El PI-Proposta per les Illes va aconseguir que el Parlament aprovés aquesta setmana instar al Govern a limitar la compra d’habitatges a les Illes per part de no residents o de persones amb menys de cinc anys de residència a Balears. La finalitat de la mesura, segons Josep Melià, portaveu parlamentari del grup esmentat, és «frenar la pressió humana i la saturació a les Illes».
Limitació. Segons explicà el partit a través d’un comunicat existeix un «enorme percentatge de compradors d’habitatges» a Balears que són «no residents», cosa que és «un dels principals factors» que provoquen «les enormes dificultats existents a les Illes per accedir a una habitatges» per part dels residents, degut als alts preus. Per tant, tal i com a la Cambra va dir Melià, cal cercar solucions i una pot ser instar el Govern perquè insti al central perquè, a la seva vegada, demani a la Unió Europea que permeti imposar limitacions a la compra d’habitatges per part dels no residents. Al parer del portaveu, «en determinades illes de Dinamarca existeixen aquests tipus de limitacions» i, per tant, «una mesura així (per a Balears) és possible dins de la Unió, això és una realitat inqüestionable». Ara bé, Melià no ignora la dificultat d’arribar a assolir l’objectiu i acceptava que, en cas d'èxit, no era segur no seria fàcil ni ràpid.
Al mateix temps, el PI-Proposta per les Illes també demanà al Parlament que el Govern faci tot el possible per imposar altres limitacions com en l’accés a l’arxipèlag de cotxes de lloguer, en el creixement de nuclis turístics, o, entre d’altres mesures, també exigí que el Govern central cedeixi la gestió aeroportuària per així poder «gestionar millor» el turisme.
Respecte a la petició de limitar l’adquisició d’habitatge per part de no residents, cal dir que tant Unides Podem com Més per Menorca ja s’havien referit a aquesta qüestió anteriorment. De fet, inclús molt abans, ara fa vint anys, l’aleshores vicepresident del Govern del primer Pacte de Progres, Pere Sampol, del PSM, anuncià un estudi per veure com es podria arribar a imposar aquesta prohibició o limitació d’accés a l’habitatge per part de no residents.
El problema d’aquestes peticions sempre ha estat el mateix: que la Unió no ho permet. És vera, com diu Melià, que en alguns territoris es va imposar una normativa així, però són molt més petits que Balears, molt menys poblats i, per suposat, no són destinacions turístiques per l’estil, ni prop fer-hi. I sobretot, aquestes limitacions van ser establerts en els tractats d’incorporació, cosa que en el cas d’Espanya no va passar.
No es pot saber què passarà amb la petició del PI-Proposta per les Illes. Però sí que es coneix què ha passat amb la de Més per Menorca de març passat, quan aconseguí que el Parlament aprovés instar al Govern -amb el vot dels partits que fan part de l’Executiu: PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca – a estudiar fórmules i propostes que permetin limitar la compra de segones residències per part d’estrangers. O, almenys, comprovar si és impossible imposar aquesta limitació. La moció presentada en aquest sentit pel partit sobiranista menorquí va tenir el suport de la resta de l’esquerra i, així, va poder ser aprovada. Segons el que s'aprovà, el Govern de Francina Armengol s'havia de posar en contacte amb el de Pedro Sánchezper tal que s’establís una comissió d’estudi conjunta que analitzés tota la legalitat de la Unió Europea al respecte. I en previsió que l’Estat no vulgués ser part de la investigació o que donés llargues, Més per Menorca també feu aprovar que si Madrid no contestava, o ho feia negativament, hauria de ser l’executiu autonòmic qui constituís el grup de treball de forma unilateral. L’objectiu que perseguia la iniciativa dels sobiranistes menorquins era analitzar exactament quines normes impedeixen posar límits a les compres de terrenys i cases a Balears per part d’estrangers, si passa per tot o si bé hi ha països europeus que hagin imposat límits —i, en el seu cas, com s’ha assolit— «i extreure’n unes conclusions aplicables a la problemàtica de les Balears». El termini perquè el Govern d'Armengol presentés les conclusions a les que havia arribat acabava el mes de juny.
Més per Menorca ha insistit davant del Govern durant aquest últims mesos, però aquest no ha contestat. En públic, almenys. Això sí, el seu homònim a l'illa més gran, Més per Mallorca -que fa part de l’Executiu - també s’ha apuntat a la petició i el seu líder, Lluís Apesteguia, es desplaçà a Brusel.les el passat dijous, on es reuní amb Santina Bertulessi, cap de gabinet del comissari de Treball, Afers Socials i Integració, Nicolas Schmit, per explicar-li que al seu entendre la UE hauria de permetre la limitació de l’adquisició d’habitatges a Balears per als no residents.
Es tracta d’un debat purament teòric -atès que tot depèn de la UE i poc s'hi pot fer al respecte des de les Illes-, és cert, però també és vera que creix en intensitat a l'arxipèlag. Per ventura perquè -no es pot oblidar – els partits ja estan en plena precampanya electoral. Tanmateix també resulta evident que el problema dels preus de l’habitatge és tan greu -per diversos motius, entre els quals hi ha el de l’adquisició per part d’estrangers - com que és el que alimenta aquesta polèmica, i tot indica que les coses no canviaran -si no és a pitjor – a curt i mig termini.