En Portada

Biblioteques de futur

Aviat començaran les primeres obres —l’enderroc dels edificis actuals— per aixecar la Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona, la més gran de totes amb 16.000 m² útils, que ha d’obrir a finals de 2027. S’hi han de conservar tots els llibres editats a la demarcació, entre ells el 80 per cent de les novel·les de tot l’Estat. Representants del Ministeri, la Generalitat i els col·lectius de bibliotecaris expliquen com serà aquest equipament i com han de ser les biblioteques del futur.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Text Box: H
a de ser la biblioteca pública més gran de l’Estat. Potser perquè Barcelona és una de les poques capitals que encara no tenen Biblioteca Pública de l’Estat (BPE), potser perquè ha de conservar, per llei, tot el dipòsit legal dels llibres editats a la demarcació on més se n’editen de tot l’Estat, i això vol dir un exemplar de cada llibre dels editats a Barcelona des del 1987.

Es tracta de la macrobiblioteca que s’havia d’instal·lar al Mercat del Born i que les restes arqueològiques trobades en el subsòl van obligar a traslladar. Serà un edifici nou de trinca, dissenyat per Nitidus Arquitectes (Josep Maria Miró i Eduard Gutiérrez), anirà al costat de l’estació de França i la primera fase de les obres —l’enderroc dels edificis que actualment ocupen el solar— començarà aviat (segons fonts de la Generalitat, podria ser aquest mateix estiu). Quan, a principis de l’any vinent, estigui finalitzada aquesta feina, el Ministeri demanarà la llicència d’obres i començarà una edificació que ha d’estar acabada, plena de llibres i llesta per obrir el desembre de 2027, segons fonts del Ministeri de Cultura.

Serà la culminació d’un procés llarguíssim que va començar el 1997, amb les primeres converses sobre la BPE, i es va reorientar i desorientar diverses vegades. La raó principal és que una BPE implica tres administracions: l’Ajuntament, que ha de cedir el sòl; el Ministeri, que n’és titular i paga la construcció, i la Generalitat, que la gestionarà posteriorment. De fet, el projecte arquitectònic està aprovat des de 2010, però no s’ha començat a materialitzar fins ara. I “ara”, com diu una font de la Generalitat, “la notícia és que hi ha acord”. El director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat, Josep Vives, és optimista.

Les relacions entre els representants de les diferents administracions són cordials. Potser hi ha ajudat la presència de la valenciana María José Gálvez a la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura del Ministeri des del 2020.

Projecte del nou disseny de la Biblioteca Pública de l’Estat, que conservarà un exemplar de cada llibre editat a la demarcació de Barcelona

Gálvez explica a EL TEMPS que l’any passat es va “constituir una comissió de seguiment entre l’Estat, l’Ajuntament i la Generalitat, que s’ha reunit en moltes ocasions. Es va reunir per primera vegada el 10 de setembre del 2021; el 15 de desembre del mateix any; el 24 de març del 2022, abans de l’estiu n’hi ha hagut una altra, i l’última ha estat el 21 de juliol”, dijous de la setmana passada. “Una de les primeres coses que vam fer va ser un cronograma de feina. L’any passat ja vam crear dos grups de feina, un més arquitectònic i un altre més de necessitats bibliotecàries entre les persones que hi érem”. El primer ha de revisar si cal actualitzar el projecte, que ja té dotze anys. “Sobretot per mirar, després del temps que ha passat, si el projecte s’ha de modificar en termes de sostenibilitat, d’energia i d’accessibilitat”. El segon grup, afegeix Gálvez, ha d’analitzar “les necessitats bibliotecàries: sabem que el dipòsit legal té un volum molt important, perquè la província de Barcelona va incrementant el seu dipòsit”.

Josep Vives recorda que la demarcació és la primera en volum d’edició, sobretot de literatura: “El 80 per cent de les novel·les de tot l’Estat s’editen aquí”.

Els dos grups de treball creats per les administracions revelen el doble vessant de les actuals biblioteques públiques actuals, siguen municipals o estatals: l’arquitectònic i el bibliotecari, el continent i el contingut.

