Mark Zuckerberg està tot suat. Esbufega. Clava un cop de puny. En un clip de vídeo publicat al seu perfil d’Instagram, el president de Meta, de 38 anys, apareix amb genolleres i suat de cap a peus saltironejant damunt d’un entarimat al mig d’una sala de gimnàs. S’ajup per esquivar els atacs del seu contrincant i, acte seguit, alça els punys. S’enfronta a un atleta professional que es fa anomenar “The Shadow”, l’ombra.
Zuck, com s’anomena ell mateix, és qui ha publicat el vídeo. Vol que el vegin tots i cadascun dels seus deu milions de seguidors. El fundador de Facebook va descobrir la vena lluitadora l’any passat. Fa poc, en una entrevista al podcast de Joe Rogan, va explicar que cada matí dedica una o dues hores a esports de lluita per aclarir el cap. I és que despertar-se cada dia essent el cap de la corporació més gran dedicada a les xarxes socials sovint fa la mateixa sensació que un bon cop de puny a l’estómac.
Probablement Zuckerberg no exagera. Meta és propietària de Facebook, Messenger, Instagram i WhatsApp, quatre dels serveis de comunicació més importants del món, però està en hores baixes. Està envoltada de contrincants forts, com ara TikTok, i cada cop gaudeix de menys favor per part del públic.
L’estiu passat, el valor borsari de Meta superava el bilió de dòlars; des de llavors, però, ha caigut més de dues terceres parts. El mateix patrimoni de Zuckerberg s’ha reduït en 77 mil milions de dòlars i ja no compta entre els 10 ciutadans americans més rics. Una caiguda de rècord.
Meta continua registrant uns beneficis que es xifren en milers de milions, però la facturació tendeix a la baixa, i això, en el món de Zuckerberg, és inaudit. La recessió encarà farà reduir més els ingressos que Meta obté de la publicitat i l’empresa no té cap altra font d’ingressos. I la visió del Metaverse, aquest espai on han de confluir el món real i el digital, continua sense tenir cap gràcia.
Zuckerberg ha superat moltes crisis, però cap d’elles no ha sigut tan existencial com l’actual. A Silicon Valley, l’estagnació ni tan sols es contempla com a opció. Els anals de la indústria tecnològica estan plens de grans noms d’antany, com ara AOL o bé Yahoo, que no van saber actuar a temps i van acabar esvaint-se.
Zuckerberg lluita per la supervivència de la seva gran obra.
Per aquest motiu, el president de Meta ha activat el mode d’emergència. Vol treure’s de sobre el personal que no rendeixi, els Low Performer, i, d’entrada, no contractar ningú nou en segons quins departaments. «Les meves accions ja no tenen cap valor i ara, a sobre, perilla la feina», gemega una mànager de producte que s’acaba de comprar una casa relativament a prop del gran campus de Meta, a Menlo Park.
L’ambient ja fa temps que és tens, i no només des que els desenvolupadors —fins ara massa ben acostumats— ja no poden rentar la roba gratuïtament a l’empresa. Durant els últims anys, els escàndols s’han succeït sense aturador i han posat a prova la moral de les tropes de Zuckerberg: anys enrere van ser les notícies falses relacionades amb les eleccions a la presidència dels Estats Units l’any 2016 i l’última estocada han sigut les revelacions de l’alertadora Frances Haugen. Els treballadors han de justificar un cop rere l’altre les planxes de l’empresa.
Fins al moment present, només hi ha hagut un fundador del sector que hagi sigut capaç de ressorgir tal com li convindria fer-ho a Zuckerberg: Steve Jobs. El 1997, Jobs va reprendre el lideratge d’una Apple un xic macada i els anys següents van arribar els iPod, els iPhone i els iPad, uns dispositius que van convertir l’empresa en líder del sector i, de passada, van revolucionar la vida moderna. Aquells anys, Jobs va ser una mena de mentor per a Zuckerberg. El president d’Apple i l’aleshores emprenedor precoç se n’anaven a passejar pels turons del campus de la universitat de Stanford i, tal com li va recomanar Jobs, Zuckerberg va viatjar a l’asram preferit del fundador d’Apple al nord de l’Índia.
