La victòria electoral de Giorgia Meloni, que ha aconseguit el 26,3% dels vots –el 43% si se sumen els dels seus aliats, Matteo Salvini de la Lega i Silvio Berlusconi, de Forza Italia– podria fer remoure el tauler de tota la política Europea. Tot i haver projectat la seua imatge més moderada durant els dies previs a les eleccions, és ben coneguda l’animadversió de la candidata més votada a Itàlia cap a la Unió Europea, el seu desig que el seu país abandone la zona euro, el seu discurs contra els migrants i la veneració del seu partit pel dictador feixista Benito Mussolini, en qui Fratelli d’Italia s’ha inspirat.
Més enllà de les dificultats que aquesta candidata trobarà per a formar govern, el fet és que la seua victòria preocupa, i molt, als principals països de la Unió Europea. I així es reflecteix als seus mitjans.
D’una banda, Le Monde signa un article editorial ben explícit: “una ombra sobre el projecte europeu”. El prestigiós diari francès lamenta que, “per primera vegada en cent anys, Itàlia es prepara per a experimentar amb un govern dominat per l’extrema dreta. Una amenaça per a Europa després de l’èxit dels Demòcrates de Suècia i del Reagrupament Nacional a les eleccions legislatives franceses”. El rotatiu també alerta del “terratrèmol” que provoca aquest resultat electoral “en un país fundador de la Unió Europea i en la tercera economia més gran de la zona euro”. Le Monde assenyala, al mateix temps, que ara “s’obre una segona campanya en forma d’una delicada negociació entre tres aliats amb punts de divergència ben nombrosos. Tot en un sistema institucional on els frens i els contrapesos limiten el marge de maniobra de la majoria. Aquest període serà una prova fonamental per a la resiliència de la democràcia italiana”. I per últim, el diari fa una crida a Europa, que “de moment només pot prendre nota de la victòria de Meloni apostant per la capacitat del sistema polític italià per a trobar, tal com sempre ha sigut capaç de fer, els compromisos necessaris per a esborrar el radicalisme expressat durant les eleccions”.
Un altre diari francès ben conegut, Le Figaro, destaca les reaccions de la classe política del país davant la victòria de Meloni. Apunten que “les persones més de dretes celebren de manera unànime aquesta victòria”, i destaquen que Eric Zemmour, candidat en les últimes legislatives franceses, ha aplaudit que el triomf de Meloni es construisca “amb el ciment de la qüestió identitària”. Zemmour identifica la guanyadora de les eleccions italianes amb la seua formació, Reconquesta, i valora que Meloni, “malgrat el seu fracàs el 2018, mai no es va donar per vençuda i no va voler fer cas dels mandats de retrocedir. Com no anem a mirar aquesta victòria com una prova que sí que és possible arribar al poder?”, es pregunta l’ultradretà francès. Com ell, Marine Le Pen, la segona candidata més votada a les últimes eleccions fraceses, i també d’extrema dreta, ha assegurat que “el poble italià reprèn el control del seu destí elegint un govern patriòtic i sobiranista”, i ha felicitat tant Meloni com Salvini per “resistir les amenaces d’una Unió Europea antidemocràtica i arrogant”. D’altra banda, des dels Republicans, partit francès identificat amb el centredreta, l’eurodiputat François-Xavier Bellamy nega que Meloni siga feixista: “és una bogeria fer pensar a la gent que el 25% dels italians són feixistes”, ha dit. No tots en aquest partit pensen d’aquesta manera, atès que el diputat Julien Dive ha definit la previsible aliança italiana per a fer govern com “un joc desastrós i vergonyant que portarà l’extrema dreta al poder”, al mateix temps que ha acusat Forza Italia, el partit de Berlusconi, de “servir com a trampolí per als populistes”. A l’esquerra francesa, en canvi, no hi ha debat i el rebuig contra Meloni és indiscutible.
Tampoc no hi ha debat a Libération, que amb una tribuna titulada “no et deixes enganyar per Giorgia Meloni” recorda que la guanyadora de les eleccions italianes ha protagonitzat “accions i gestos que mostren la seua proximitat cap al feixisme”. L’article el signa l’exdiputada del Partit Demòcrata i filòsofa italiana Michela Marzano, que afegeix que “no ens podem deixar enganyar per la seua reiterada defensa de l’OTAN, per la moderació de la seua crítica a Brussel·les o pel seu intent de comparar el seu partit amb els conservadors britànics o els republicans nord-americans”, atès que Meloni “mai no va condemnar personalment la ideologia totalitària i racista de Mussolini i mai no s’ha distanciat de tots els que a Itàlia són explícitament nostàlgics del duce”.
