Fa tot just una dècada, el 3 d’agost del 2007, va caure "abatut" el darrer Toro d’Osborne que quedava a Catalunya, pocs dies després de la seva instal·lació. Tot i que la publicitat de begudes alcohòliques està prohibida, en el cas de la figura del brau hi ha una excepció. Es tracta d'un dels símbols espanyolistes més importants, considerat Bé d’Interès Cultural pel Ministeri espanyol de Cultura. Per aquest motiu, la ubicació del toro al marge de l'autovia del Bruc tapant la silueta de les muntanyes de Montserrat, no era cap casualitat. I per a molts independentistes esdevenia tota una "provocació".
Per conèixer les interioritats i el context d'aquesta acció, EL TEMPS s’ha posat en contacte amb dos dels activistes, l’Adrià i en Jaume. Tot i els anys, recorden l'operació com "la millor executada en què hem participat". Expliquen que el sabotatge del toro del Bruc es va començar a planejar a través de la xarxa social més popular de l’època: el Messenger. I des d'allí van reunir la gent i van decidir actuar el més aviat possible.
La logística de l’operació va estar planificada per gent propera a l’Estat Català de Josep Planchart, tot i que l’escamot estava format per una vintena de joves procedents d’arreu del Principat i activistes afins a diverses organitzacions independentistes. Es tractava d’un grup d’acció puntual i transversal, on hi havia gent propera a Unitat Nacional Catalana, militants de l'esquerra independentista o les JERC. La majoria dels seus membres asseguren que era la primera vegada que es veien.
Els joves van quedar en una plaça d'Igualada, a dos quarts d’onze de la nit. Van aparcar els seus cotxes de forma esglaonada i es van reunir en un local, on es van desplegar mapes i es va organitzar l'operatiu. "Ens vam repartir les tasques, com la de vigilar els camins del voltant". Seguidament, tots els efectius van pujar a una furgoneta de gran capacitat, llogada per a l’ocasió. Una vegada dintre del vehicle, els que havien preparat el cop i coneixien l’estructura metàl·lica, van fer una petita xerrada motivacional al grup. "En aquell moment semblava senzill, teníem tanta energia que ens pensàvem que el faríem caure amb les mans", explica un dels membres.
Ja sobre el terreny, però, tot era més complicat. "Les serres eren molt fines i l'estructura de ferro molt gruixuda. Recordo estar tot suat serrant una de les potes de la construcció, però n’hi havia encara moltes i el temps corria». Finalment, després de més de tres hores de feina i amb l'ajut d'unes cordes que estaven lligades al cap del brau, l'estructura de 18 metres d'alçada i 4 tones de pes va caure al terra, com “un gegant amb peus de fang”, recollia el comunicat. Els activistes recorden que en aquell moment va viure un estat d'èxtasi, vam cridar, ho vam celebrar i el vam trepitjar" justament quan sortia el sol, a trenc d'alba.
Un sabotatge firmat sota el nom de 'La Germandat Catalana de la Bandera Negra', en al·lusió a l'organització armada de caire secret, vinculada a Estat Català i fundada el 3 de maig de 1925. El mateix matí van enviar a tots els mitjans de comunicació un comunicat i va ser notícia als mitjans catalans i estatals, així com en una vintena de publicacions digitals. Fins i tot, “va ser portada de The New York Times”, recorda orgullós un dels activistes.
Un any després, l'empresa Veterano Osborne el va tornar a alçar, sense cap permís d'obra, a través d'un ferrer de Masquefa i diverses grues. De poc els hi va servir, ja que uns joves de Maulets de la zona el van tornar a tirar al terra vuit mesos després. Unes setmanes abans, el juliol del 2008, dos manresans van intentar sabotejar el toro del Bruc. Aquesta vegada, però, els Mossos d'Esquadra van identificar els autors, que van ser acusats d'un delicte de danys i sancionats amb una multa de 192 euros o, en cas de no fer efectiu el pagament, a una pena de presó de 8 dies. Els joves es van negar a pagar perquè consideraven "il·legítima" la sentència i perquè es negaven a "acatar" les lleis espanyoles. Finalment, van ser absolts. I fins el dia d'avui, a Catalunya no es veu aquest símbol de la marca Espanya.
No passa el mateix en el conjunt dels Països Catalans, on hi ha una dotzena d'aquestes estructures. La majoria dels quals estan situades al País Valencià. Les Illes també compten amb una. Situades en els marges de les carreteres i ben visibles, trobem toros de l'empresa Osborne en aquestes poblacions: la Vila Joiosa (Marina Baixa), el Campello (Alacantí), Montfort (Vinalopó Mitjà), Elx, Torellano i Santa Pola (Baix Vinalopó); mentre que l'únic toro de Mallorca està situat a Algaida (Pla). Tot i que encara resten dempeus, molts d'ells han patit sabotatges de caire més artístic.
L'operació del Bruc es va executar en una època en què la independència es veia lluny, José Montilla era el president de la Generalitat de Catalunya i les manifestacions de l'Onze eren menys potents que les d'ara. Els joves de Bandera Negra creuen que l'acció “va insuflar moral de victòria i un somriure tant als defensors dels animals com als sectors nacionalistes del país”. El cert és que va ser una de les darreres accions de l'independentisme de to més revolucionari i combatiu. Pocs anys després, aquest es convertiria en un moviment de masses.
L'acció en imatges
