Cròniques cubanes

Donald Trump tanca la porta a Cuba (una mica)

Hi va haver la típica pompa trumpiana. El 16 de juny, en un escenari adornat amb banderetes al Teatre Manuel Artime del barri de la Petita Havana de Miami, el president dels Estats Units va declarar que "anul·laria l'acord completament unilateral signat amb Cuba" pel seu predecessor, Barack Obama. No serà tant com fa pensar la retòrica bel·licosa de Donald Trump, però la nova política perjudicarà l'incipient sector privat cubà, frenarà les reformes econòmiques i deteriorarà el prestigi de l'Oncle Sam a l'Amèrica Llatina.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'acord signat el 2014 entre Obama i el president cubà, Raúl Castro, va restablir les relacions diplomàtiques després d'una interrupció de 54 anys, va afluixar l'embargament comercial dels Estats Units, va facilitar els viatges entre tots dos països i va fer sortir Cuba de la llista d'Estats que patrocinen el terrorisme. Bona part d'això no canviarà. La principal innovació de Trump és que posarà més traves al turisme, suposadament per impedir que les forces armades obtinguin ingressos. Els vols i creuers comercials, però, continuaran. Trump espera satisfer una minoria radical pro-embargament sense trencar les relacions.

Amb les disposicions d'Obama, els nord-americans que volien degustar un mojito al país on es va inventar simplement havien de declarar que participarien en intercanvis "entre persones" i podien viatjar de manera independent. Amb Trump, els viatgers independents hauran de declarar que tenen alguna altra missió, com ara donar suport a la societat civil, tret que siguin d'origen cubà. Els que facin visites "entre persones" hauran d'anar en viatges organitzats. Trump també té la intenció de prohibir les transaccions d'individus i empreses a companyies vinculades amb l'exèrcit cubà i els serveis d'intel·ligència. Això podria tenir més conseqüències. Es creu que GAESA, un conglomerat dirigit per les forces armades, controla fins a un 60% de l'economia. Entre els seus hòldings hi ha benzineres, supermercats i ports. Una de les seves empreses, Gaviota, és propietària de 29.000 habitacions d'hotel, algunes de les quals són gestionades per cadenes estrangeres com Kempinski, Meliá i la nord-americana Starwood.

El que això implicarà a la pràctica dependrà de les normatives que promulguin els departaments del Tresor i de Comerç dels EUA. Però la nova política podria posar fi al destacat augment del turisme nord-americà iniciat per l'acostament d'Obama. Les visites procedents dels EUA van enfilar-se un terç el 2016. Als futurs visitants els espera més complexitat i confusió. Encara que evitin els hotels propietat de l'exèrcit, sense saber-ho podrien enriquir els soldats llogant un cotxe, fent un viatge en barca o nedant entre dofins. Les empreses militars ofereixen tots aquests serveis. No queda clar si els nord-americans podran passar la nit en hotels tan populars (i amb preus excessius) com l'Hotel Nacional o el Parque Central. Aquests són propietat del Ministeri de Turisme, dirigit per un coronel a la reserva.

Segur que els guies turístics allunyaran els seus clients dels negocis propietat de l'exèrcit. Els viatgers independents ho hauran de fer pel seu compte. L'ordre de Trump en dissuadirà alguns fins i tot de fer el viatge.

La classe emprenedora de Cuba, que deu la seva existència a les prudents reformes econòmiques del país i gran part de la seva prosperitat a l'augment del turisme, està preocupada. Trump "està perjudicant precisament el sector privat que afirma que defensa", lamenta el propietari d'un paladar –un restaurant familiar– del barri de Vedado, a l'Havana. Sobre el paper, els canvis anunciats per Trump són "subtils, però a la pràctica tindran unes conseqüències enormes", prediu un emprenedor que està al capdavant d'una petita consultoria.

Si bé els nord-americans són només el 7% dels turistes estrangers a Cuba, donen propines generoses i patrocinen negocis privats. Els cubans que han posat a lloguer les seves cases a través d'Airbnb han recaptat gairebé 40 milions de dòlars des de l'abril del 2015. De mitjana, obtenen 2.700 dòlars per any, quasi deu vegades el salari normal. Els organitzadors de viatges han tendit a portar els seus clients a hotels.

Irònicament, el Govern de Cuba s'ha alineat amb Trump prenent mesures contra l'emergent capitalisme del país. Poc abans de l'anunci del president dels EUA, quan ja hi havia rumors de l'enduriment de la política nord-americana, el Govern va restringir l'obertura de nous restaurants i de llicències per llogar habitacions al barri vell de l'Havana. Ha deixat de permetre als emprenedors per compte propi que formin "cooperatives", semblants a una empresa. En una sessió recent del parlament es va reafirmar el control de l'Estat sobre l'economia i la seva oposició a la concentració de propietat privada.

Això no és sorprenent. Mig segle de sancions nord-americanes no fomenta la llibertat. De fet, les sancions van donar al Govern cubà una excusa per no obrir l'economia ni celebrar eleccions lliures. Tot i que Trump presenta la seva duresa com una manera d'esperonar la democràcia, potser provocarà el contrari. El Govern no farà res que sembli una concessió a Trump, diu José Jasán Nieves Cárdenas, un periodista de l'Havana.

L'enduriment de les actituds potser persistirà després de la retirada de Castro com a president, prevista per al febrer vinent, probablement en favor de Miguel Díaz-Canel, "primer vice-president" de Cuba. Això posarà fi a gairebé 60 anys de govern de la família Castro (el germà de Raúl, Fidel, va capitanejar la revolució del país el 1959 i va governar fins al 2006). Hauria sigut una oportunitat per liberalitzar, però Trump, diu Nieves, ha donat als conservadors "un instrument perfecte per gestionar el ritme dels canvis".

Després que Trump va fer pujar la temperatura, Cuba va mantenir el cap fred. El Govern va criticar la seva "retòrica hostil" però va dir que continuaria el "diàleg i la col·laboració amb respecte". La cooperació en la lluita contra el tràfic de drogues, per exemple, podria continuar. La nova política podria perjudicar les relacions dels EUA amb altres països llatinoamericans, que durant molt de temps han vist el bloqueig com un assetjament. Això podria fer més difícil trobar respostes regionals a qüestions com ara la crisi política i econòmica de Veneçuela.

Davant d'una multitud fervent al Teatre Manuel Artime, Trump va proclamar que els Estats Units eren un "símbol d'esperança". Abans del discurs ho creia més gent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.