Després d’obrir camí amb una sonada reescriptura del thriller policíac —amb noms aclamats internacionalment com Camilla Läckberg, Jo Nesbo, Henning Mankell, Anne Holt i, sobretot, Stieg Larsson i el supervendes Millenium—, l’aparició de Deixa'm entrar (Lat den rätte komma in, Tomas Alfredson, 2008)va ampliar el fenomen d’aquesta mirada nòrdica singular també al cinema, en concret al gènere del terror. El calfred de l’obra d’Alfredson, amb un rerefons social que encara dotava de més elements pertorbadors la història, n’assenyalava la pauta: l’escena íntima al centre, atmosferes on es palpa l’hostilitat d’una fredor inesquivable, la innocència com a bressol del mal.
El director i guionista noruec Eskil Vogt inscriuThe Innocentsen aquest marc d’acció.Estrenada el 30 de setembre, arriba a les sales de cinema gairebé un any després que fos una de les pel·lícules més comentades de les edicions 2021 dels festivals de Canes (a la secció oficial de la Quinzena de realitzadors) i de Sitges (on va merèixer una Menció especial del jurat). Conegut per signar els guions dels films d’un dels realitzadors noruecs més internacionals, Joachim Trier (Reprise, 2006, Oslo, August 31st (2011) a The worst person in the world (2021), passant per Thelma (2017, reconeguda al festival català amb el premi Especial del Jurat i Millor guió), film amb què The innocents té una connexió evident, però bo i situant l’acció en la infantesa.
Els adults són pura decoració, secundaris sense cap altra funció que fer de crossa a l’acció: els protagonistes absoluts són quatre criatures, una d’elles amb autisme. Infants que no acaben d’encaixar, que manifesten connexions i habilitats especials, i que també són capaços de traspassar les línies vermelles que fan possible la convivència, sempre en acció allunyats de la mirada dels grans, potser com a única vida d’escapatòria d’un present —i futur— no gaire encoratjador. I és d’aquí d’on brollen totes les preguntes: què fan els nens quan no els mirem? De què són capaços? Quina frontera moral els marca l’enteniment? La bondat és una qüestió innata o l’hem de treballar i adquirir amb temps, experiència i el pes de les nostres accions? L’ésser humà neix amb una pulsió de maldat?
Sòbria, incòmoda pel que planteja (i per com ho fa), segura en l’objectiu d’abordar el pantanós terreny de la maldat infantil, tenebrosa i intel·ligent, The innocents és una magnífica peça de terror psicològic. Vogt ho aconsegueix amb quatre personatges molt ben escrits i, sobretot, per un magnífic treball d’espai i lloc: un paisatge del suburbi, potser la perifèria de la gran urbs, amb edificis com vespers, amb parcs on la vida sembla normal, amb les rutines d’una classe que no té temps de parar atenció en tot allò que no es veu a primer cop d’ull. És la sobrenaturalitat de la quotidianitat, l’horror d’una societat cruel i que ens mostra, en primer terme, el gir retrògrad de violència que ens amenaça. A Noruega, però també aquí.
De uskyldige (The innocents)
Direcció i guió: Eskil Vogt
Noruega, 2021
Durada: 117 minuts
Música: Pessi Levanto
Fotografia: Sturla Brandth Grøvlen
Repartiment: Rakel Lenora Fløttum, Sam Ashraf, Alva Brynsmo Ramstad, Kadra Yusuf, Mina Yasmin Bremseth Asheim, Ellen Dorrit Petersen, Morten Svartveit.
Thriller