De València a Barcelona

Quan el futbol uní la Barcelona i València republicanes del 36

L’Ajuntament de Barcelona va acollir, el passat dijous, una trobada bilateral entre els alcaldes de la capital catalana i de València titllada com “la primera en democràcia” per l’alcaldessa barcelonina, Ada Colau. L'ex-activista de la PAH estava acompanyada per Joan Ribó, primer regidor de la ciutat del Túria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els 350 kilòmetres que separen ambdues ciutats foren recorreguts pel batlle valencià, de la coalició Compromís. Es tractava d'una reunió que havia de servir per normalitzar les relacions malmeses durant les últimes dècades. Tot anava molt més enllà del simbolisme estricte que solen caracteritzar aquestes reunions. L'agermanament responia a un objectiu comú: pressionar el ministre espanyol de Foment, Íñigo de la Serna, perquè posi fil a l'agulla a la qüestió del Corredor Mediterrani.

Aquesta aliança l’han rubricada Colau i Ribó en l’anomenat “Manifest per l’Eix Mediterrani”, un text on s’afirma, entre altres coses, que la manca de col·laboració institucional amb el Govern de l’Estat “només s’explica per una discriminació política arrelada”. Des dels consistoris valencià i català, a més, se segella el compromís per trobar punts d’acord pel que fa al finançament, a l’accés a la gestió d’infraestructures a nivell estatal, turisme, ocupació, habitatge o política social.

 

Dues cimeres, el maig i el setembre de 2016, trencaven set anys de mutisme institucional quan els presidents de les generalitats valenciana i catalana, Ximo PuigCarles Puigdemont, es trobaren per tractar el mateix afer que ara ha reunit els dos alcaldes. D’aquella entesa va sortir la Taula Estratègica Catalana del Corredor. L’últim cop que els Molt Honorables havien coincidit fou en un partit de Copa del Rei celebrat el 2009 a València, on el socialista José Montilla i el popular Francisco Camps van discutir sobre el finançament i, com no, sobre el Corredor. Un cop més, el futbol esdevenia l'escenari forçat pel que fa a les relacions entre les capitals dels Països Catalans.

La connexió entre institucions catalanes i valencianes no sempre ha estat fàcil. Lluny queda el fallit “Eix de la Prosperitat” de Balears, València i Madrid. Aquesta iniciativa, de l'any 2004, fou impulsada pels presidents autonòmics Jaume Matas, l’esmentat Camps i Esperanza Aguirre. Tots tres estan ara fora de la política després d’haver estat involucrats, a diferents nivells, en sonats casos de corrupció. Tot plegat, una forma d’armar un bloc contra el Govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero que excloïa, deliberadament, Catalunya.

Poc abans, l'any 2002, Pasqual Maragall va donar empenta a una proposta federal que signaven també els líders socialistes del País Valencià, de Mallorca i d'Aragó. L'objectiu era fer un contrapès a les polítiques centralistes dissenyades pel Govern de José María Aznar. Unes iniciatives que configuraven l'Espanya radial que encara avui margina el corredor mediterrani. “No som comparsa ni acompanyants de ningú”, va arribar a dir el portaveu del Govern espanyol, Esteban González Pons, que definir aquella reunió com a "front catalanista".

 

Ada Colau i Joan Ribó a l'Ajuntament de Barcelona, una reunió que serví per donar empenta institucional l'Eix Mediterrani /AJUNTAMENT DE BARCELONA

Lligams històrics

Però les relacions no sempre han anat entrebancades entre les administracions a banda i banda de la Sénia. El novembre de 1936, l’alcalde d’Izquierda Republicana de València, José Cano Coloma, va rebre una delegació oficial provinent de Catalunya a l’estació del Nord. A la comitiva hi havia agrupacions culturals com l’Orfeó Gracienc, la Banda Municipal de Barcelona, una selecció catalana de futbolistes i el FC Barcelona. I és que aquest esport tindria un protagonisme significatiu a l’hora d’establir lligams entre capitals.