No falten veus crítiques que denuncien cert desequilibri entre aquests dos vessants en favor de l’arquitectònic. Lluís Agustí, bibliotecari i professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, n’és un: “Es preocupen més dels espais —que sí que estan molt ben fets i tenim biblioteques meravelloses—, però al mateix temps l’esforç que es fa sobre l’arquitectura i els espais no es fa després sobre la col·lecció”. Per a Lluís Agustí, el més important és la col·lecció, el contingut que ha de donar caràcter a una biblioteca. “Ara hi ha una voluntat de crear espais de construcció, de diàleg —que em semblen molt bé—, però em fa la sensació que s’està desatenent la col·lecció. I això ve de lluny. Vas a una biblioteca d’aquestes que estan molt ben fetes a Barcelona, a València o a Madrid i tens la sensació que l’esforç major s’ha fet en l’espai, en el lloc icònic”.

Agustí posa un exemple: “Si tu estàs especialitzat en literatura de viatges, i vens a Barcelona, a la biblioteca que està especialitzada en literatura de viatges, acabaràs dient: ‘Jo tinc més llibres de viatges a casa dels que hi ha en aquesta biblioteca’. I això té a veure amb el fet que, des de fa vint o trenta anys, l’edifici té una importància superior a la col·lecció”.

Josep Vives ho nega rotundament: “Això és completament fals. Això és el que transmeten els mitjans. Les biblioteques es fan amb dissenys acurats i són edificis emblemàtics, però sempre hi ha un bon projecte funcional que han fet serveis de suport i molt experts”. Vives reconeix que en algunes biblioteques hi ha el “marge” que permeten les dimensions de l’edifici, però insisteix que es posa tanta atenció al contingut com al continent.

De l’equilibri entre aquests dos vessants —i d’algunes altres innovacions— dependrà que les biblioteques s’adaptin al futur sense problemes. La directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, opina que, “en general, totes les biblioteques, siguin públiques siguin nacionals —com la nostra— o siguin universitàries o especialitzades, hem hagut d’evolucionar. Això és un fet. En el contingut, hem evolucionat cap a models molt híbrids on l’analògic i el digital conviuen i conviuran. Però també hem hagut d’evolucionar per adquirir un caràcter de lloc de trobada, de lloc per compartir inquietuds, de lloc d’accés a activitats culturals, d’accés a la tecnologia”. Serra suggereix que totes les biblioteques han viscut aquests canvis: “Aquesta evolució l’hem fet i l’hem de continuar fent. Les biblioteques reflectim la societat: si la societat canvia,               nosaltres hem de canviar amb ella. Per tant, sabem que hem de ser un equipament que ens adaptem contínuament amb l’afegitó que són serveis gratuïts i oberts a la ciutadania”.

La Biblioteca de Catalunya, en tant que biblioteca nacional, té un caràcter més exclusiu, però Serra afirma sense dubtar que “les biblioteques públiques en particular encara són més lloc de trobada en el sentit que, cada vegada, en ser més digitals, sembla que ens tornem més individualistes. En aquest sentit, les biblioteques poden servir per estar inserides en el món digital i analògic , crear espais de convivència i d’intercanvi”.

La Biblioteca de Catalunya, que conserva exemplars de tots els llibres editats a Catalunya

María José Gálvez explica com les noves necessitats van modificant les biblioteques: “Pense que les biblioteques han de ser els espais ideals per a uns serveis bibliotecaris, alguns dels quals estan a la llei i d’altres no, perquè s’han desenvolupat després. Per tant, no és la part física la que fa els serveis sinó a l’inrevés. Les necessitats bibliotecàries i bibliogràfiques i les necessitats dels mateixos usuaris són les que fan els espais”.

Per això Gálvez avança que la BPE tindrà “un auditori i una llibreria, però també un espai obert perquè la gent del barri puga entrar a llegir el diari”.