Tanmateix, Mark Zuckerberg té realment la capacitat de reinventar l’empresa, tal com feu Steve Jobs en el seu moment?
Zuckerberg va garantir-se l’accés a la seva pròpia empresa no pas perquè sigui una persona amb una gran inventiva, sinó pel seu anhel de poder. El fascina la figura de l’emperador August, que va expandir el seu poder per l’Imperi Romà d’una manera inaudita. Va crear Facebook el 2004, juntament amb altres companys amb qui convivia en una residència d’estudiants de Harvard. De fet, la plataforma mai no va ser una idea original. Friendster i MySpace ja existien. Facebook el que va fer fou passar-los pel damunt. Va dedicar-se a comprar totes aquelles empreses que li podien fer ombra, com Instagram o WhatsApp, abans que no fossin massa perilloses pe al seu imperi. I si n’hi havia alguna que s’hi resistia, Facebook es limitava a copiar-la sense cap mena de recança.
El memento mori de l’elit de Silicon Valley és “Només sobreviuen els més paranoics”, i Zuckerberg l’ha interioritzat millor que ningú. Al cap i a la fi, el que està en joc és ell mateix: Zuckerberg és l’últim fundador al capdavant d’una corporació tecnològica i, com que n’és l’accionista majoritari, l’últim CEO capaç de dirigir l’empresa d’una manera gairebé absolutista.
Per les ironies del destí, però, qui li ha clavat un ganxo més fort a Zuckerberg ha sigut el successor de Jobs a Apple. La crisi de Meta rau en bona part en Tim Cook. Les noves normes de privacitat d’Apple han sigut devastadores per al negoci publicitari de Meta, i és que, des de l’any passat, els usuaris dels iPhone i dels iPad han de donar el seu permís exprés a aplicacions com ara Facebook perquè els puguin rastrejar per tota la xarxa, la qual cosa gairebé ningú no fa. Tan sols aquest any, Meta calcula els danys derivats d’això en 10 mil milions de dòlars. Cook, de qui transcendeix ben poc a la llum pública, considera que tota aquesta recopilació de dades que fan els seus veïns de Silicon Valley és horrible. Si, de passada, debilita el seu rival, doncs ja li va bé.
Ara, Zuckerberg està invertint a gran escala en una missió nova i radical: un viatge a l’anomenat Metaverse. Només aquest any, vol destinar més de 10 mil milions de dòlars a la creació d’un univers virtual tridimensional. De fet, presenta el Metaverse com la fase següent d’internet. Per primera vegada a la seva carrera, Zuckerberg avança cap a un futur essent part de l'avantguarda. Un futur en el qual, en el pitjor dels casos, es revelarà com una fata morgana digital.
El Metaverse representa alhora aplicacions individuals i la totalitat. Per entrar-hi, cal fer-ho amb unes ulleres de realitat virtual a través de les quals l’usuari tindrà realment la sensació de ser dins d’un món nou. L’individu hi apareix en forma d’avatar, una figura digital que es pot personalitzar totalment: el color de la pell, el pentinat o la forma del cos. Es pot parlar amb altres figures a través d’un xat. Si es vol avançar, es tenen dos dispositius que dins de l’entorn virtual simulen les mans de la persona. D’aquesta manera, tant es pot gesticular com llançar una pilota de bàsquet virtual a un altre usuari. L’empresa de Zuckerberg mateixa s’encarrega de fabricar els dispositius per al Metaverse, però les ulleres més venudes de meta, les Quest 2, tenen poca més capacitat de computació que un smartphone. Per aquest motiu, la majoria d’entorns de realitat virtual als quals es pot accedir semblen trets d’un joc d’ordinador dels anys noranta. De fet, a nivell òptic, el projecte model de Meta, “Horizon Worlds”, sembla una barreja mal feta d’Els Sims” i “Minecraft”. A diferència dels mons tancats i totalment programats dels jocs d’ordinadors clàssics, “Horizon Worlds” està concebut com a? estructura modular on els desenvolupadors poden crear jocs o punts de trobada per passar l’estona. Aquests llocs, que es poden visitar virtualment, recreen parcs d'atraccions o clubs de la comèdia.
