El mes d’agost passat l’Ajuntament de Palma anunciava que havia aconseguit una cessió temporal d’una peça força simbòlica per a la ciutat: una de les dues claus del Regne de Mallorca que el 1522 els agermanats lliuraren al rei Carles V com a mostra de lleialtat i submissió. La idea era mostrar-la a la ciutadania en ocasió dels 500 anys de la revolta dels agermanats, que s’inicià el 1521 i acabà el març de 1523 amb la rendició de la capital illenca a l’emperador.
La clau pertany al joier nord-americà que n’és l’actual propietari. Juntament amb l’altra va ser adquirida per un matrimoni d’aquell país en una subhasta de Christie’s l’any 2000. El regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, responsable de l’operació, de Més per Mallorca, historiador de formació, advertí que l’objecte arribava a Palma per ser estudiat —amb permís de la propietat— perquè existien dubtes sobre el seu origen. No estava gens clar que fos un de les dues claus originals, cosa que motivà una certa polèmica a la capital illenca.
Reproducció
Dos historiadors, Eulàlia Duran i Gabriel Llompart, havien publicat anteriorment en sengles articles que, a parer seu i a partir de l’observació fotogràfica, les dues claus eren efectivament les originals creades en el segle XVI. A partir del que havien publicat aquests dos historiadors, el regidor Carrió, segons explicà ell mateix, quan tingué l’oportunitat de portar a Palma una de les dues claus, no ho dubtà. El que passà, però, fou que aviat sorgiren veus d’especialistes que posaven en dubte l’originalitat de les peces.
Talment ho va publicar el 12 de març de 2021 el diari Ara Balears. Entrevistà Marià Carbonell, expert en art del Renaixement i del Barroc a Catalunya, Balears i Europa, que en negava l’autenticitat i assegurava que “és clamorós que aquestes claus són una invenció del segle XIX. No corresponen al XVI ni la tipologia ni la decoració ni l’epigrafia ni tampoc l’heràldica imperial”. Per la seva banda, el també historiador especialitzat en heràldica i cronista oficial de Palma, Bartomeu Bestard, deia a la mateixa capçalera que tenia “fortes sospites que les claus són del XIX, una recreació històrica”, cosa que era tot un corrent artístic propi d’aquell segle. I afegia: “Fins que s’hi pugui accedir i estudiar-les en directe, per l’aspecte que tenen no posaria la mà al foc sobre la seva autenticitat, ni jo ni cap dels quatre que en saben. Amb els coneixements que en tenim no les podem fer passar com les claus del Regne”.
Val a dir que Christie’s les subhastà fa vint-i-dos anys anunciant-les com a “probablement espanyoles” i fetes “al voltant del 1845”. Eren propietat de la baronessa Batsheva de Rothschild, un avi de la qual suposadament les hauria comprat a un banquer mallorquí, Gabriel Fuster, en algun moment del segle XIX, però no està clar que en efecte sigui així. La subhasta la guanyà el matrimoni nord-americà referit per 15.275 lliures esterlines. Posteriorment, una de les dues claus va acabar en mans del joier dels Estats Units, que viu a Texas, que finalment l’ha cedida a Palma, mentre que l’altra s’ignora on està.
Segons va explicar el regidor esmentat, Llorenç Carrió, en primera instància ell pensà, com gairebé tothom, que es tractava de la peça original i que, per tant, tenia una gran importància simbòlica i històrica per a la ciutat. Però, en ser advertit pel cronista oficial de l’alta probabilitat que es tractés d’una recreació típica del XIX, el regidor manifestà que, quan arribés a Palma, la clau seria sotmesa a l’escrutini necessari per determinar el seu origen i, així, actuar en conseqüència.
Tot d’una que arribà la peça, l’agost passat, en efecte l’Ajuntament posà en marxa l’examen a càrrec de tres historiadors de l’art i dos orfebres. Segons explicà després —a mitjan octubre— el cronista de Palma, el citat Bestard, “no hi ha dubtes, és una rèplica feta per un orfebre molt bo”. L’estudi encarregat “no deixa escletxa per al dubte” i la clau “va ser feta durant el segle XIX”, tal com Christie’s havia dit quan la subhastà fa 22 anys.
“No era el resultat que més il·lusió ens feia”, confessà Carrió. Tot i això, la idea, segons digué el regidor, segueix essent mostrar-la a la ciutadania, perquè, al cap i a la fi, “és una reivindicació del llegat de les Germanies”.
Respecte al destí de les claus originals, el cronista oficial de Palma, el citat Bestard, expressà el seu convenciment que, “probablement, van ser foses per aprofitar l’or” en algun moment i que la reproducció del XIX que ha arribat a Palma “és d’una alta qualitat com a peça d’orfebreria” i que cal dir que “no és falsa, és una recreació històrica, una joia que inclou dos escuts de l’emperador Carles I i els escuts de la Ciutat i el Regne de Mallorca”. Respecte a les crítiques que ha rebut l’Ajuntament per haver portat una clau que no és l’original, l’historiador i cronista de la ciutat expressà el seu convenciment que el que cal valorar és el fet que el consistori “ha localitzat una de les claus, l’ha portada, s’ha desmuntat, s’ha estudiat i s’ha obtingut un resultat concloent. Estam contents per haver-la poguda estudiar” i, així, acabar amb el misteri que ha acompanyat de sempre aquestes claus.
Històricament, es coneix que les claus van existir. Estan documentades i també que les encarregaren i sufragaren els agermanats quan ja veien que serien derrotats. El rei Carles V no les acceptà, perquè encara hi havia resistència a l’Illa i les cedí en dipòsit a Miguel Gurrea, el virrei. Amb la intenció de recollir-les quan la victòria fos absoluta. Després de la rendició dels agermanats, el febrer de 1523, el monarca reclamà les claus, però sembla que el virrei el passà amb excuses. Es desconeix el destí d’aquelles joies a partir d’aquell moment. No se’n tornà a tenir notícies fins que durant el XIX pareix que les comprà el citat Rothschild a un benestant mallorquí, però no està del tot clar si va ser al banquer abans citat. En realitat, es coneix, com es veu, ben poc de la història de les claus.
Val a dir que la Comissió Cívica Germanies 500, entitat que ha liderat la commemoració de l’esdeveniment històric en ocasió del mig mil·lenni, ha volgut remarcar que el fet que la peça no sigui la que els agermanats presentaren el gener de 1523 a l’emperador Carles V per a demostrar-li la fidelitat del poble mallorquí “no implica que la peça perdi tot el seu valor”. Segons el comunicat fet públic per aquesta entitat, “el text que es va gravar a les claus coincideix amb el que aporten Vicenç Mut i altres erudits del segle XIX, com Joaquim Maria Bover, el P. Lluís de Vilafranca o Antoni Furió. Així mateix, inclou la representació de l’escut de la Universitat del Regne de Mallorca i les armes reials de la Monarquia Hispànica, que, segons alguns autors, havien estat gravades a les claus. L’orfebre, doncs, s’hauria basat en la bibliografia existent en aquell moment per produir les claus”. Per això, a parer seu, “la clau s’emmarca dins el procés de recuperació de la memòria de la Germania mallorquina” i, per tant, “encara que sigui una recreació historicista del segle XIX, s’emmarca en el procés de recuperació de la memòria dels agermanats i de la nostra història. A més, des del punt de vista material, és l’única peça coneguda lligada als agermanats. Per tots aquests motius, la clau és digna de formar part del patrimoni historicoartístic del poble de Mallorca”.