Fa just tres anys, mentre centenars de milers de xilens es manifestaven setmana rere setmana per protestar per la situació del país, l’antic líder estudiantil Gabriel Boric formava part d’un reduït grup de persones que van aconseguir arrencar una promesa a l’antic president, Sabastián Piñera. Boric fou un dels líders de les barricades i estava convençut que només hi havia un camí per sortir de la crisi: redactar una nova constitució.
«No va ser fàcil», va respondre Boric quan se li va entregar l’esborrany de la nova constitució a principis de juliol. Es trobava en un escenari a l’antic edifici del parlament, on els membres de la Convenció Constitucional s’han reunit al llarg dels últims mesos. Avui Boric presideix el país, un mil·lenista tatuat de 36 anys que encara no s’acaba de sentir del tot a gust vestit amb americana i pantalons de color fosc.
Boric parlà d’un moment històric, però no serà fins el 4 de setembre que 15 milions de ciutadanes i ciutadans decidiran si la nova constitució marca un abans i un després. La votació no només serà la més important de les últimes dècades per a Xile, sinó que molts altres lloc del món també tindran els ulls mirant cap a Santiago. La proposta de constitució, que recull molts dels reclams de les protestes, és la primera del món elaborada per homes i dones a parts iguals, i és una de les primeres a redactar-se en temps del canvi climàtic.
La pregunta és si els xilens, que tenen fama de conservadors, estan disposats a votar majoritàriament a favor d’un document que el diari The Washington Post va definir fa poc temps com a força “woke”. Si ho fan, la politòloga Mireya Dávila afirma que el país es trobarà davant d’un «canvi radical». L’estat no només haurà d’abordar les conseqüències de l’escalfament global, sinó també construir suficients habitatges i crear uns sistemes de salut i educatiu públics que no siguin excloents.
Segons la proposta, la meitat de les ofertes de feina públiques s’hauran de cobrir amb dones, i per primer cop els pobles indígenes tindran dret a què se’ls atorguin territoris propis. Al mateix temps, el país s’hauria de descentralitzar. En comptes del senat (tradicionalment un refugi de les velles elits del país), es crearia una cambra per als representants de les regions. La nova constitució és «una oportunitat històrica» per a Xile, afirma per escrit l’oficina de l’Alt Comisisonat per als Drets Humans de l’ONU.
Si entra en vigor, la nova constitució no només tancaria una fase de debat que ha durat tres anys. Seria, també, un punt i final als anys foscos de la dictadura militar. La constitució actual es va redactar durant el govern del general Augusto Pinochet el 1980 i va encaminar el país envers el neoliberalisme. El benestar que prometia, però, tan sols va beneficiar una elit privilegiada. A dia d’avui, moltes persones ja no poden permetre’s les escoles i els hospitals privats. En algunes regions rurals hi ha grans terratinents que reguen els seus propis camps des de fonts privatitzades mentre els habitants dels pobles propers esperen en va l’arribada de cisternes d’aigua potable.
Arreu de Xile hi ha el consens que aquest sistema ha exacerbat la desigualtat social, però no és del tot clar amb què s’hauria de substituir. Segons les enquestes més recents, gairebé la meitat dels votants rebutja la nova constitució i els partidaris just si arriben a un 38%. Un dels motius que genera escepticisme, de fet, rau en l’origen mateix del projecte.
Bona part de la població conservadora va boicotejar les eleccions per a crear la Convenció Constitucional, així que les forces progressistes tenien tal sobrerepresentació que, en l’opinió de molts crítics, podien crear una utopia d’esquerres que foragitaria els inversors i arruïnaria l’estat. Les notícies falses a la xarxa no van fer sinó afegir foc a les brases. Alguns detractors del projecte de constitució, per exemple, clamaven que una dona podria avortar fins als nou mesos d’embaràs, o que ja no es podrien heretar propietats immobles perquè l’habitatge suposadament quedaria en mans exclusives de l’estat.
Recentment, el president Boric ha demanat que els debats al respecte siguin seriosos. De la mateixa manera, també recorda que la votació del 4 de setembre no va d’ell ni del seu govern, sinó del futur de Xile. Per a molta gent, però, és difícil separar una cosa de l’altra. L’eufòria inicial que va generar la seva elecció com a president ja fa temps que es va esvair. La major part de la població està descontenta amb aquest president tan jove que no ha sabut resoldre els problemes. L’economia s’està recuperant molt lentament després del sotrac de la pandèmia. La inflació és alta i les ciutats continuen sent tan insegures com abans.
Si la votació es resol contra el projecte de constitució, també serà una derrota per a Boric. I no es pot descartar que torni a haver-hi mala maror, si bé la politòloga Dávila creu que els xilens estan massa esgotats per sortir de nou en massa al carrer. Si el poble rebutja la proposta, l’antiga constitució romandrà en vigor. En aquest cas, Boric ha anunciat que es valoraria com es podria aportar més representativitat al procés de reforma constitucional. Sigui com sigui, és un procés llarg: convertir en lleis els gairebé 400 articles del document requeriria d’anys, en part perquè la coalició governamental de Boric no té majoria en cap de les dues cambres parlamentàries.
Ara per ara, Boric no pot fer gaire publicitat de la nova constitució perquè l’oposició l’acusaria de partidisme. Tanmateix, els adeptes de la nova carta magna el que fan és organitzar lectures conjuntes en espais públics. Molts truquen a les portes dels conciutadans indecisos per convèncer-los. I és que ningú pot dir que als xilens no els interessi la qüestió, ja que el llibret de color lila entregat a Boric a principis de juliol ja s’ha convertit en un dels llibres més venuts del país.