Amb Cano Coloma hi havia Josep Rodríguez Tortajada (València, 1899-1982), un republicà i nacionalista, impulsor, del Partit Valencianista d’Esquerra (PVE) que tingué entre els seus mèrits haver estat al capdavant de la gestora del València CF durant la Guerra Civil espanyola. Al llibre 1936 València - Barcelona, PVE - ERC (Editorial 3i4, 2013), Vicent Sampedro i Ricard Camil Torres refereixen Rodríguez Tortajada com “un dels polítics valencians que més interès van mostrar” en dur a terme “una gran tasca d’agermanament i de contactes” amb la Generalitat catalana i el consistori barceloní.

El 14 de novembre de 1936, a la trobada esmentada, hi assistí el també republicà i alcalde de la ciutat comtal Carles Pi i Sunyer. L’endemà de l’arribada dels dignataris es descobria una placa per a una plaça batejada amb el nom de la Generalitat de Catalunya, on s’hi podien veure els escuts dels dos territoris. El batlle Cano Coloma feia gala d’un fusterianisme avant la lettre quan pronuncià en un discurs:

“En este acte queda afermada la solidaritat entre tots els póbles ibérics i especialment per a nostres germans de Catalunya y els de Mallorca que nosaltres volem retrobar lliurant-los de l’esclavitut a que están sotmesos”.

El president del València CF ja havia fet el viatge a la inversa moltes altres vegades en qualitat de representant del consistori valencià abans d’aquest esdeveniment fraternal. L’octubre de 1936 el reberen Pi i Sunyer i el president de la Generalitat catalana, Lluís Companys, per convidar-lo oficialment a l’acte del novembre. El 16 de gener de 1938, abans de l’ocupació de Vinaròs pels militars sublevats contra la República, hi hauria un altre moment per a establir lligams quan Josep Rodríguez Tortajada coincidiria de nou amb Companys. L’objecte d’aquella visita però, no ha transcendit a la literatura historiogràfica.

Carnet de soci del València CF de Josep Rodríguez Tortajada /WIKIPEDIA COMMONS

Un president ocultat

El 2009, el diari Levante-EMV va ser el primer en trencar un silenci eixordador: el no reconeixement del tretzè president del València CF, Josep Rodríguez Tortajada. L’historiador Josep A. Bosch Valero escrivia un article de titulat “El presidente olvidado”. Altres plomes de renom s’afegirien a aquesta campanya informal, com Vicent Chilet, Miquel Nadal Tàrrega, Julià Garcia Candau i José Ricardo March, amb el mateix A. Bosch Valero, que tornaria a la càrrega per restituir-ne el títol.

El 13 d’agost de 1936 el club de futbol era confiscat pels seus treballadors, la majoria acomodadors, vinculats a la UGT. Des d’aleshores fins al final de la guerra Rodríguez Tortajada es trobà al capdavant del club. El també càrrec electe valencià n’era el soci número 21 des de l’1 d’octubre de 1926, set anys després de la seva fundació. Fill d’aragonesos que havien migrat a València, aquest prohom exerciria en la medicina i la cirurgia, passant per la representació d’empreses farmacèutiques. I el 8 de desembre de 1935 jugaria un paper rellevant en la fundació del PVE.

En sintonia amb l’afició futbolística de Josep Rodríguez Tortajada, el novembre del 36, en el marc de la trobada de fraternitat entre institucions, es va disputar un partit entre les seleccions catalana i valenciana. Però el seu compromís futbolístic i nacionalista es veuria estroncat amb la fi de la guerra, quan va ser detingut el 12 de maig de 1939. Seria condemnat a la inhabilitació absoluta i a la pena màxima, que finalment li seria commutada. El 1944 li concedirien la llibertat condicional fins el setembre de 1946, quan obtindria l’alliberament definitiu.

El gener de 2010, després de la reivindicació des de la tribuna periodística valenciana del 2009, el València CF se sobreposava a més de setanta anys d’oblit deliberat, i amb això, restituïa part del fil roig de la història que connecta els territoris arreu dels Països Catalans. També a través del futbol. L’entesa entre Colau i Ribó es basteix, en part, sobre aquest llegat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.