Gálvez creu que la funció de les biblioteques va més enllà de la lectura: “Són llocs vinculats als objectius de desenvolupament. A les biblioteques s’exerciten drets fonamentals i, per a mi, és un lloc important per garantir, per exemple, el dret a la informació. A les biblioteques el ciutadà troba informació veraç, contrastada, són llocs de lluita contra les fake news. El ciutadà hi pot anar i crear la seva pròpia consciència amb la premsa i els llibres que té a l’abast”.

Sobre la nova BPE de Barcelona, Gálvez assegura que tindrà tots els equipaments necessaris: “Hi haurà sales de lectura, màquines d’autotext, llibreria, auditori, sala d’exposicions, una sala per a còmic, una per juvenil, una infantil, una per a investigadors i una zona molt gran per a dipòsit, perquè Barcelona és la província que més dipòsit legal té de l’Estat. Tindrà una zona perquè els bibliotecaris treballen amb comoditat; una zona d’aparcament, punts d’accés a internet, àrees de feina i moltes sales polivalents on pot haver-hi des d’una exposició fins a un makerspace o clubs de lectura. Hem mirat que tot això siga molt confortable tant per a l’usuari com per al bibliotecari. A més, hi haurà sales polivalents perquè, a mesura que l’usuari vaja definint més concretament les seues necessitats, els espais polivalents s’adapten”.

 

Velles novetats

Les innovacions en biblioteques són de tota mena. Lluís Agustí recorda que, fa poc, s’han obert dues biblioteques al nord dels Països Baixos i a Finlàndia que “divendres al vespre obren com a local social, amb música i alcohol”. Agustí dubta que aquest sigui una de les funcions que ha de fer una biblioteca, però sí que constata que les seues funcions s’han ampliat: “Igual que passa amb les llibreries, les biblioteques per si mateixes, amb la col·lecció i prou, no tenen suficient per ser visitades com abans, amb gent consultant, fent servir els fons, fullejant, etc.” Agustí és conscient i partidari d’anar més enllà: “Hem de convidar la gent a vindre a les biblioteques i les biblioteques han de tenir una activitat frenètica on la gent vagi a veure què passa: un dia trobes un concert, un altre, una lectura pública; un altre, una presentació, i al voltant d’això consumeixes fons d’aquesta biblioteca. Perquè vas allà a fer un volt igual que hi ha gent que se’n va el cap de setmana als centres comercials: a fer un volt sense tenir idea prefixada. Per això és bo que hi hagi música, un bar, una exposició, uns clubs de lectura, uns tallers de creació...”.

Però Agustí creu que “tot això ha de tenir una relació amb la ciutadania i el país: si tu fas una biblioteca a Barcelona, pots posar coses relacionades amb l’urbanisme, l’arquitectura, l’edició, el turisme, fins i tot amb el món sanitari”.

Amadeu Pons és el director de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, allà on es formen els bibliotecaris. Recorda que la nova BPE haurà de “combinar dues funcions, la de biblioteca pública normal”, la qual cosa vol dir “satisfer les necessitats d’informació, formació, lleure i sociabilitat”, a més de “quatre serveis públics: la consulta de documentació in situ; el préstec a domicili; la formació d’usuaris, i la informació”.

Però, a més, la BPE “té la funció singular de ser receptora del dipòsit legal de la província de Barcelona, i això inclou tota la producció de discos, vídeos, llibres i darrerament pàgines web” de la demarcació. “Això fa que aquesta biblioteca sigui també una biblioteca patrimonial. I aquesta producció no la poden eliminar, no la poden esporgar, l’han de conservar obligatòriament per a la resta dels segles. Això obliga a tenir uns magatzems molt importants”.

Pons recorda que el dipòsit legal de Barcelona, tradicionalment, l’ha conservat la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Des que es va crear el dipòsit legal el 1958, la biblioteca de la UB va anar assumint aquest volum de llibres, però va arribar un moment que es va saturar: “Gràcies al dipòsit legal, la UB incorporava molta informació útil de franc, però la gran quantitat d’impresos que els arribaven per al dipòsit legal no els interessaven, com és lògic. D’aquí que ja fa dècades es va reclamar la creació d’aquesta BPE a Barcelona”.

