El científic valencià Santiago Grisolía, deixeble del premi Nobel de Medicina Severo Ochoa, va desenvolupar la seua activitat investigadora als Estats Units als anys setanta. Abans s’havia llicenciat en Medicina per la Universitat de València el 1944 i s’havia doctorat a Madrid el 1946. Als EUA va ampliar els seus estudis a Nova York sota la tutoria de Severo Ochoa.
Va publicar més de 400 treballs científics i va ser professor a Chicago, Wisconsin i Kansas. També va presidir el Comitè Científic de Coordinació del Projecte Genoma Humà per la UNESCO. El 1996 va accedir a la presidència del Consell Valencià de Cultura, i va impulsar la creació dels Premis Jaume I, els de màxima distinció que atorga la Generalitat Valenciana en matèria de ciència. Grisolía havia ingressat en aquest organisme durant la dècada anterior, tot just quan es va crear, i va compartir cadira amb el poeta alcoià Joan Gil-Albert, amb el cineasta Luis García-Berlanga, amb l'escultor Andreu Alfaro o amb l'artista Manolo Valdés.
Quan Grisolía va esdevenir president del Consell Valencià de Cultura Eduardo Zaplana presidia la Generalitat Valenciana. En matèria lingüística, el mateix president de la Generalitat va encomanar al president del CVC la “solució” del “conflicte lingüístic”. Va ser una petició discutida, atès que el CVC és una institució integrada per membres triats pels diferents partits amb representació a les Corts i aquest “conflicte” estava més que resolt per la comunitat científica. Va ser així com va nàixer la idea de crear una nova autoritat lingüística valenciana, que més tard seria l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Abans, Grisolía, en sintonia amb el PP, va dir públicament que “el valencià és, com molts creuen, similar a moltes llengües, però no igual que altres llengües romàniques”. Era la postura ambigua en què s’evitava confirmar la unitat del català alhora que s’evitava, també, negar aquesta evidència per pressions polítiques.