El diari Dernières Nouvelles d’Alsace, editat a la simbòlica ciutat d’Estrasburg, tampoc no s’alegra de la victòria de Meloni, a qui compara amb Mussolini i amb Berlusconi, i consulta diferents politòlegs sobre si la guanyadora de les eleccions italianes és o no d’extrema dreta. Lorenzo de Sio, de la Universitat de Roma, diu que “és fonamentalment de dreta, però no d’extrema dreta: defensa posicionaments conservadors i tradicionals, però no canviarà les línies fonamentals de la política italiana, que és europeista i atlantista”. En canvi, la sindicalista Susanna Camusso assegura que Meloni és extremista, i recorda que bona part dels candidats de Fratelli “són nostàlgics del feixisme”.
El Nouvel Observateur, un mitjà més reflexiu, obre el seu portal web amb un perfil sobre Meloni, a qui acusa d’homòfoba i d’antiga fan de Mussolini. La revista destaca la seua retòrica sobre “l’amenaça civilitzatòria”, i apunta que Meloni “practica surf en la mateixa onada que Eric Zemmour”. Aquest mitjà també relaciona la seua victòria electoral amb la capacitat de Meloni de “capitalitzar” l’enuig i la frustració “de molts italians que diuen estar exasperats pels dictats de Brussel·les”. “El seu lema és ‘Déu, patria i família’. Les seues prioritats són tancar fronteres per a protegir Itàlia de la ‘islamització’ d’Europa i del ‘reemplaçament ètnic’. Si et sents ofès per la creu cristiana, ací no hi pots viure”, descriu l’Obs, que també dona importància a les referències de Meloni “al lobby LGTBI” i a la seua incapacitat per a limitar el dret a l’avortament.
Més al nord, a Alemanya, el diari berlinès Bild titula, entre exclamacions, “colp de la dreta a Roma”, i defineix el triomf de Meloni com “un terratrèmol polític”, atès que “per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, és probable que el país tinga un govern nacionalista de dreta”. Alhora, el mitjà també es fa ressò de les “crítiques repetides” de Meloni a la Unió Europea, tot defensant “la sobirania dels pobles” –en paraules de la mateixa guanyadora de les eleccions– i criticant “els buròcrates de Brussel·les” en un acte celebrat al juny amb Vox.
El diari Welt analitza “què significa la victòria de Meloni per a Alemanya i per a Europa”, i es pregunta si Itàlia complirà amb els compromisos de deute i si Meloni s’aliarà amb el president hongarès Viktor Orbán. Des de Munic, el Süddeutsche Zeitunganalitza “la imatge enfadada, agressiva i reaccionària” que té Meloni, a qui titlla de “neofeixista”, mentre que el Frankfurter Allgemeine, en canvi, prioritzen una opinió en què, sota el títol “Meloni no és el diable”, reconeixen que el resultat a Itàlia mostra “un gir a la dreta, però no és una catàstrofe política sísmica. Més bé, el país està tornant a la normalitat democràtica”, asseguren des d’aquest mitjà. El columnista afirma que “ni Draghi era el messies ni Meloni el diable” i valora el “bon treball de l’exdirigent del Banc Central Europeu”, a qui aplaudeix el fet d’haver aconseguit “recuperar l’economia després del bloqueig imposat pels polítics durant la pandèmia”. En canvi, la seua caiguda “nou mesos abans del període legislatiu, no va ser un colp populista, sinó un primer pas per a tornar al procés constitucional de presa de decisions democràtiques i de formació de govern”, després que Draghi haguera estat “designat per Mattarella”, president de la República italiana, “com un salvador necessitat”. Fins i tot, aquest diari destaca unes paraules de Draghi en què es mostrava “convençut” que “el pròxim govern estarà a l’altura dels desafiaments d’avui”.
Aquest mateix diari recorda el “poc marge polític i financer” de Meloni i la seua incapacitat per a iniciar reformes com la del retrocés del dret a l’avortament, així com la necessitat de rebre els 200.000 milions d’euros del fons de reconstrucció de la UE per part d’Itàlia. “El govern de Meloni hauria de continuar amb moltes de les reformes que va iniciar Draghi”, per la qual cosa “no podrà fer bogeries”, encara que només siga “per a evitar el risc d’una crisi financera i monetària potencialment catastròfica”.
Des de Colònia, el Kölner Stadt-Anzeiger relaciona Meloni amb “el llegat del duce” i pronostica que Itàlia “seguirà els passos de Viktor Orbàn”. Per últim, el diari Stuttgarter Zeitung destaca l’eufòria que es viu a l’AfD, el partit alemany d’extrema dreta, pel resultat electoral a Itàlia, mentre que també alerten del “perill per a la cooperació constructiva a Europa”. El rotatiu assegura que Meloni serà la primera ministra italiana “amb referents polítics com Orbán i Trump”, i expliquen també que diversos eurodiputats expressen la seua preocupació pels vincles dels seus socis –Berlusconi i Salvini– amb Putin. Aquest diari, que dona veu a polítics representants dels Verds, reflecteix una gran preocupació pel triomf de Meloni i per les conseqüències que podria tindre a la zona euro.