Les set artistes –totes dones– que participen a l’exposició L’escriptura en el relat artístic tenen en comú que construeixen històries utilitzant tant l’escriptura com les arts visuals, sense cap tipus de límits entre una cosa i l’altra. Mercè Alsina, comissària de l’exposició, ha constatat que hi ha una sèrie d’artistes que treballen un territori d’intersecció entre les arts visuals i l’escriptura, d’una manera tan natural i lliure que les dues disciplines són a la vegada eina, material i obra en sí mateixa de manera conjunta. En els darrers anys, són coneguts els casos de creadores com Alicia Kopf i Irene Solà, per exemple, que realitzen projectes tant en format expositiu com en format llibre i que han tingut una gran difusió en els dos casos, sobretot amb els seus llibres Germà de gel (Kopf) i Canto jo i la muntanya balla (Solà). És un mateix univers que es desplega, fragmenta i a la vegada s’expandeix tant en allò visual com en allò literari.
Precisament tant Kopf com Solà són dues de les artistes que Mercè Alsina ha triat per aquesta mostra, que en principi no buscava ser una exposició de dones artistes però que finalment ho ha acabant sent ja que hi ha moltes creadores que opten per aquesta hibridació entre les arts visuals i l’escriptura. Hi ha, però, altres aspectes comuns entre aquestes artistes, totes elles, a més, nascudes als anys 80 i principis dels 90. “Són artistes que tenen un gran interès en incorporar coneixements premoderns, com la màgia, les històries paral·leles…, menystinguts durant segles pel coneixement científic i que generalment han conservat les dones. També hi ha un interès compartit per expressar vivències personals i íntimes, sigui a través de notes o diaris, un altre discurs també poc valorat a la nostra cultura. Una tercera preocupació comuna és la relació dels humans amb altres espècies i sobretot amb les màquines”, explica Mercè Alsina.
Per exemple, Alicia Kopf presenta una intervenció in situ a la paret, en la qual ha realitzat una sèrie de dibuixos i anotacions que són com apunts d’un viatge interior i que com el títol de l’obra indica, Diary of Conquests, al·ludeix a desitjos i conquestes pròpies. És una peça que està lligada al projecte de Kopf relacionat amb el món de l’exploració i viatges a Pol Nord, dins del qual es va inscriure també la novel·la d’autoficció Germà de gel, guanyadora del premi Documenta el 2015.
Les dues obres d’Irene Solà, a l’exposició, que l’artista, poeta i narradora ja va exposar a la galeria dels Àngels el 2020, tenen a veure encara que sigui indirectament amb la història que explica a la seva aclamada novel·la Canto jo i la muntanya balla. La instal·lació Witches come in at night an ride yuh too parteix de la llegenda de la cortesana Fil·lis i el filòsof Aristòtil, en la què la dona cavalcava al seu amant, posant de manifest així com les arts de la seducció femenina podrien acabar dominant l’intel·lecte masculí. Aquesta història, basada en altres narracions orientals i bíbliques, col·loca la dona com a provocadora de la ruïna de l’home i la seva iconografia mostra el moment de l’encavalcament deshonrós per al filòsof. Irene Solà relaciona aquesta llegenda amb una del Lluçanès en la qual una bruixa casada amb un ferrer encavalcava els treballadors del seu home a les nits i els feia servir de cavall per assistir als aquelarres. L’artista ha recollit les nombroses imatges d’aquesta història en la iconografia artística des del segle XII fins al XX, que han ajudat a difondre la misogínia contra les dones. L’altra peça de Solà és un vídeo que irònicament mostra un recull d’imatges extretes de Youtube en les què es veuen dones muntant ases.
Per la seva banda, Anna Dot és una artista en la què la lletra, el llenguatge i l’escriptura, d’ella i d’altri, formen part intrínseca dels seus treballs. Per a aquest mostra, Dot ha volgut homenatjar Palau i Fabre amb dues “escultures” formades per llibres de l’autor procedents del fons de la fundació, amb volums sobre Picasso i dels altres gèneres que Palau va conrear. La paraula citada també està present en una obra sonora, amb fragments de l’escriptor Maurice Maeterlinck i en una instal·lació amb una cortina brodada que amaga un gravat al darrere de Maria Assumpció Raventós. L’obra de Rosa Puig-Serra, en canvi, té un alt component emocional i íntim i s’inscriu dins del projecte Where Mimosa Bloom. En ell, l’artista elabora un diari literari i gràfic en el qual rememora records dolorosos familiars a través de text i fotografies, un projecte que també té forma de llibre.
Més preocupada per explorar la relació entre l’escriptura i les màquines, l’artista i poeta mallorquina Laura Torres Bauzà convida a reflexionar amb les seves obres sobre si les intel·ligències artificials acabaran poden escriure veritable poesia com els humans. A l’exposició podeu introduir en un ordinador els versos que vulgueu i un programa us contesta amb una combinació poètica nova amb versos que els visitants han anat escrivint anteriorment. Esplèndida és l’obra Random poetry Generator, en la qual Torres capgira les funcions de la màquina i l’ésser humà: els poemes que llegiu en uns fulls de paper han estat creats per una màquina però la seva impressió és totalment manual, dibuixada per la mateixa artista.
També capgira funcions i crea noves obres a través de la recombinació i transvasament d’elements, l’artista madrilenya Almudena Lobera. En un vídeo uneix el fet de teclejar en un ordinador amb el fet de tocar el piano. En una mena de sòcol literari, es pot llegir una nota a peu de pàgina en el terra de l’exposició, per exemple.
En una obra de la valenciana Marla Jacarilla també es juga amb el concepte de les notes a peu de pàgina. En una vella màquina d’escriure, ella mateixa ha creat i escrit les seves pròpies notes de la novel·la Dublinesca d’Enrique Vila-Matas, que en canvi apareix fragmentada en trossets de paper. La ironia està present en les obres de Jacarilla que amb les planes de la novel·la Sabor a hiel de la periodista Ana Rosa Quintana, que va ser acusada de plagi, ha folrat una casa de nines.
L’exposició posa de manifest com la fusió entre escriptura i arts visuals suposa una pràctica habitual i gens forçada per a les artistes contemporànies, anant més enllà de quan el text s’utilitzava amb una funció purament conceptual. En definitiva, és un art sense complexos farcit de poesia, sentit de l’humor, narratives autoreferencials i que recupera històries i coneixements que fins fa ben poc eren considerats menors.
L’escriptura en el relat artístic
Comissariat: Mercè Alsina
Fundació Palau
Caldes d’Estrac
Fins al 10 d’abril de 2023