Durant els últims dies previs a les eleccions, els contrincants de Giorgia Meloni van sentir el vent a favor. Els socialdemòcrates parlaven d’un canvi de tendència. I al sud d’Itàlia, el Moviment 5 Estreles, que ja es donava per amortitzat, de sobte veia créixer les seues expectatives.
Però quan es van tancar els col·legis electorals a les 11 de la nit del diumenge, l’esquerra va despertar del somni. Una coalició ultra liderada per Meloni i el seu partit Fratelli d’Italia (FdI) comptarà amb majoria absoluta al Parlament, segons les primeres previsions.
Quasi onze anys després de la renúncia de Silvio Berlusconi, qui va portar el seu país a tocar de la fallida econòmica, un govern de dreta està a punt de prendre possessió al sud dels Alps. Enrere van quedar els dies en què el primer ministre Mario Draghi va mantindre fermesa al costat de Berlín, París, Brussel·les i Washington.
Hi va haver molta discussió sobre els perills per a Itàlia i per a Europa, però la victòria de Meloni és una realitat. La líder de Fratelli procedeix d’un partit dissident neofeixista que va erigir un monument al criminal de guerra i, alhora, al genocida més conegut d’Itàlia. Meloni no busca proximitat amb Olaf Scholz ni amb Emmanuel Macron, sinó amb l’autòcrata hongarès Viktor Orbán.
La pregunta, després de la seua victòria electoral, és si Meloni implantarà de manera consistent la seua agenda de l’odi. O si, en canvi, es produirà un xoc de realitat durant els propers dies i setmanes que l’obligarà a signar un programa de govern moderadament conservador.
Meloni, amb 45 anys, deu superar tres desafiaments. En primer lloc, tot i que va obtindre la major quantitat de vots, s’enfronta a una complicada formació de govern amb els altres aliats de la dreta. Alhora, necessita una resposta ràpida a les pressions polítiques i econòmiques que li arribaran des de l’escenari internacional. I per últim, Meloni haurà de navegar per un país profundament dividit després de les seues campanyes d’odi.
En política, Meloni és la nova dona forta. Però en canvi, s’haurà d’entendre amb una sèrie de socis complicats. O millor dit: amb rivals extenuants. No fa massa temps, el líder de la Lega, Matteo Salvini, era la referència indiscutible de l’aliança de la dreta. La seua caiguda a només el 8,5% dels vots, segons les projeccions, fa que la Lega siga imprevisible com a soci de coalició. És molt possible que aquest populista d’ultradreta haja de lluitar pel seu futur com a líder del partit.
Mentrestant, el tercer de l’aliança, Silvio Berlusconi, es confon amb posicionaments fallits. El dia de les eleccions, sobtadament, va admetre que Meloni li espantava “una mica”. Segons les projeccions, el seu partit, Forza Italia, només obtindria el 8% dels vots. És difícil endevinar el futur del lideratge de Berlusconi.
En aquestes circumstàncies, hi ha l’amenaça d’haver de formar un govern caòtic. És concebible que Salvini, si es manté com a líder del seu partit, busque una aliança amb Berlusconi. Els dos podrien intentar forçar el nomenament d’un primer ministre més neutral que Meloni per a succeir Draghi.
També serà complicat pactar els càrrecs de dos polítics de llarg recorregut. A Salvini li agradaria tornar a ser ministre d’Interior, cosa que Meloni vol impedir. Ella s’allunya dels titulars negatius. I a Sicília actualment hi ha un judici contra Salvini per bloquejar l’entrada d’un vaixell de refugiats l’any 2019. Se li acusa de privació de llibertat i d’abús de poder, i l’exministre s’enfronta a 15 anys de presó. La pregunta és si pot Meloni evitar que Salvini torne al seu antic departament si ella es vol convertir, gràcies al seu suport, en primera ministra.
