Cròniques Portuàries

Barcelona, un port malalt?

El caos s’apoderava de la ronda litoral un matí de maig de 2008. Els bombers havien arribat al port de Barcelona una estona abans que es donés l’ordre de tallar aquesta via, amb l’equip complet, i corrien amunt i avall, agitats, al voltant d’uns contenidors plens de gas liquat. Duien mascareta, el cap de guàrdia del mateix cos al recinte portuari havia acabat amb una intoxicació quan es va atansar a l’àrea de l’incident quan detectà el vessament. Amb les compareixences durant el dia de l’aleshores regidora de Seguretat, la socialista Assumpta Escarp, i el que fou alcalde en funcions, Jordi Hereu, la situació s’aclaria una mica: una fuga de dimetilamina havia desencadenat aquesta mobilització tan inusual. El tall de la ronda es va allargar fins a vuit hores.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El producte en qüestió s’utilitza en fàrmacs, bronzejadors, sabons, crema per depilar, fungicida agrícola o components de neteja. I el contacte amb la pell humana pot provocar abrasions: les autoritats van fer circular durant aquelles hores que la dimetilamina era irritant però no tòxica, malgrat que haver-la inhalada havia provocat l’hospitalització del responsable de bombers a la dàrsena barcelonina. Fonts dels treballadors portuaris consultades per EL TEMPS i que s’estimen més mantenir-se en l’anonimat asseguren que ningú no els va dir que deixessin de treballar. Ni tan sols als qui ho feien prop del lloc de l’incident. Un cop més, diuen, tenien la sensació que ni la seva seguretat ni la seva salut preocupava l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB).

Bombers intervenint en la fuga de dimetilamina /EFE

Una ràtio de càncer anòmala?

No hauria estat cap cas aïllat. La percepció que hi havia un índex de càncer superior a la mitjana entre la seva plantilla va dur la Coordinadora d’Autoritats Portuàries (CAP) a exigir al subdirector general d’Explotació i Planificació Portuària de l’APB, Álex García, el desembre de 2014, accés a les dades d’emissions i immissions contaminants de la xarxa d’estacions de mesura de qualitat de l’aire al port. Per immissions s’entén la pol·lució concentrada en un territori determinat, independentment de quines fonts l’emetin. La instància, a la qual EL TEMPS ha tingut accés, continua demanant informació d’altres estudis ambientals i conèixer el pla de prevenció, avaluació i seguiment de riscos laborals relacionats amb l’exposició a agents contaminants atmosfèrics. L’Autoritat Portuària va respondre assegurant que els barems de contaminació eren al llindar dels índexs acceptables. 

El juliol de 2016, l’APB va presentar un Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire del Port de Barcelona. Les dades sobre les quals es va armar aquest informe resulten del treball conjunt de l’ens portuari amb el Centre d’Innovació del Transport (CENIT), la Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) espanyol i el seu Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA).

No hi ha cap dada oficial, però d’una promoció de 1.100 treballadors de l’estiba, EL TEMPS ha pogut saber que unes set persones han patit algun tipus de càncer, encara que s’hagi de dir que no tots amb resultat de mort. La xifra de malalts, traspassats i supervivents representa un 0,6% del total de la plantilla. Aquest nombre duplica la mitjana catalana de càncer masculí el 2016 i triplica el femení d’aquest mateix període. Però és difícil fer afirmacions massa taxatives ja que no es disposa de dades globals de treballadors i veïns del port. Fa temps que els sindicats portuaris proven de recollir informacions entre estibadors, remolcadors o persones que treballen a l’operativa de les terminals. I de dificultats, n’hi ha moltes: la vida laboral a l’estiba acaba passats trenta anys, per exemple. Entre aquest col·lectiu és habitual jubilar-se a partir dels 55 —malgrat que el coeficient reductor pot suposa restar un màxim de 10 anys; hi ha molts que ho fan amb 58 i 59—, que és justament l’edat en què el càncer es comença a manifestar. Per això es demana informació a les associacions de jubilats. Més complicat és entre les empreses del recinte portuari: tenen plantilles d’entre 30 i 40 treballadors, molts van per mútua i el traspàs s’ha de fer a través de delegats sindicals. “Un desgavell”, asseguren les fonts consultades.

