Ministeri d'Afers Exteriors

L'exèrcit brasiler s'està convertint 'de facto' en una força policial

La seva infanteria, poc àgil, no està preparada per fer front a les amenaces als recursos naturals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pocs indrets il·lustren el nou paper de l'exèrcit brasiler com Tabatinga, una ciutat de 62.000 habitants situada allà on conflueixen les fronteres del Brasil, Colòmbia i el Perú. Els límits estatals, protegits per la selva amazònica, no s'han mogut d'ençà que els portuguesos van construir-hi un fort, ara en runes, al segle XVIII. Però Júlio Nagy, un comandant local, té la mirada posada en amenaces poc habituals. Al febrer i al març les seves tropes van interceptar 3,7 tones de cànnabis. L'any passat van destruir un pista d'aterratge construïda per miners il·legals que buscaven or. En un petit zoo gestionat per l'exèrcit –amb tucans, un jaguar i fins i tot un manatí– uns guacamais escandalosos rescatats de les mans de traficants d'animals grallen intermitentment.

L'última vegada que una gran ciutat brasilera va ser atacada va ser el 1711, quan un corsari francès va conquerir breument Rio de Janeiro. L'informe oficial de defensa del país afirma que "actualment, el Brasil no té enemics". A falta de veïns bel·licosos, insurreccions armades o de cap gran voluntat de projectar poder de cara enfora, el ministre de Defensa, Raul Jungmann, reconeix que les forces armades del país "no posseeixen atributs militars clàssics".

Els experts brasilers en estratègia diuen que una manca d'adversaris militars no justifica escatimar en defensa. Bandes criminals que operen en zones frontereres poden sobrepassar la policia civil, i en el futur el Brasil pretén dissuadir estrangers cobejosos dels seus recursos naturals. Mantenir el control sobre un terreny variat i extens no és barat. Tot i així, les noves amenaces requereixen noves respostes. I la cúpula del mateix exèrcit diu que la seva forma actual –amb molt de personal amb poca formació, amb poc equipament i cada vegada més decantat cap a l'activitat policial rutinària– no és apta per als objectius del Govern.

L'exèrcit del Brasil va prosperar durant la Guerra Freda. El 1964 els seus generals van protagonitzar un cop d'Estat; durant el seu primer any al poder la despesa en defensa va augmentar un 75%. El pressupost militar va tornar a incrementar-se després de la caiguda de la junta militar, el 1985, quan els nous líders intentaven forjar un exèrcit modern sota govern civil. Des del 1989 la despesa en defensa ha baixat d'un 2,5% del PIB a un 1,3%, aproximadament la mitjana de la regió. Tanmateix, l'exèrcit ha conservat prou influència per resistir les retallades pressupostàries nominals.

Amb 334.000 efectius a la seva disposició, el Govern ha hagut de trobar maneres de desplegar-los. Brasil lidera la missió d'estabilització de les Nacions Unides a Haití, país al qual aporta 1.277 agents de pacificació. Però la seva contribució a la pacificació es troba tan sols per sobre de l'Uruguai, amb una població menor que la de nou ciutats brasileres diferents. Per a la majoria de les seves forces, el Brasil ha adoptat el que Alfredo Valladão, de l'Institut d'Estudis Polítics de París, anomena una "mentalitat de comissaria", per omplir els buits que deixen els cossos de seguretat nacional.

Moltes d'aquestes operacions recauen en l'exèrcit. Les lleis federals confereixen a l'exèrcit competències policials en una franja de fins a 150 quilòmetres de la frontera territorial del Brasil. Les bandes internacionals fa temps que se senten atretes cap a la frontera: diuen que Pablo Escobar, el cap narcotraficant colombià, era propietari d'un avió de càrrega que ara es troba a l'exterior del zoo de Tabatinga. L'exèrcit també és responsable d'"operacions de llei i ordre". És freqüent veure tropes en esdeveniments com les eleccions o els Jocs Olímpics del 2016.

Això no obstant, l'àmbit d'actuació de l'exèrcit s'ha ampliat fins a la feina policial quotidiana. Dècades de despesa excessiva i una llarga recessió han eixugat les arques de la majoria d'estats brasilers. Si bé només s'aproven un 20% de les seves sol·licituds de soldats per a ajuda d'emergència, suposen igualment una proporció creixent de les activitats de l'exèrcit. L'any passat, els soldats van passar gairebé cent dies patrullant per carrers de ciutats: el doble dels nou anys anteriors junts.

