Panellet: "pa molt més petit que l'ordinari", segons el Diccionari Català-Valencià-Balear. Es diu principalment dels pans molt petits que tenen la farina barrejada amb altres ingredients (pinyons, coco, avellana, etc.) i que amb les castanyes formen la menja típica de la Nit de Tots Sants (castanyada). Amb massapà o pasta d’ametlles, com veurem, es fan altres elaboracions festives, relacionades amb Nadal, Tots Sants i altres festivitats.
El consum de menjar panellets, a Catalunya, sol formar part de la festa ritual –i ben vigent– anomenada castanyada de Tots Sants: hom hi sol menjar castanyes torrades, a vegades moniatos (fets al caliu o al forn) i, és clar, els panellets, acompanyats amb un vi dolç, garnatxa, mistela, malvasia, un cava, vi novell etc. La vigília de Tots Sants (31 d’octubre), se celebra la Castanyada, celebració que s’acostuma a fer en reunió d’amistats o familiars, o bé en comunitats més grans. A Eivissa també es mengen panellets per Tots Sants, sovint acompanyats de bunyols i , antigament, “trencada de pinyons”, així com a Mallorca, Menorca i alguns indrets del País Valencià
La tradició de la fruita seca associada a la celebració dels morts és antiga, probablement precristiana, i a les antigues cultures rurals, d'Egipte a Roma, s'associa amb la sembra (llavors). Hi ha tradicions similars en altres llocs: trencada de pinyons a Eivissa, ossos de sant (Osona, etc.), "huesos de santo" (Aragó), ossos de sant (País Valencià), "pa de morts" (Catalunya i Balears), “pan de muertos” a Mèxic-, etc.
El panellet, dit mitgeta en alguna comarca, és com un ametllat –tot i que l’ametllat del Principat és semblant només per la forma, però és més sec i aplanat– o un amargo balear –documentat també a Osona al segle XIX–, si bé ara també, com hem dit, es fan panellets a Menorca, Eivissa i Mallorca, sovint, com a Catalunya, fora de temporada.
Els panellets i altres elaboracions similars del País Valencià –com les fruites de la Mocadorada de Sant Dionís, Dia dels Enamorats– les fruites i altres elements que el tió caga per als infants, els morgadinhos de Portugal, els massapans alemanys o les fruites de la Martorana de Sicília tenen el comú denominador que són regals que els fan als infants, als enamorats o, indirectament, als morts.
A Mallorca, segons la tradició, la Nit de Tots Sants o Nit de lesÀnimes era la nit en què les ànimes tornaven a llurs cases a visitar els vius, i per això era habitual deixar-los llums encesos i petits presents. Cal destacar el conegut joc de les animetes, consistent a anar amagant per la casa panellets ocastanyes –que en el marc del joc són regals deixats per les ànimes dels morts que aquell dia tornen– per tal que els infants les trobin l’endemà, com a prova de la visita dels difunts, i en gaudeixin. En aquests dies els infants també són obsequiats amb llepolies tals com rosaris, panellets, castanyes i fruita confitada. Així mateix, un altre dels trets característics del nostre costumari de la festa de Tots Sants que encara es manté és la tradició de celebrar bunyolades, ja que els bunyols, regats amb mel o amb arrop, són, a més de les castanyes i els panellets, el menjar típic d’aquest dia a les llars menorquines.
La nit de el 31 d'octubre les famílies es reunien al voltant de la taula per gaudir d'un copiós sopar anomenada sa trencada. Durant la vetllada solia menjar-se fritada de porcella (porquet, garrís, godall), fruita seca, fruita de temporada com la magrana, bunyols acompanyats amb vi dolç i, en aquelles cases que s'ho podien permetre, panellets.
Al País Valencià la fruita confitada tenia també una gran importància durant el festeig. Per la vesprada, al tornar a casa de veure als familiars difunts en el cementeri, es feia un sopar en família i degustaven pastes, bunyols o ossos de sant que les dones havien preparat, i bevien mistela o licor d'herbes. Fins fa relativament poc es realitzava la benedicció de pans o coques a les esglésies i la seva distribució entre els assistents als oficis per ser consumides en els seus domicilis, ja que es creia que el seu consum era beneficiós per a les ànimes de purgatori. Són típics també un tipus de pastissets fets de diverses maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. Abans era tradició que aquest dia els padrins regalaven els panellets als seus fillols. A Albaida es fa a més una coca molt especial anomenada “fogassa”. Altres llocs fan coques de carabassa o de panses i nous.
La frutta martorana o frutta di Martorana és un dolç típic sicilià, i deu el seu nom a l'Església de Santa Maria de l'Almirall o de la Martorana, erigida en 1143 per Jordi d'Antioquia, almirall del rei normand Rogeli II, a prop del monestir benedictí veí, fundat en 1194 per la noble Eloisa Martorana, de qui va prendre el seu nom; i del de Santa Caterina al centre històric de Palerm, on les monges el van estar preparant i venent fins a mitjan del segle XX, moment en què s'abandona la tradició.
Segons una tradició, la frutta martorana va nàixer perquè les monges del convent de la Martorana, per substituir les fruites recollides del seu hort, van crear altres noves amb ametla i sucre per a decorar el monestir amb motiu de la visita del papa de l'època. La frutta martorana és similar de les fruites de massapà de les celebracions de la Mocadorada de Sant Donís.
També a Alemanya són famosos els massapans de Lübeck i de Königsberg, normalment associats a una cobertura de xocolata. A Espanya també se’n fan a Soto a la Rioja, i a Toledo relacionats, segons sembla, amb la tradició jueva, però solen se propis de Nadal.
A Portugal, a l’Algarve, també són famosos els morgadinhos de massapà, sovint farcits amb cabell d’àngel. La seva tradició es fa remuntar al segle XV. És un dolç propi de les festes, com ara casaments o bateigs, i sovint es presenta molt decorat.