En portada

Fuster, mesura d’un segle (V): Francesc Montero

EL TEMPS ha demanat a onze veus no expertes en Joan Fuster —escriptors, historiadores i crítics— quina és la vigència del seu pensament, els seus assaigs, la seua poesia i el seu articulisme. Des de Perpinyà a Novelda i de Sa Pobla a La Sénia. Parlem amb Francesc Montero (Figueres, Alt Empordà, 1981), director de la Fundació Josep Pla i autor de Manuel Brunet: El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fuster és vigent, en primer lloc, per una qüestió d’altura intel·lectual i de qualitat intel·lectual. Es demostra que l’amplitud del seu coneixement ens marca el camí. La manera d’entendre el món i la societat, aquesta mirada crítica que té, ajuda a millorar-la.

L’honestedat intel·lectual amb la qual Fuster es mira el seu món i la seva gent sempre és per millorar-la.

En el vessant nacional, el seu pensament és completament vigent. Segurament, hauria de ser-ho més. Els fets actuals ens demostren que no ens hauríem de desviar gaire en el camí que ens va marcar en la consciència nacional, d’unitat cultural, de teixir ponts entre els diferents territoris dels Països Catalans. Això està abandonat o, com a mínim, hauríem de reforçar-ho més. Era el camí per trobar un èxit a escala nacional.

I, des de fora, el canvi que ha viscut València es produeix perquè encara avui dia és una figura indiscutible —i que ho sigui per molts anys.

En el terreny periodístic, Fuster continua sent vigent per la seva faceta d’opinador i d’analista de la societat. Això s’aprecia en la seva capacitat per decidir els problemes del moment a partir d’elements molt concrets, de vegades una simple anècdota que és capaç d’elevar-la a categoria. En el seu articulisme d’opinió, que alhora és també una porta oberta al món i al coneixement, hi ha un mestratge. Els articles de Fuster no només comenten l’actualitat del moment, sinó que també incorporen algun aspecte que et permet anar més enllà, que et convida a la reflexió. En aquest sentit, Fuster és un intel·lectual humanista com ja no en queden.

Pla i Fuster tenen estils molt diferents i malgrat això van ser amics i van teixir complicitats. El de Fuster és un estil més intel·lectual; en canvi, el de Pla és un estil més viscut, més a partir de l’experiència i més sensual. Això no vol dir que no tinguin els mateixos objectius, també els de fer-se entendre i influir sobre la societat.

El mestratge de Fuster al País Valencià també es pot veure molt clar. Hi ha tota una generació d’intel·lectuals, literats i artistes d’altres disciplines, que se senten deutors de Fuster. D’alguna manera, haver conegut Fuster, haver-lo llegit, els obre les portes del món i això es nota en la seva obra. No vol dir que “fusterianegin”, però sí que d’alguna manera els marca, amb l’estil i la personalitat també literària.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.