La recent sentència del Tribunal Suprem sobre el monument franquista de Palma anomenat sa Feixina suposa la seva preservació legal quasi definitiva. La motivació de la decisió és tècnica, en el sentit que els magistrats argüeixen «deficiències» formals en el recurs que contra la protecció legal, decidida prèviament per part del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB), havia presentat Memòria de Mallorca. Ara només queda que aquesta entitat memorialista arribi fins al Tribunal Constitucional i esperar després una sèrie d’anys per veure si es podrà a la fi esbucar el segon monument franquista més gran que queda a tot l’Estat —el primer és el famós Valle de los Caídos—, però no pareix que hi hagi moltes raons per a l’optimisme. Malgrat la motivació «tècnica» que usa el Suprem per rebutjar el recurs, a la pràctica el que fa és convalidar la decisió del TSJB de preservar legalment l’obra de glorificació feixista.
Com diu Memòria de Mallorca, la «reinterpretació» que es va fer el 2010 per part de l’Ajuntament de Palma, llevant-li la simbologia franquista i posant-hi una placa de record a tots els morts durant la Guerra Civil, no altera el sentit original del monument, el qual consistia, tal com es reconeixia en l’acte de l’Ajuntament de Palma que aprovà la construcció, en glorificar «el nou règim», la dictadura de Franco. Per si no quedava clara la seva naturalesa, el dictador es va desplaçar a Palma per inaugurar el monument, el 26 de maig de 1947, que s’erigia amb l’excusa dels nou joves mallorquins que moriren en l’enfonsament del creuer Baleares, ocorregut el 26 de març de 1938 en l’anomenada batalla del Cap de Palos, quan l’armada republicana el va aconseguir destruir.
A banda del paper que va tenir aquest vaixell de guerra en els luctuosos fets de Màlaga —la Desbandá, vegeu el requadre adjunt—, també tenia la fama de ser un dels orgulls del bàndol revoltat contra la Segona República, tant per la seva importància com a nau de guerra com també degut al fet que les autoritats feixistes hi incorporaren a manera de marineria voluntària a un petit nombre de joves coneguts com a flechas navales, que pertanyien a la branca juvenil de la Falange Espanyola de les JONS (Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalista), el braç polític franquista que imitava el Partit Nacional Feixista Italià de Benito Mussolini.
Els flechas navales. Falange Espanyola fou creada per José Antonio Primo de Rivera el 19 d’octubre de 1933. S’inspirava en la formació feixista italiana de Mussolini i copià part de la seva estructura i fonaments ideològics. Els més joves militants, alguns gairebé nins, adoptaren les formes de les joventuts feixistes italianes. Les que s’anomenaren entre 1926 i 1937 Opera Nazionale Balilla i que a partir d’aquest últim any foren la Gioventù Italiana del Littorio, secció juvenil del Partit Feixista. Seguint el lema Credere, Obedecire, Combattere, més de 8 milions de joves italians aspiraren a convertir-se en avantguarda de la Itàlia feixista, disposats a morir per la glòria d’Il Duce.
La mateixa idea adoptà la Falange. Crear un cos de joves fanatitzats que aniria nodrint l’avantguarda de la lluita militar i política. El model italià fou el seu nord i per això als joves espanyols falangistes se’ls conegué informalment amb el nom de balillas, tal com es coneixia les joventuts feixistes italianes, nom en el seu cas inicialment adoptat en honor a Giovan Battista Perasso, un jove genovès al qual se’l coneixia pel malnom de Balilla i que, segons la llegenda, inicià el 1746 una revolta a la seva ciutat contra el poder imperial dels Habsburg.
Els balillas espanyols seguiren la senda orgànica dels seus majors, els quals es fusionaren, segons l’anomenat Decret d’unificació signat per Francisco Franco el 1937, amb les JONS i la Comunió Tradicionalista, i es creà la Falange Espanyola Tradicional i de les JONS. Les respectives branques juvenils —balillas falangistes, flechas de les Juntes i pelayos tradicionalistes— formaren l’anomenada Organización Juvenil Unificada, que el 1940 adoptà el nom de Frente de Juventudes, el qual el 1961 passà a ser Organización Juvenil Española (OJE), entitat que el 1977 va adquirir legalment entitat pròpia deslligada de la Falange, com un grup d’esplai juvenil. Avui en dia encara existeix.