El seu problema amb Berlusconi és distint. El multimilionari, envoltat per escàndols, encara llueix un pentinat envejable i unes ambicions polítiques descontrolades. Amb quasi 86 anys, Berlusconi prefereix continuar amb la seua carrera en el segon càrrec polític més important d’Itàlia com a president del Senat. Però quasi ningú confia en el seu treball. I llavors sorgeix la mateixa pregunta: Meloni pot aturar les ambicions de Berlusconi si vol succeir a Draghi gràcies al seu suport?
Si arribara a un acord amb tots dos, tampoc no seria fàcil formar govern. Perquè el president de la República italiana té veu a l’hora d’assignar ministeris, i Sergio Mattarella ja va impedir al 2018 que un polític guanyador però inexpert del Moviment 5 Estreles es convertira en cap de govern.
Un altre dels desafiaments radica en la política internacional. Ací també es constataran les tensions internes de la coalició. Berlusconi ja va dir la setmana passada que el seu vell amic Vladímir Putin només volia reemplaçar el president ucraïnès, Volodimir Zelensky, amb un govern de “gent decent”. El cap del Kremlin s’havia ficat “en una situació realment difícil i dramàtica”.
Mentrestant, Salvini es va pronunciar a favor d’acabar amb les sancions imposades contra Rússia per part d’Occident. I Meloni va defensar el seu vell amic Orbán després que el Parlament Europeu dictaminara per majoria que Hongria ja no era una vertadera democràcia. Per tant, el futur govern italià pot esperar crítiques durant les pròximes cimeres de l’OTAN i de la UE.
El mateix es pot aplicar a l’ambiciós programa de reforma de Draghi, que ell mateix va acordar amb la Comissió Europea. La implementació d’aquesta reforma és un requisit previ perquè la UE transferisca els pròxims trams del paquet d’ajuda de 200.000 milions d’euros per a Itàlia. Meloni vol renegociar el programa, perquè vol actuar contra una suposada “ideologia de protecció climàtica” de la UE.
Ací també està sorgint una lluita de poder. “Si la situació es complica tenim instruments com en els casos de Polònia o Hongria”, va dir fa uns dies la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, com a mesura de precaució.
El pròxim desafiament, en tot cas, tindrà a veure amb l’estat d’ànim d’Itàlia. Després d’una campanya electoral breu i agressiva, la societat està dividida per una polarització extrema entre la dreta i l’esquerra. En comptes de discutir el contingut de les propostes, el que hi ha són acusacions mútues. El diàleg, la cerca de compromisos, de punts en comú, esdevé difícil enmig d’un escenari de crisi energètica, de recessió imminent i d’amenaces per part de Putin.
S’està obrint un abisme encara més gran entre la política i la part no política de la societat. Des del diumenge, la festa més gran que s’ha vist a Itàlia ha sigut la dels no votants. Molts d’ells es van mantindre allunyats de les urnes per resignació cap als partits i cap a unes campanyes electorals sense sentit. És, segurament, una de les tasques més importants tant per al govern com per a l’oposició: reduir aquesta bretxa els propers mesos i anys per a evitar una crisi de confiança.
Què significa tot això per a Meloni? La líder de Fratelli ha obtingut un èxit notable. En només deu anys ha convertit el seu jove partit en la força política més poderosa d’Itàlia.
Però la seua victòria és més limitada del que s’esperava. Durant la seua campanya electoral va apostar per una majoria de dos terços per a la dreta al parlament. Fins i tot volia canviar la constitució i convertir Itàlia en una democràcia presidència. Ara ja es pot oblidar d’aquest objectiu.
A les eleccions del 2018, el Moviment 5 Estreles va obtindre el 32% dels vots. Un any després, Salvini va assolir el 34% a les eleccions europees. Era el seu millor moment. I Meloni, en canvi, està per sota de les expectatives: les projeccions indiquen que ha obtingut el 24% dels vots.
El gir a la dreta d’Itàlia és menys pronunciat del que s’esperava. Potser Meloni deu més la seua victòria a la feblesa de l’esquerra que no als seus propis mèrits. Això, en canvi, no modifica el resultat. Una complicada llei electoral li donarà majoria absoluta al Parlament i Meloni pot canviar Itàlia i tot Europa.