La Llei Corcuera ha realitzat la seua cerimònia inaugural violant la redacció d'EL TEMPS del carrer de Casanova de Barcelona: una operació de coreografia retroactiva efectuada per diversos números de la Guàrdia Civil, els quals, concedint-se un homenatge a la trajectòria més sinistra del cos que representen, van regírar l'edifici i els objectes amb una actitud humiliant, sense mostrar, si és que la tenien, cap autorització judicial explícita. Des de la nit de febrer en què van segrestar la llibertat a punta de metralleta, en l'any 81, que no s'havien atrevit a tant amb els mitjans de comunicació. Però en aquesta ocasió no actuaven a instàncies d'uns militars insurrectes sinó d'un jutge, Baltasar Garzón, a disposició d'un govern elegit de manera democràtica que s'està decantant per actituds que no es corresponen amb la seua filiació ideològica centenària.
Buscaven un periodista de la nostra plantilla, Oriol Malló, i l'operació s'emmarcava en la ràtzia intimidatòria que han dut a terme a Catalunya i al País Valencià de manera arbitrària i indiscriminada contra persones que, mentre no puguen demostrar el contrari - i en molts casos no ho han demostrat-, per tot delicte són nacionalistes i se'ls suposava protegits constitucionalment pel fet de discrepar i creure en altres formes d'organització política i territorial que les que funcionen. El ministre de l'Interior, no obstant, ha actuat amb més contundència que contra el narcotràfic, descartant els drets més bàsics, pels quals molts ciutadans ja havien pagat amb presó fa uns anys, i recorrent, segons han denunciat alguns dels detinguts, al procediment de la tortura, en una acció nebulosa que lluny de semblar-se a una autèntica operació antiterrorista, ràpida, neta i eficaç, té més a veure amb una mascarada dissuasòria, excessiva, contra el nacionalisme en general. Corcuera ho haurà d'explicar, si és que encara no hem perdut el dret a l'explicació. Probablement, la proximitat dels Jocs Olímpics i la circumstància que el món sencer comence a estar pendent dels fets que ací es produeixen ha empentat al govern central a emprendre accions propagandístiques que accentuen la seua autoritat i que traspuen tranquil·litat amb vista a l'estranger.
Si és aquest el mòbil, és ben trist; i si es tracta simplement d'una recessió democràtica, és pitjor. La democràcia ha costat un preu molt alt entre nosaltres perquè ara un ministre, un govern o un partit trenque la convivència amb els seus agents operatius entrant en un mitjà de comunicació o aplicant disposicions antiterroristes i, segons sembla, tortures medievals a ciutadans sense cap prova, sense mostrar l'autorització judicial. Si és que la tenien.