Doncs bé, el 1936, abans de la unificació forçosa, les joventuts de Falange foren objecte d’una iniciativa ideològica, política i militar que dissenyaren els seus majors amb la intenció de convertir-los en un cos paramilitar. No els bastava la intensa tasca d’adoctrinament al qual els sotmetien, que també volien que fossin estendards humans del compromís amb la dictadura i es convertissin en una força destinada a servir a la cruzada contra la democràcia republicana, fins a la mort si era necessari, seguint la senda del fanatisme dels originaris balillas, els italians i, també, del que a l’Alemanya nazi eren les Joventuts Hitlerianes.
A Mallorca el cop feixista triomfà el 18 de juliol de 1936 i, tot d’una, a finals d’aquell mateix any, la Falange organitzà a Palma una escola de marineria per als seus joves. La seu possiblement fou l’edifici de l’escola d’infanteria de marina que presidia l’esplanada, avui un parc, on es va erigir el famós monument, un edifici creat durant la República per l’arquitecte Guillem Forteza Piña com a escola, inaugurada just abans de la Guerra Civil i que avui segueix en funcionament. Com que la guerra feia tan poc que havia esclatat, es pretenia que la de Palma es convertís en un exemple per a futures escoles falangistes iguals a altres importants localitats costaneres «alliberades» del control dels «rojos». Els alumnes que hi entraven eren oficialment voluntaris. Sovint es tractava de fills d’insignes membres del moviment contra la República.
El 19 de novembre de 1936 fou creada l’escola de flechas navales de Palma sota l’impuls directe del delegat provincial falangista, Francisco Rosselló Pericàs. Els joves aspirants havien de tenir entre 14 i 17 anys. El curs durava un any, la meitat del qual els alumnes el passaven a l’aula, on se’ls impartia aquestes matèries: història de la bandera espanyola, com fer vuit classes de nusos mariners i aplicar-los a la pràctica, cantar bé els himnes i «cançons patriòtiques» dels feixistes, fer els primers auxilis a un ferit o accidentat, saber orientar-se —amb la brúixola i sense— tant de dia com de nit, saber elaborar menjar disposant només d’una paella i, a més, calia que demostressin tenir una mínima capacitat física: havien de ser capaços de recórrer un quilòmetre en menys de deu minuts. Res més. Durant els mesos d’estiu un vell vaixell italià, el Zaffi, habitualment atracat en el moll de Palma, els servia de vaixell escola per fer-hi pràctiques.
Els joves fletxes navals tenien diferents categories. Començaven el curs com a grumets i tan aviat com superaven els exàmens es convertien en mariners, patrons i, finalment, en contramestres. Quan acabaven l’any de formació, els enviaven a servir com a mariners en vaixells de guerra.
La primera fornada de mariners falangistes sortí de l’escola de Palma a finals de 1937 o principis de 1938 i va ser assignada al creuer Baleares. Fou una gran satisfacció per als caps locals de Falange, no debades els nous «herois» —com posteriorment a la seva mort els qualificà el règim— servien en el vaixell que portava el nom de l’arxipèlag i que era un dels més importants de la flota revoltada contra la democràcia.
El 6 de març de 1938 el vaixell fou enfonsat per un grapat de torpedes que llançà el destructor republicà Lepanto. Els destructors anglesos HMS Boreas i HMS Kempenfelt, que patrullaven a prop, acudiren a rescatar tots els supervivents que trobaren surant: 435 homes van ser recuperats de l’aigua i 786 desaparegueren sota la mar, inclosos els nou fletxes navals mallorquins, el record dels quals serví d’excusa perquè la dictadura erigís el monument per glorificar-se a si mateixa i que ara el Tribunal Suprem, a la pràctica, evita que es pugui esbucar.