Els dies 14 i 15 d'agost la ciutat d'Elx farà l'última representació, durant el segle XX, del seu Misteri, que és un dels esdeveniments culturals més antics del País Valencià. Des de la segona meitat del segle XV els carrers d'Elx i la seua basílica de Santa Maria es converteixen, aquests dies, en una mostra de la devoció de la ciutat a la Mare de Déu.
Abans de les representacions del Misteri, hi ha tot un seguit d'actes que ja s'han convertit en part de la festa. El 6 d'agost, a la sala del consell municipal, es fa l'anomenada prova de veus, una selecció dels actors no professionals de la ciutat que cantaran en la representació del Misteri. El dia 10, a les sis de la vesprada, es fa, a la basílica de Santa Maria, la prova de l'àngel als xiquets que aspiren a pujar fins a la cúpula del temple en els aparells aeris que es fan servir durant la representació. Els dies 11, 12 i 13 hi ha els assaigs generals, en què participen desenes d'actors i figurants. En vespres de la Dormició de la Verge, durant les hores que van del dia 13 al 14 d'agost, es representa la Nit de l'Albà. L'endemà comença la celebració del Misteri d'Elx, que es compon de dues parts ben diferenciades. El 14 d'agost s'escenifica la Vespra, o la figuració dels darrers anys de la vida terrenal de Maria, que manifesta el seu desig de reunir-se amb seu fill, Jesús. La segona part del Misteri, la Festa, comença amb unes processons dels fidels pels carrers de la ciutat -seguint el camí traçat de les antigues muralles d'Elx- i continua amb l'assumpció de la Verge al cel en cos i ànima i amb la seua coronació de mans de la Santíssima Trinitat, ja dins la basílica.
Les representacions litúrgiques al voltant de l'Assumpció de Maria són uns dels fets culturals més importants heretats de l'antiga Corona d'Aragó. Segons que assenyala Aureli Argemí, a partir del segle XII la celebració de l'Assumpció de la Mare de Déu ix dels temples per convertir-se en una autèntica devoció popular, amb què es multipliquen els drames que exornen aquesta festivitat mariana: el de Santa Maria de l'Estany, el drama assumpcionista de Badalona, el d'Igualada, el de Tortosa, el de Mallorca... Però el Misteri d'Elx és l'única representació dramàtica d'aquesta índole que encara perviu als Països Catalans.