decidint el seu vot el mateix dia o pocs dies abans de les eleccions, Pacheco assegura que si el PSOE no aconsegueix una reforma ràpida del delicte, el debat mediàtic quedarà molt a prop de les municipals, i podria repercutir molt negativament en els resultats dels socialistes. A partits com VOX, o fins i tot Ciutadans, els resultaria fàcil estirar el xiclet.

El PSC, partit més votat en les últimes eleccions catalanes, també juga el seu paper en la situació. Pacheco assegura que, tot i haver-se posicionat clarament en contra de tot el moviment independentista en els anys de més polarització del procés, la seva proposta d’estabilització política i social actual té una gran acollida entre els catalans que “no volen viure en un país polaritzat i aspiren a una normalitat real”. Pacheco defineix el gruix de l’electorat socialista català com aquells que veuen en l’Estat espanyol una certa estabilitat i protecció en factors com el pagament de pensions, per exemple, més que no pas un sentiment espanyolista de pertinença al país. La situació actual, comenta el politòleg, interessa més al PSC que no pas al conjunt del PSOE, on el primer compta amb uns riscs electorals molt baixos.

A l’hora de valorar un possible nou tripartit d’ERC amb el PSC i els comuns, Pacheco destaca que “és una teoria massa conspirativa”, però que existeix una situació objectiva d’un govern sostingut amb 33 diputats que necessita arribar a pactes per tirar endavant les seves propostes. Davant aquesta situació, assegura que ERC només té dues postures: la primera és “tancar-se a gestionar el dia a dia sense legislar al Parlament”, cosa que destaca que és “una postura a la defensiva que a llarg termini no s’aguantaria”. La segona és “generar grans consensos socials sobre les seves propostes per, a l’hora de votar-les al Parlament, posar l’oposició entre l’espasa i la paret”. Una obstrucció sistemàtica de l’oposició a propostes molt treballades socialment pot arribar a desgastar-la, i aconseguir que perdi part del suport de la seva base social.

Sobre la posició electoral de Junts per Catalunya en el panorama actual, Pacheco destaca que la situació de tensió social que va tenir el país durant els moments àlgids del procés, i la retirada de part de les forces polítiques que en van ser partícips, ha deixat un públic important que segueix confiant en el camí més radical cap a la independència catalana. Aquest públic és el que recull Junts, i, tot i que podria quedar-se reduït als 22 diputats que l’última enquesta del CEO dona al partit de Puigdemont, una xifra que segueix sent molt destacada. Pacheco comenta el cert marge de maniobra que pot tindre el partit cap a la moderació del seu discurs per tornar a formar part de les institucions. Tot i això, si la seva posició els porta a estar sistemàticament en contra les propostes del govern, destaca el politòleg, poden quedar aïllats al Parlament i patir un desgast electoral.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.