Algunes tasques obliguen als operaris a situar-se a prop de productes que poden provocar malalties

Un estudi de la Universitat de Rostock constatava fa dos anys la relació inequívoca entre la contaminació ambiental produïda pel combustible de les embarcacions i tot un reguitzell de malalties cardiovasculars i pulmonars. I dades de la Unió Europea (UE) eleven el nombre de morts prematures l’any per aquesta causa a 50.000. Una directiva europea imposava, l’1 de gener de 2015, la reducció de sulfurs fins a la pràctica desaparició a un 0,1% a la mar del Nord, la Bàltica i el Canal de la Mànega. El combustible de bona part dels vaixells que operen al port conté 3.500 vegades més sulfurs que el dièsel. En tres anys a partir d’avui s’espera que les administracions estatals de 320 kilòmetres de litoral de la Unió rebaixin aquest químic a un 0,5%, una xifra menys restrictiva que la que es van imposar els seus veïns nòrdics.

Cosa —tot s’ha de dir— que no té tant a veure amb el volum del trànsit —a Gibraltar és tan important com a la mar del Nord—, com amb la voluntat política. Una afirmació en la qual ecologistes i la mateixa Comissió Europea estan d’acord. L’informe JOC Port Productivity situava fa tres anys el port de Barcelona com el tercer més productiu d’Europa. Una posició que les successives inversions previstes de l’operador xinès Hutchinson poden fer canviar augmentant el volum de trànsit i, consegüentment, d’emissions.

De cara a pal·liar els efectes de la contaminació, segons el Pla de Qualitat de l’Aire, el port de Barcelona ha endegat tot un seguit d’apostes que es troben en diferents fases d’implementació. I van des de la promoció de l’ús del Gas Natural Liquat (GNL), tant pel que fa als vaixells, mitjançant bonificacions, com als camions i la maquinària de terminal, fins a l’electrificació de la flota interna de vehicles. Tot plegat per poder complir amb els barems establerts per la UE per ser complerts el 2020, més laxos que els que va imposar la Unió el 2015 als Estats del nord. Entre part dels treballadors portuaris hi ha por que no sigui insuficient: “Una mesura de cara a la galeria i prou”.

Molt més que càncer

Però la contaminació ambiental és només una de les preocupacions dels treballadors portuaris pel que fa a la seva salut. Parla una persona que va patir un càncer passats els 30 anys: sense antecedents, esportista, que ni ha fumat ni ha begut ni s’ha drogat. Que menja sa i ecològic. I afirma que entre determinades especialitats de la plantilla s’han estès patologies molt concretes. La tasca, que encara continua, de documentar entre diferents professions vinculades a l’entorn portuari la ràtio de càncer conté dificultats que ja han quedat expressades. Però copsar malalties en col·lectius molt concrets i amb pocs treballadors facilita la recerca. 

La patologia cutània de la psoriasi s’hauria estès significativament entre els anomenats paleros, els encarregats de la descàrrega d’un vaixell a granel, afirma aquesta mateixa font que també demana que el seu nom no aparegui. És un sector del port especialment vulnerable, ja que es troben en contacte constant amb el producte: “No seria el primer palero a qui li han tret l’especialitat perquè sentia que moria”. Com en el cas del càncer entre el col·lectiu de la CAP, la font amb qui xerra EL TEMPS vol provar de promoure l’enviament d’enquestes anònimes per indexar les patologies. La malaltia de Crohn també és prou habitual, assegura.

Una de les qüestions lligades a la seva salut que preocupa els treballadors portuaris és la radiació que pot emanar de carregaments provinents de zones contaminades per accidents nuclears. Les actes de les assemblees de l’Organització d’Estibadors Portuaris de Barcelona (OEPB) dutes a terme entre maig i setembre de 2011 i a les quals EL TEMPS ha pogut accedir així ho constaten. Aquesta preocupació s’eleva dos mesos després de l’incident de Fukushima.

