Romeu i Julieta és una gran història d’amor, però és -sobretot- una història de violència. Així defineix el dramaturg Joan Yago l’obra de William Shakespeare, que avui pren vida i fa trontollar les quatre parets del teatre Poliorama.
Una tragèdia del 1597 que relata la història d’amor entre dos joves pertanyents a famílies enfrontades, els Montagú i els Capulet. Cinc-cents anys després, la veu de Shakespeare continua removent les entranyes dels qui reben les seves paraules… En aquest cas també es fa palès, encara que Yago confessa que, a l’hora de fer-ne l’adaptació, s’han dut a terme canvis lleugers. Això és així perquè l’obra -dirigida per David Selvas- vol posar l’accent sobre el públic jove, una franja sobre la qual La Brutal mai s’havia centrat directament. D’aquesta manera, neix un Romeu i Julieta contemporani, poc romàntic, jove, contundent, que fuig de l’anècdota i del caprici, alhora que manté l’essència shakespeariana.
Quant a les alteracions del text, l’aclamat dramaturg de la Calòrica explica que s’han fet operacions tècniques, com la reducció de personatges o de la durada, a més d’altres canvis més discrets, que tenen a veure amb els sentits i sensacions. Yago afirma que no s’ha afegit ni sobreescrit res que no fos present a l’obra, sinó que precisament s’han aferrat al que sovint queda soterrat per la retòrica. Un exemple és el tema del patriarcat i les conseqüències d’aquest, molt presents al llarg de l’obra. Adrian Grösser, qui encarna a Tibald assenyala que “Tibald i Paris són dues representacions de masculinitats molt tòxiques. Per una banda, Paris vol negociar amb el pare de Julieta per casar-s’hi, mentre que Tibald també decideix el futur de la família”. Al respecte, l’actor Albert Baró, que interpreta a Paris, afegeix que “Romeu i Julieta parla de la violència patriarcal, de la que els protagonistes volen defugir a través del seu amor”.
És clar que Romeu i Julieta tracta l’amor, l’enamorament i la passió juvenil, però l’obra de Selvas revela que també tracta de la violència, del patriarcat i de la masculinitat tòxica. “Nosaltres volíem posar l’accent aquí: Romeu i Julieta és una gran història d’amor interrompuda per la violència”, apunta el dramaturg Joan Yago.
Un altre aspecte que no passa desapercebut en la versió contemporània és l’humor. L’obra original conté molt humor anglès, però es coneix que amb la comèdia clàssica hi ha certes barreres, des de la llengua fins a les referències del moment -que per al públic actual ja no tenen sentit. És per això que s’han buscat equivalències, per tal que generessin un efecte semblant, explica el dramaturg. Una peça clau per aconseguir-ho, ha estat el traductor Yannick Garcia, qui ha fet la traducció nova del text de Shakespeare a partir de la que s’aixeca l’obra de La Brutal.
Els focus de colors ballen amb els intèrprets, que es mouen amb amplitud i força per l’escenari, fent-lo seu des del primer minut. Tots i cadascun d’ells, esdevenen imprescindibles perquè l’engranatge funcioni… i ho aconsegueixen a la perfecció. El gest, la projecció de la veu, la mirada, el punt des del qual cadascun narra la seva pròpia història són excel·lents. Destacar la feina d’Emma Arquillué, que assoleix que l’espectador es posi en la pell de Julieta i l’acompanyi en un recorregut emocional intens, on predomina la desesperació, la rebel·lió i la passió.
Aquest, no és un Romeu i Julieta per qui vulgui anar a veure un clàssic. És una obra fresca, vibrant, actual tot i la seva antiguitat i amb molt per desgranar. Una obra amb la qual riure, patir, emocionar-se, aplaudir i aplaudir i aplaudir el rol de tots els membres de La Brutal.
Romeu i Julieta
Director: David Selvas
Intèrprets: Emma Arquillué, Nil Cardoner, Guillem Balart, Anna Barrachina, Albert Baró, Pau Escobar, Adrian Grösser, Xavi Ricart i Andrew Tarbet
Teatre Poliorama
Fins al 30 de juliol