La majoria de brasilers no semblen sorpresos per aquesta tendència. A diferència dels polítics i els agents de policia, als militars se'ls considera honestos, competents i amables. Malgrat l'ombra de la dictadura, en els índexs de confiança en les institucions sovint l'exèrcit apareix a dalt de tot.

Els soldats s'estan intentant adaptar al nou rol. En un centre d'entrenament de Campinas, prop de São Paulo, se'ls sotmet a gas lacrimogen i a granades encegadores perquè sàpiguen què se sent en rebre'n l'efecte abans d'utilitzar-ho en civils. Els residents dels barris de barraques de Rio lamenten que s'hagi acabat la missió de l'exèrcit, de 15 mesos, per fer fora bandes criminals. Un cop ha marxat l'exèrcit, la policia ha retornat a la seva actitud de gallet fàcil. A més, han tornat les bandes ràpidament.

Malgrat tot, diluir els límits entre defensar el país i fer complir la llei és perillós. Els soldats surten cars com a policies: desplegar-ne uns quants milers un sol dia pot costar un milió de reals (uns 300.000 dòlars) a banda dels seus salaris normals. I, encara més important, la confiança excessiva en l'exèrcit no és saludable per a una democràcia. Les tropes estan entrenades per a emergències, no per mantenir l'ordre dia a dia. I transformar una demostració de força d'últim recurs en una presència rutinària corre el risc de perjudicar la confiança pública en les autoritats civils.

El mateix exèrcit aspira a tenir un paper molt diferent. Un esborrany del pròxim informe oficial de defensa no detalla gaires "amenaces" específiques –el terme apareix una desena part del que sortia en una anàlisi britànica similar del 2015– però parla molt de "capacitats" desitjables. L'informe sosté que el Brasil ha de protegir, sobretot, els seus recursos naturals. Aquest risc pot semblar remot, però, si els pronòstics pessimistes sobre el canvi climàtic es materialitzen, l'exuberància del Brasil podria ser atractiva per a potències estrangeres desesperades.

Reorientar l'exèrcit cap a aquesta prioritat és un repte. Primer, el Brasil necessitarà reforçar la seva capacitat policial. Jungmann ha demanat la creació d'una guàrdia nacional permanent, amb 7.000 homes d'entrada, per alleujar la càrrega de l'exèrcit. Michel Temer, el president de centredreta, hi dóna suport.

Més enllà d'això, les forces armades del Brasil d'antany no estan prou ben preparades per combatre les amenaces del demà. Per foragitar els intrusos en l'enorme selva o a l'"Amazònia Blava", tal com es coneixen les aigües territorials del país riques en petroli, el Brasil necessitarà una força flexible i d'acció ràpida, capaç d'intervenir en qualsevol lloc immediatament.

Això requereix equipament modern i petits equips de personal mòbil i especialitzat. Però dos terços de les forces terrestres treballen amb contractes que els limiten a un servei de vuit anys, cosa que n'impedeix la professionalització. Tres quartes parts del pressupost de defensa estan destinades a salaris i pensions, per tant només queda una petita part per a equipament i manteniment. Als Estats Units la proporció és a l'inrevés.

Abans de la recessió, el Brasil avançava cap a aquests objectius. El 2015 va acordar comprar 36 avions de combat suecs Gripen per 4.700 milions de dòlars. Però la despesa en equipament militar ha caigut en dos terços des del 2012, la qual cosa ha deixat un reguitzell de projectes a mitges. El 2015 es va desestimar la iniciativa de construir, en col·laboració amb Ucraïna, un vehicle de llançament de satèl·lits. Un sistema de monitorització espacial pensat per detectar incursions cobreix tan sols un 4% de la frontera. Un submarí propulsat amb energia nuclear, de 32.000 milions de reals, està lluny de ser enllestit. I l'únic portaavions del país, mai a punt per a la batalla, va aturar l'activitat al febrer.

En una època d'austeritat, fins i tot les operacions rutinàries estan sota pressió. Com que les forces aèries només proveeixen un vol de subministrament al mes a la guàrdia fronterera de Roraima, un estat del nord, el seu comandant, Gustavo Dutra, ha de noliejar aviació privada per 2.000 reals l'hora. I al gener l'exèrcit va ser cridat per sufocar aldarulls en una presó de l'estat, les precàries finances del qual han limitat el pressupost de seguretat. El general Dutra tem que els seus homes tornin a ser cridats a aquest estat d'aquí a poc temps.

Traducció: Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.