«L’evasor» d'or

Cristiano Ronaldo, després de la temporada al Reial Madrid i de guanyar l'Eurocopa amb Portugal, és el principal favorit per aconseguir, de nou la Pilota d'Or. Les sospites fiscals que planen sobre el jugador, però, aconsellen qüestionar-se si l'ètica ha de ser un component destacat per atorgar aquest guardó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sembla que el títol de Millor Jugador de l’Any tornarà a Can Ronaldo «l’evasor». Per què?

 

Fa poc, atletes, aficionats i periodistes van votar secretament qui serà nomenat Millor Futbolista de l’Any el gener a Zuric. Qui pensa en el Futbolista de l’Any, pensa en aquell «Bambi» de la FIFA, en aquell Cristiano Ronaldo plorant a les finals de l’Eurocopa i de la Champions. Tal i com va passar fa tres anys, quan va guanyar la Pilota d’Or i no va poder contenir les llàgrimes d’emoció.

 

 

Per Ronaldo aquest trofeu és «l’honor més gran» i «la culminació d’una temporada». Per contra, res no podria ensorrar-li un any tant com tornar a veure Messi sobre l’escenari, qui ja és posseïdor de cinc Pilotes d’Or. Ronaldo només en té tres.

 

 

Què és Fooball Leaks?

 

 

La plataforma de filtracions Football Leaks recull informació i correus confidencials sobre les transaccions econòmiques del futbol mundial. Per tant, filtra els pagaments il·legals als assessors dels futbolistes i als inversors, així com els intents d’evadir milions en impostos mitjançant societats a paradisos fiscals. Tot i que Football Leaks guarda silenci sobre les seves fonts, l’Spiegel i altres mitjans han fet públics aquests documents amb la col·laboració de European Investigative Collaborations. Es tracta sens dubte del registre de dades més gran dels esports, amb un volum d’ 1,9 terabytes.

 

 

Guanyarà, doncs, per quarta vegada? Ronaldo es troba entre els tres finalistes i té la victòria gairebé assegurada. No només ha guanyat la Lliga de Campions amb el Madrid, sinó també l’Eurocopa amb Portugal; tota una sensació. A més, va jugar mitja final com a futbolista i mitja com a entrenador assistent després de lesionar-se.

 

 

Un altre títol al sarró. Qui, si no?

 

 

Qualsevol altre. Per ser nomenat Futbolista de l’Any no és suficient amb ser el millor jugador, també cal representar el futbol. Durant anys, Ronaldo ha confiat la seva fortuna en una empresa fantasma del Carib. Una empresa discreta que les autoritats fiscals haurien de conèixer a la perfecció. Segons els documents, dels més de 60 milions d’euros que es va embutxacar entre 2009 i 2014 fora de l'Estat espanyol per la publicitat, gairebé no n’ha pagat ni un d’impostos.

 

 

Per si això no fos suficient, al 2014 va rebre de cop tots els ingressos per publicitat dels anys següents. A l'Estat espanyol va pagar un impost reduït per última vegada al 2014. D’uns altres 51 milions per publicitat a l’estranger (que podrien ser perfectament 63,5 milions) no en va gravar cap. I en aquest acord, les empreses opaques van tenir de nou un paper important.

 

 

Ronaldo, però, no vol pronunciar-se; ara és assumpte de les autoritats fiscals comprovar si només s’ha beneficiat d’aquests règims especials tan generosos o si ha violat les regles. Sembla curiós que els assessors de Ronaldo responguessin nerviosos els correus que parlaven d’empreses opaques. Ja no hi ha cap dubte: Ronaldo, un dels jugadors més ben pagats del món amb 38 milions d’euros anuals, s’ha embrutat les mans. Fins i tot va decidir donar només una mínima part de la seva fortuna a accions caritatives. Ara bé, a l’estat, Ronaldo, el qual regula els diners dels rics, li has de pagar el que calgui perquè d’aquesta manera pugui mantenir també els més necessitats.

 

 

Qui inverteix els seus diners amb tanta professionalitat i secretisme en paradisos fiscals, hauria de saber, com a mínim, el que fa i per què. Ronaldo ha fallat als seus aficionats, a tots els qui fan possible la seva vida de fantasia, a tots els qui compleixen les seves responsabilitats civils.

 

 

Encara que al final no se li atribueixi cap delicte, mereix un càstig i, allà on el dret penal no hi arriba, hi hauria d’actuar la comunitat futbolística. Li haurien de denegar el títol de Futbolista de l’Any. Per Ronaldo seria una bona lliçó i per al futbol, un senyal que jugar bé no ho és tot, que el futbol, infestat de diners, cobdícia i megalomania, encara té la força i la voluntat per demostrar que és molt més que un espectacle: un exemple social, una lliçó per al jovent i un model de valors.

 

 

Hem sigut massa ingenus? Segurament. Abans de perdre l’esperança, però, cal recordar que el futbol és això. O ho era una vegada almenys.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.