A partir del 1987 aproximadament, “el dipòsit legal es conserva en un organisme del Departament de Cultura que es diu CEPSE (Central de Préstec i Serveis Especials), que està ubicat a l’Hospitalet, on va a parar provisionalment el dipòsit legal”.

Josep Vives, responsable de biblioteques de la Generalitat, explica que tot aquest volum de llibres acumulats des de fa 35 anys passarà materialment a la nova BPE.

L’arquitecte del disseny del nou edifici, Josep Maria Miró, explica que anirà a la zona de magatzem dissenyada per acollir aquest arxiu, que estarà situada al soterrani de la nova biblioteca.

Però aquesta serà la part més discreta de la nova BPE.

 

La nova Biblioteca de Publica de l’Estat a Barcelona

Caldrà veure si s’acaba dient així. És el nom provisional i és com el ministre Miquel Iceta vol que es digui, però la Generalitat sovint pressiona per posar-li un segon nom, com ha passat a Girona, on rep el nom de Carles Rahola.

El que és segur és que la biblioteca seguirà el projecte dissenyat per Josep Maria Miró, de Nitidus Arquitectes. Els possibles canvis que es puguen fer són per adaptar l’edifici a les actuals normes de sostenibilitat i energia. Però la planta, l’alçat i les característiques de l’edifici seran les mateixes del projecte que va guanyar el concurs públic va dotze anys.

Miró explica a EL TEMPS que la construcció és peculiar, perquè el solar és molt llarg i relativament estret. “És un solar molt llarg, d’uns 180 metres i amb amplades variables. Això ens va fer descartar que l’entrada principal fos per l’avinguda del Marquès d’Argentera [el de l’estació de França]: hauria estat un error, perquè obligava a travessar tot de banda a banda, segons com”. Per tant, “es va optar per una entrada més centrada i per la banda del passeig de circumval·lació”, és a dir, el carrer que actualment separa l’estació de França del parc de la Ciutadella provinent de la ronda Litoral.

“Amb una entrada més centrada per aquesta banda aconseguíem dues coses: domesticar aquesta gran llargada de l’edifici; dividir l’edifici en tres volums, com tres volums independents però connectats, i a la vegada crear un espai públic que no existeix. Per això el terç final del solar, el més proper al mar, l’hem buidat de planta baixa, aconseguim un gran porxo d’entrada i aquest espai exterior públic que volíem”.

L’edifici “s’articula en tres volums de diferent alçada, en una volumetria creixent des de Marquès d’Argentera, que és on té la menor alçada, i va pujant cap al mar”.

El volum més baix, “que serà només planta baixa i pis —i que dona a l’esmentada avinguda del Marquès d’Argentera—, correspon íntegrament a la part de biblioteca infantil, perquè preveiem que hi accediran més directament des de l’entrada central i així no els emprenyarà ningú ni a l’inrevés. Tenen un volum íntegrament dedicat a ells”.

El volum central, format per la planta baixa i tres plantes, “tindrà l’arxiu principal, espai per a diaris i per a adolescents, la segona planta està dedicada a la música, i l’última serà l’espai de treball intern de la biblioteca”.

Finalment, el volum tercer, que és planta baixa més cinc plantes, i el més proper al mar, és el que té la zona de porxos oberta que explicava Miró: “La planta baixa i primera estan dedicades a aquest gran porxo que actua d’espai exterior públic. A partir d’aquí, les plantes tercera, quarta i cinquena estan dedicades al fons general en les seves diverses variants”.

Com s’ha dit, “el dipòsit legal està al magatzem, que està al soterrani”, on també hi haurà “les restes arqueològiques del segle XVI i XVII, que estan perfectament documentades i seran visibles”, a més d’un aparcament i “una sala d’actes gran, amb una capacitat per a unes 300 persones, i dues de petites, amb capacitat per a cent persones aproximadament”.

Un projecte que porta dotze anys aturat i s’ha d’inaugurar el 2027 no s’hauria d’endarrerir ni un mes més. Pel bé del futur.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.