Camí del Referèndum (V)

Les paperetes del referèndum seran també en occità a tot Catalunya

Després de diverses accions sobre els diputats independentistes, finalment, les paperetes del referèndum seran les mateixes en tot el territori i inclouran els tres idiomes oficials: català, castellà i occità. Una modificació de màxims que també inclou per primera vegada la creació de la demarcació de l’Aran.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Junts pel Sí i la CUP van registrar ahir la proposició de la llei del referèndum d’autodeterminació. La tramitació permetrà aprovar la llei en el pròxim ple, previst per a la primera setmana de setembre. Una llei que compta amb algunes modificacions sobre l’esborrany presentat a principis de juliol. A primera instància, l’esbós de la llei, en l’article 7.1, contemplava dues versions de papereta de votació per al referèndum: «La pregunta serà redactada en català i castellà, i també en occità en el territori de l’Aran». Un tracte que els occitanistes consideren equiparable al que els espanyols dispensen als catalans, creant marcs mentals que dibuixen llengües de primera i de segona. Aquesta proposta prèvia va fer «saltar les alarmes» i va activar personalitats i grups de pressió pro-occitanistes.

L'article 7 de la llei definitiva del referèndum.

Per exemple, el Cercle d'Agermanament Occitano-català (CAOC) que, el dijous passat, va enviar una carta per correu electrònic a tots els diputats independentistes del Parlament per instar-los a modificar d'urgència l'article de la llei del referèndum relacionat amb la papereta. Segons el col·lectiu, «el proper 1 d'octubre és una fita prou important perquè els aranesos que viuen fora de la Vall d'Aran puguin exercir llur dret de vot en llur llengua, d'acord amb la llei». La missiva recordava que l'occità és llengua oficial a Catalunya: "Totes les persones, en les relacions escrites amb l'Administració de la Generalitat i els organismes i les empreses que en depenen arreu de Catalunya, tenen el dret d'emprar l'occità en la seva varietat aranesa i no se'ls pot exigir cap mena de traducció. També poden usar oralment aquesta llengua en el servei unificat d'informació i consulta ciutadana de la Generalitat".

Una exigència del CAOC que anava en consonància amb l’opinió del col·laborador d’EL TEMPS Marçal Girbau, que va denunciar públicament la «falta de sensibilitat» de la norma. En l'article es preguntava: «Com diantre s’explica que, després de tot, la llei del referèndum proposi que les paperetes siguin en català i castellà a Catalunya, i en català, castellà i occità només a l’Aran?». I culminava l’article interpel·lant el President Puigdemont: «Féu que l’1 d’octubre jo també pugui votar en ma terra del Vallès en la llengua que ha donat noms tan preciosos com el de la diputada Mireia. O el de la vostra filla, Magalí. Mercès».

Precisament, el dissabte anterior, la diputada aranesa de la CUP, Mireia Boya, va fer aquesta piulada: “Si la papereta del referèndum no està en occità a tot Catalunya serà un gran error. Repetirem mateixos patrons centralistes dels que volem fugir». La diputada valora positivament la millora de la llei. Explica que l’esborrany implicava dues versions perquè seguia la dinàmica autonomista de fer unes eleccions «com sempre». És a dir, amb dues versions de paperetes i sense respecte per les minories lingüístiques.

Per la seva part, el president de l’Acadèmia de la Llengua Occitana, Josep Lluís Sans, ha intercedit en la validació del redactat de la pregunta, que en occità sona així: «Voletz que Catalonha vengue un estat indepenent en forma de Republica?» i la resposta binària de «Òc/Non».

Carta de resposta als correus enviats pel CAOC.

La presidenta del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, Núria Ontiveros, en declaracions a EL TEMPS, atribueix el malentès a un cert «desconeixement», ja que considera que «no hi havia mala intenció». També celebra la modificació de la llei en el temps afegit i que no es «cometin les mateixes errades que l’Estat espanyol ha fet amb Catalunya». Aquesta millora de la norma implica un punt d’inflexió en la relació amb l’Aran i amb el compliment de la llei catalana. Segons la presidenta, el respecte per les llengües pròpies és «la millor manera de començar una nova República».

Les modificacions, doncs, han comportat unes millores de màxims per a aquest territori, ja que per primera vegada es crea la demarcació de l’Aran, la cinquena del Principat juntament amb Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.