El que ja és realitat: Avui mateix, a "Horizon Worlds" ens podem reunir en una llotja de teatre i mirar un concert de Billie Eilish enregistrat. O bé una pel·lícula de terror. Ens hi podem deixar la pela jugant al blackjack i meditar amb vistes al mar. O ballar al ritme de l'èxit del 1991 "I'm too sexy" en una festa mig abandonada, celebrada entre setmana en un terrat de la ciutat. La qualitat de les experiències varia enormement, igual que la de les persones que s'hi troben. Una part es comporta educadament, l'altra extraordinàriament fora de lloc. Almenys això ja ho coneixem de Facebook.
Dimarts passat, Zuckerberg passejava per una oficina i predicava sobre aquest futur "no gaire llunyà", tot mirant la càmera. Meta organitza el seu congrés anual Connect, on es presenten dispositius i programaris de desenvolupament recent. "Això és per a vosaltres, persones creients", diu Zuckerberg untuosament. "Per a aquelles que sabeu que el futur no arriba, sinó que s'ha de construir amb les pròpies mans."
No és casualitat que el monòleg de Zuckerberg s'assembli a aquell llegendari anunci "Think different" que Jobs va dedicar "als bojos, als marginats, als rebels". Tal com el fundador retornat va polir el nom d'Apple com a marca de la bohème digital, Zuckerberg vol acaparar l'avantguarda de les persones apassionades de la realitat virtual.
El punt àlgid de l'esdeveniment és el moment en què Zuckerberg presenta les ulleres d'alta gamma Quest Pro, que amb un preu de 1.800 euros quadruplica el de la Quest 2. Les noves ulleres poden captar la mímica del portador i presentar l'avatar de manera més real. A més, gràcies a les càmeres, a través de les ulleres no només es pot veure el mon virtual, sinó també el físic. Aquestes ulleres de realitat virtual permetran fer reunions, on l'equip pot fer servir conjuntament una pissarra virtual; sempre i quan tothom en dugui unes. Aviat ja no es necessitaria ordinador per a treballar, segons una de les promeses publicitàries de Meta. La Quest Pro podria simular pantalles i un teclat, un lloc de treball constantment disponible al Metaverse.
Evidentment, la cosa també van de control i de poder. Molts dels ordinadors que Zuckerberg vol substituir són dispositius MacBook. Igual que Apple amb el seu iPhone, Meta vol controlar maquinari i sistema operatiu del Metaverse. No vol dependre mai més d'una plataforma forana que amb un sol cop de ploma pugui esborrar milers de milions del valor borsari de Meta.
Aquesta és l'aposta que fan ell i tota la seva corporació empresarial. La Meta-morfosi és tan irreversible que fa un any Zuckerberg va fer fora Facebook –la seva pròpia creació– del nom de l'empresa. Els serveis com Facebook i Instagram, on encara hi ha més de 3.500 milions de persones que comparteixen regularment textos, imatges i vídeos, ja només són operacions antigues. Zuckerberg vol retornar la corporació amb els 80 mil treballadors a les seves arrels de start-up i entrar com a underdog en la batalla pel nou internet contra Apple.
Amb aquest objectiu, "Zuck" es fa amb antics confidents: el seu director de tecnologia Andrew "Boz" Bosworth i el cap de producte Chris Cox. Tots dos encara coneixen l'època de Facebook en què només s'hi podien apuntar estudiants dels colleges dels Estats Units amb adreces .edu. Sheryl Sandberg, durant molts anys mà dreta de Zuckerberg, en canvi, ha abandonat l'empresa. Qui va ser la mànager més famosa de Meta i l'arquitecta del negoci multimilionari dels anuncis sembla que tenia reticències amb el Metaverse.
L'elegit com a influencer màxim és el mateix Zuckerberg, persona més aviat tímida en temps passats. El seu personatge animat en còmic ja va entrevistar l'avatar del popular astrofísic Neil deGrasse Tyson davant d'una supernova. I durant la inauguració de "Horizon Worlds" a França i a l'Estat espanyol, el jo metavèrsic de Zuckerberg planava amb ulls com taronges davant la Torre Eiffel i la Sagrada Família. Una imatge que va generar molta befa de Zuckerberg.
