La gestió dels recursos hídrics s’ha basat, històricament, en la construcció de grans infraestructures per satisfer la demanda, sense tenir en compte l’oferta. Des de l’any 2000, amb la Directiva marc de l’aigua europea, s’ha potenciat una gestió de l’aigua amb un ús racional i equilibrat dels recursos hídrics, tenint en compte que l’aigua és un recurs escàs, fràgil i finit.
En els darrers trenta anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.
Aquesta falta d’aigua crònica s’ha resolt, en els darrers vint anys, amb la construcció de grans infraestructures com l’embassament de la Llosa del Cavall (1998), la dessalinitzadora de la Tordera (2002 i ampliada el 2011), la dessalinitzadora del Llobregat (2009), així com altres actuacions per incrementar la garantia un 30% a les zones més poblades. Així doncs, gràcies a la dessalinització, la recuperació de pous i captacions en desús i la millora en els tractaments de potabilització, es disposa de fins a 122 hm³ de nova aigua, que redueixen el dèficit hídric a la part més poblada de Catalunya. En el pròxim pla de gestió (2022-2027) es preveu duplicar la capacitat de producció d’aigua dessalinitzada, passant dels 80 hm³ actuals als 160.
Ajuts al món local
En els darrers anys, però, les mesures per a incrementar la disponibilitat d’aigua s’han centrat a resoldre els problemes de subministrament en municipis i nuclis que depenen de captacions pròpies i que estan sotmeses a una elevada vulnerabilitat. Per aquest motiu, l’Agència ha convocat entre 2016 i 2022 cinc línies d’ajuts, amb una inversió de 80 milions d’euros, per a resoldre els problemes de subministrament. Aquestes actuacions s’estan centrant en la construcció de nous dipòsits i noves conduccions; la perforació de nous pous; la substitució de conduccions antigues fetes de fibrociment, i l’habilitació de tractaments avançats de potabilització, entre d’altres.
La gestió de l’aigua ha de fer-se de manera coordinada i consensuada amb els ens locals, com ja s’ha anat fent els darrers anys en què s’han impulsat diferents línies d’ajut al món local i convenis per a millorar l’abastament d’aigua, garantir el sanejament o recuperar l’estat dels rius.
En el proper cicle de planificació (2022-2027), es preveu destinar 95 milions d’euros en ajuts per a millorar l’abastament d’aigua en alta.
Solucions: la reutilització de l'aigua depurada
Els conceptes d’aigua reciclada o "regenerada" els emprem quan parlem d’aquelles aigües residuals que provenen de l’activitat humana (domèstica, industrial...) i que, a través d’un sistema de conduccions, són transportades a estacions d’aigua regenerada (ERA) per ser tractades i reutilitzades posteriorment per a diversos usos no consumptius, com l’industrial, el reg, els usos ambientals i municipals, etc.
El volum d’aigua reutilitzada durant el 2021 és gairebé un 30% superior al del 2020. Se segueixen incrementant els volums en pràcticament tots els usos. El màxim volum d’aigua regenerada es va assolir en els anys 2007 i 2008, coincidint amb la greu sequera que va afectar tot el país. En els anys següents, que en general han estat més humits, no ha estat necessària una producció tan gran d’aigua regenerada.
Catalunya disposa d’un centenar de sistemes de regeneració d’aigua, més d’una quarantena dels quals són de titularitat pública. Les estacions més importants, pel volum que produeixen, són les del Prat de Llobregat, Vila-seca i Salou, Blanes i Castell-Platja d’Aro.
Actualment, a Catalunya, es regeneren 53 hm³ d’aigua, que, un cop sotmesa a tractaments avançats, es pot reutilitzar. Per tant, és aigua que s’evita extreure del medi. Anualment, Catalunya va consolidant aquest ús de l’aigua regenerada que posteriorment es destina a la reutilització per a usos que poden ser agrícoles, industrials, lúdics i municipals.
L’Agència Catalana de l’Aigua preveu doblar en cinc anys el volum d’aigua regenerada, arribant als 100 hm³/any. A més, durant el període de planificació 2022-2027, l’ACA preveu destinar més de 150 milions d’euros per a potenciar la reutilització a Catalunya.
Més informació: https://aca.gencat.cat/ca/laigua/infraestructures/estacions-de-regeneracio-daigua/
