Les declaracions que els organitzadors de la Universitat Catalana d'Estiu realitzaven fa uns dies al diari Avui, en el sentit que cada any tenen més competència, són exemplificadores d'un fenomen que està aconseguint cotes espectaculars de creixement: la proliferació d'universitats d'estiu als més diversos llocs, sota les més variades adscripcions i els més desiguals patrocinis.
Precisament, la Universitat Catalana d'Estiu, que s'ha celebrat a Prada per setzena vegada entre el 16 i el 25 d'agost, és una iniciativa pionera en aquest camp. Sorgida de condicions polítiques i culturals de resistència, ha fet esclatar enguany una crisi larvada que arrossegava d'ençà la Transició. L'assemblea de professors de l'UCE, reunida dijous 23 d'agost al liceu Renouvier d'aquella localitat del Conflent, visqué un enfrontament a l'hora de redactar els estatuts de la Universitat, entre aquells qui proposaven la participació directa de les universitats catalanes en l'UCE i els qui eren partidaris de mantenir un funcionament semblant a l'actual.
En realitat, la crisi estava cantada. La Universitat Catalana d'Estiu, que ha comptat enguany amb 24 seccions i 8 tallers, té un fort component reivindicatiu des de la mateixa creació. I, d'una altra banda, no ignora la necessitat d'oferir un programa amb el grau de qualitat suficient per a poder competir amb les nombroses convocatòries i cursos d'estiu que sorgeixen al llarg dels Països Catalans. Entremig hi ha la por, el recel, que la participació de les universitats «oficials» en limite la llibertat de plantejaments i, inclús, la radicalitat. Aquest recel s'ha imposat finalment entre els professors de Prada, amb el perill que l'UCE puga patir una escissió l'any vinent.
La possibilitat que els cursos se celebren en qualsevol lloc dels Països Catalans és una novetat important del nou reglament de la Universitat Catalana d'Estiu, el qual preveu la creació d'un patronat on s'integren professors, representants d'entitats culturals o científiques i intel·lectuals o personalitats universitàries a títol individual. Les universitats catalanes no hi seran representades oficialment.
Entre els organitzadors d'aquesta universitat hi ha Joan Alegret, Joan Anè, Jordi Berrio, Enric Franch, Tània Fraylich, Josep Guia, Miquel Mayol, Josep Lluís Pitarch, Llorenç Planes, Joaquim Romaguera, Joan Trullén i Miquel Vidal. Entre els professors que hi han passat enguany trobem Antoni Lloret, Alfred Giner Sorolla, Felip Solé, Jaume Guillamet, Ramon Gual, Maria Mercè Marçal, Fèlix Cucurull i Emèrit Bono.
L'espill on es mira l'UCE és, sens dubte, la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, que celebra els cursos a Sitges i Barcelona. El model de la UIMP, iniciat a partir dels cursos que se celebren a Santander, tracta de fer parlar els millors especialistes sobre els temes de més actualitat, en diversos camps de la cultura. És, per tant, una convocatòria que incideix preferentment en la qualitat, sense continguts ideològics específics i amb diversitat en l'oferta. És evident que la UIMP no necessita ni pretén defensar una cultura o una reivindicació nacional com en el cas de l'UCE. La Menéndez y Pelayo tindrà lloc del 12 al 29 de setembre a Sitges i Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona. Oferirà cursos sobre el medi ambient a la Mediterrània, la nova ciència, les cultures mediterrànies, el marketing, els mitjans de comunicació, l'urbanisme i les autonomies, entre altres.
La Catalunya Nord, i la comarca del Conflent en especial, esdevé a l'estiu una mena de santuari de la cultura catalana, amb la coincidència de la celebració de l'UCE a Prada i deles Jornades del Ciemen (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalistes), les quals han estat enguany, en la novena edició, dedicades al tema de «la cultura popular i l'emancipació nacional». Les jornades tenen lloc cada estiu al monestir de Sant Miquel de Cuixà i hi participen representants de minories nacionals de diversos països. Les conclusions d'enguany destaquen la importància de la cultura popular i les seues manifestacions, com un element vertebrador de la personalitat nacional i de la creativitat col·lectiva. Seguint el raonament, «la cultura popular de les nacions sense estat propi ha d'assumir una dimensió defensiva» i té un lloc primordial en la dinàmica d'emancipació. Aquesta mena de valoracions i els temes que es tracten donen a les Jornades del Ciemen una dimensió bastant especialitzada. Com a exemple, l'estiu que ve tractaran sobre «els nous moviments alternatius i la qüestió nacional».
Un altre tipus de convocatòries estiuenques d'estudi i debat, el constitueixen aquelles iniciatives sorgides de col·lectius o institucions locals amb diferent abast i distintes perspectives. Durant la primera setmana d'agost, per exemple, tingué lloc a Sant Cugat del Vallés la Universitat Internacional per la Pau, organitzada per l'Ajuntament de la localitat i que ha comptat amb uns 400 alumnes i figures de la sociologia, la cultura, la política i el moviment pacifista. Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau, Lluís Maria Xirinacs, Frank Barnaby, de l'Institut d'Estudis per la Pau d'Estocolm, intel·lectuals i representants dels moviments d'objecció de consciència i pacifistes, participaren en les sessions.
Diferent caràcter tenen els cursos internacionals d'estiu de Benidorm, organitzats per la Universitat d'Alacant en ple enrenou turístic d'aquella famosa ciutat de la comarca de la Marina. Aquests cursos s'han iniciat el 27 d'agost, inclouen en el programa seccions en anglès i tracten temes que van de la cultura del País Valencià a l'ecologia, la defensa d'Europa o els mitjans de comunicació. La nòmina de professors i conferenciants presenta noms com els de José Luis Balbín, Emilio Romero, Alejo García, Ramón Tamames, Lluís Racionero i Mario Gaviria. L'assistència d'alumnes supera el mig centenar de persones.
El mateix dia 27 va començar la Universitat d'Estiu a Gandia. Amb totes les places de matricula cobertes i convocades per primera vegada per l'ajuntament de la ciutat, ha estat més restringida en els plantejaments i ha representat un altre camp d'atenció: el dels problemes més directament relacionats amb la pròpia comarca i el propi territori. Quatre són les àrees en què s'ha organitzat aquesta universitat d'estiu: ciències socials, ecologia, arqueologia i psicologia i pedagogia. Entre els coordinadors de les diferents seccions hi ha Vicent Rosselló, Vicent Soler, Jesús Alonso, Jesús Vilaplana, Fermí Romaguera, Josep Gisbert i altres professors i intel·lectuals, la majoria dels quals són fills de la comarca de la Safor.