No s'hi va encaparrar. A l'agost, Zuckerberg es va prendre gairebé tres hores per dirigir-se als milions d'oients de Joe Rogan. Rogan, de cos cepat, es va fer famós com a comentador d'esports de lluita i és un dels podcasters amb més popularitat mundial. Abans de la tertúlia, tots dos van estar lluitant virtualment amb les noves ulleres posades, esquena contra esquena. "Un entrenament excel·lent", celebra Rogan.
Els dispositius de realitat virtual de Meta hauran d'esdevenir tan omnipresents com els smartphones perquè el nou negoci pugui compensar tot el que la corporació perd al negoci antic. I hauran de ser molt més versàtils que no pas una consola de joc per a la cara. Realment Zuckerberg estarà a l'alçada dels temps amb aquests somnis un pèl friquis?
Amb Rogan es desfà en elogis per un dispositiu per al canell com a complement d'unes ulleres que augmenten el mon real amb elements digitals. Si enmig d'una reunió pesada t'apareix un missatget de la dona a la pantalla de les ulleres, segons Zuckerberg, li podries respondre amb un copet de canell.
"Això em sona a distracció absoluta", dispara l'entrevistador com a resposta, tenint en compte que la gent avui dia ja està enganxada als mòbils a tothora, fins i tot dinant a taula.
Arribarà mai a ser realitat aquest missatget tret de la màniga? "A Facebook li encanta llançar noves funcions per als usuaris, encara que no estiguin madurades", diu Hassan Sawaf, un expert en intel·ligència artificial d'Alemanya. Es tractaria de recopilar dades sobre què té bona rebuda. Les funcions que resulten impopulars es fan desaparèixer. L'objectiu: que unes ulleres com les Quest Pro, que encara pesen 722 grams, passin de ser un objecte estrany a la cara a ser una extensió natural que ajudi al portador en el dia a dia. Quan Sawaf encara treballava per a Meta, entre altres coses, es dedicava a investigar la "memòria episòdica" de les ulleres perquè algun dia siguin capaces de memoritzar on hem deixat la tassa de cafè i recordar-nos-ho després.
I la cosa no s'acabarà aquí. Fa poc un dels investigadors d'intel·ligència artificial de Meta mostrava un vídeo dividit en dues meitats. A l'esquerra hi ha una persona caminant amb les ulleres virtuals posades, fent esses i saltant d'un peu coix a l'altre. A la banda dreta el seu avatar repeteix els moviments amb exactitud, gràcies als sensors del dispositiu virtual col·locat al cap.
Segons l'institut d'estudi de mercats IDC, gairebé el 90 % de les ulleres de realitat virtual venudes a tot el mon a principis d'any provenien de la corporació de Zuckerberg. Amb una suma aproximada de 16,5 milions de dispositius entregats en tot l'any 2022, el mercat només correspon a un 1 % del mercat dels telèfons intel·ligents. I la competència s'endurirà quan Apple llenci les seves primeres ulleres, previsiblement l'any que ve.
Apple hi treballa des de l'any 2015. Gairebé tant de temps com Zuckerberg, que l'any 2014 adquirí Oculus Rift, empresa dedicada a la realitat virtual, i la convertí en la cèl·lula inicial de les seves ambicions. Mentre Meta ja llença el setè model al mercat, el mon encara espera l'Apple Reality Pro, nom que se suposa que rebran les ulleres. Igual que les Quest Pro, serviran per enllaçar el mon real amb el virtual.
A part d'això, els plantejaments dels dos gegants de Sillicon Valley no podrien ser més oposats. Mentre Zuckerberg aposta per experiments públics, Steve Jobs va inocular el perfeccionisme com a màxim deure ciutadà d'Apple. "Això és una merda", era l'eslògan amb què el llunàtic fundador sentenciava els nous prototips dels seus subordinats. Les expectatives posades en les ulleres d'Apple, si més no, son immenses. De moment, la corporació de Cupertino ja compta amb un avantatge: Amb el seu App Store per a iPhone, fa 15 anys que té una plataforma de venda amb la qual manté una estreta relació amb milions de desenvolupadors. Zuckerberg haurà de conquerir-ne les simpaties.