EL TEMPS parla amb Xavier Solé, cap de seguretat i d’emergència a l’APB. La iniciativa Megaport, que busca controlar el transport no regulat de material radioactiu, resulta d’un acord entre el Departament d’Energia dels EUA, de l’Agència Tributària i el Ministeri de Foment espanyols. Fou impulsada originalment el 2003 per l’Administració Nacional de Seguretat Nuclear estatunidenca.

Solé refereix els panells amb què controlen totes les entrades i sortides de contenidors internacionals. Si els panells detecten radiació, es reté el carregament i des de la duana es comprova el contingut declarat de la mercaderia o les credencials mèdiques del transportista, ja que es pot donar el cas que un producte com els plàtans emeti radiació natural o que el conductor estigui sota tractament de radioteràpia. Si es confirmava que no fos cap dels exemples citats, es duria el contenidor a una zona d’inspecció secundària que és a dins del port i es passaria l’escànner per detectar quina és, exactament, la font de la radiació, o si es tracta d’urani o potassi. A partir d’aquí, el contenidor es retindria i es donaria avís al Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Els contenidors passen per uns panells amb què es copsen els índexs de radioactivitat

Un responsable de l’Agència Tributària assegura a aquest mitjà que, des que la iniciativa Megaport s’engega el 2011, s’han produït 17 casos d’alarmes en les quals ha estat necessari iniciar el protocol amb notificació al responsable de Control Radiològic en Fronteres, que es desplacés a Barcelona la Unitat Tècnica de Protecció Radiològica i que hi intervingués el CSN. Però afegeix que, en totes les intervencions, “les dosis o activitat dels isòtops no han comportat un perill per a les persones que han estat en contacte amb la mercaderia”. Xavier Solé, de l’APB, assegura que tots els operaris de la Guàrdia Civil i de l’Agència Tributària que intervenen en aquest procés van degudament protegits i armats d’un dosímetre radiològic i la formació que exigeix el CSN. 

També assegura que ni els estibadors ni els paleros tenen contacte directe amb la mercaderia, ja que totes aquestes tasques es fan des d’una grua de contenidors o l’anomenat pop, una mà mecànica que transporta producte carregat a granel. Els contenidors, afirma, només els podrien obrir el personal del CSN, i les inspeccions a bord es fan mitjançant espectrofotòmetres. Malgrat tot, fonts de la plantilla del port discrepen.

Consideren que el contenidor no aïlla la radiació i que, tot i no obrir-lo, sí que el toquen per enganxar-lo a la grua. El mateix passa quan un palero manipula una retroexcavadora per moure ferralla a granel, que et situa a un o dos metres del producte. I sostenen que, perquè es pugui fer una inspecció a bord, un operari ha de pujar abans a un vaixell per deixar caure una escala. Però és difícil copsar els riscos que assumeixen els treballadors en aquests supòsits.

La doctora Liudmila Liutsko, investigadora del Programa de Radiacions d’ISGlobal, centre impulsat per l'Obra Social "La Caixa", recorda a EL TEMPS que hi ha poca evidència en aquest sentit. Bona part dels estudis es concentren en l’impacte de l’incident de Txernòbil i després de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, que haurien provocat càncer de tiroides als afectats. Liutsko té dubtes que ferralla impregnada de radiació suposi una amenaça, tot i que ella mateixa reconegui que no n’hi ha prou evidència empírica. I és que abordar la malaltia al port d’una ciutat com Barcelona és situar-se en un sorramoll: són molts els factors que contribueixen a fer emmalaltir algú, i moltes les causes que caldria avaluar.

Hi ha molta literatura científica publicada que relaciona els torns nocturns de treball amb, per exemple, una incidència més alta del càncer de pròstata i de mama en homes i dones, respectivament. Les condicions laborals al port són dures, i això es tradueix en un risc més gran pel que fa a patir malalties. De cara a copsar l’abast de l’impacte dels diferents elements exògens que contribuirien a fer l’entorn portuari insalubre, caldria que l’estudi d’incidències patològiques que estan fent els treballadors de manera informal es dugués a terme amb el rigor metodològic adient. I que cada químic o radiació a la qual està exposada el personal s’avalués per separat. Però si en alguna cosa hi ha acord, precisament, és que en aquesta tasca encara queda per fer.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.