Per exemple les de Hans Elstner. "Benvingut al Metaverse", saluda l'homenot de 1,98 metres i barba de tres dies, rínxols perfectament cuidats i un Apple Watch al canell. Ens guia per un túnel lluminós fins a la seva parada de la fira de publicitat Dmexco, a Colònia. Amb l'escaneig d'un codi que hi ha el terra, al mòbil apareix un moll de fusta virtual a tocar de l'aigua, amb vistes sobre les palmeres i un fons de gratacels futuristes. És una petita utopia californiana a Deutz, el barri de la fira de Colònia. També és una primera impressió de com fa negoci Elstner. Ell és cap de Rooom, una start-up de Jena amb 130 treballadores i treballadors, i una facturació del voltant de 4 milions d'euros l'any passat. El seu programari ajuda empreses com Vodafone i Porsche a crear esdeveniments i exposicions virtuals. A finals d'estiu, l'empresa d'Elstner va construir un equivalent virtual de la fira electrònica de Berlín Ifa. "Hem d'estar molt agraïts a Mark Zuckerberg", pensa Elstner. El rebateig de Meta hauria estat un benefici per a tot el sector. Amb "Metaverse" ara hi hauria un terme genèric per a ofertes com la de Rooom. D'altra banda, Elstner dubta del rumb de Zuckerberg. Sentencia que el cap de Meta se centra massa en la visió del Metaverse com a experiència de realitat virtual. Els productes de Roooms també funcionen sense aplicació i sense ulleres. De les 300.000 persones que han visitat Ifa digital, qui ho ha fet amb un dispositiu de realitat virtual no arriba ni a l'1 %. La demanda d'ulleres sembla ser modesta.
Alhora, Meta fa la vida difícil als desenvolupadors com Elstner que volen desplegar un assentament al Metavers. Rooom ja ha sol·licitat múltiples vegades accés al Quest Store, la plataforma d'aplicacions de les ulleres de Meta, i fins ara sempre ha rebut resposta negativa sense arguments clars. Una aplicació de Rooom va rebre accés a l'App Lab, una espècie de rebotiga del Quest Store, després d'esperar nou mesos. Fins avui l'aplicació només es troba a Meta si s'introdueix el nom sense cap error, amb les tres o. I tot i així, encara s'han de fer uns quants clics més. La introducció d'aplicacions és significativament més professional a Apple o a Google, critica Elstner. En cas de problemes, diu, es pot trucar a algú. La plataforma de Meta, en canvi, és com una caixa negra: "Potser és que sempre tenen manca de personal."
Per tan poc servei, Meta demana un preu força esplèndid. L'empresa es queda amb el 30 % de la facturació que generen les aplicacions a través del Quest Store o l'App Lab, tot seguint el model d'Apple que Zuckerberg ha criticat precisament per aquest tipus de comissions. Qui s'estableixi directament a "Horizon Worlds", fins i tot ha de pagar gairebé la meitat de la facturació a Meta, abans d'impostos. I això que en comparació amb Facebook, el mon virtual està pràcticament desolat: el febrer passat, "Horizon Worlds" tenia 300.000 usuaris actius, una deu mil·lèsima part dels usuaris de Facebook.
L'aparador digital de Meta no gaudeix de gaire estima ni tan sols portes endins. En un memo del 15 de setembre, citat del portal tecnològic "The Verge", l'alt mànager responsable Vishal Shah es queixa de problemes tècnics amb la plataforma. La primera experiència amb "Horizon Worlds" sería "frustrant i desconcertant". A Shah l'empipa que ni els propis col·legues la facin servir. "Tothom de l'empresa hauria de tenir la missió d'enamorar-se de 'Horizon Worlds'", escriu el mànager tot indignat.
"Això és una merda", hauria dit Steve Jobs.
Traducció de Laura Obradors i de Mercè Ardiaca