Es compliquen les coses per als exiliats independentistes. Segons l'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Richard de la Tour, una autoritat judicial no pot denegar l'execució d'una ordre de detenció europea basant-se en el risc de vulneració del dret a un procés equitatiu. Afegeix, que l'única manera de fer-ho seria si es demostra "l'existència de deficiències sistèmiques o generalitzades que afectin el sistema judicial de l'estat membre emissor".
Per tant, en la resposta a les qüestions prejudicials presentades pel jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, sobre el funcionament de les euroordres, l'advocat fa constar que si no existeixen deficiències com les esmentades, no hi ha fonaments per denegar l'execució de l'ordre d'extradició basant-se en l'al·legació que "el tribunal emissor no té competència per dictar aquesta ordre i encausar la persona reclamada".
Tot i que l'opinió de l'advocat és sovint la que guia la posició final del TJUE, cal tenir en compte que no es tracta d'un posicionament vinculant. Amb tot, la seva significació fa que sigui un motiu de preocupació per les defenses de Carles Puigdemont, i la resta d'exiliats, i l'estratègia judicial que encapçala l'advocat Gonzalo Boye. Està previst que el pronunciament final del TJUE arribi passat l'estiu.
Fonts de les defenses es mostren pessimistes després de l'informe de l'advocat general. Tot i això, sostenen que encara hi ha esperança en què la resolució dels magistrats pugui anar en una direcció diferent. La sensació és que podria no haver-hi unanimitat entre els membres del tribunal sobre si el risc de vulneració de drets fonamentals es pot o no valorar de forma individual, o si hauria de ser estructural, com exposa l'advocacia. De fet, aquest ja va ser un dels punts centrals de debat entre les parts durant la vista del passat cinc d'abril.
En un fil de Twitter, Gonzalo Boye ha manifestat que les conclusions "no eren les que esperàvem" i que no poden "estar contents amb aquest posicionament". Considera, però, que l'informe de l'advocat implicaria, de ser confirmat pel tribunal, "una desnaturalització de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i un retrocés important en matèria de drets i llibertats que excedeix amb escreix el cas català i implica un gir copernicà en aquesta matèria si es confirmen les conclusions". Finalment, ha acotat que les conclusions no impliquen una "futura entrega dels exiliats, simplement ens retornen a la casella de sortida obligant-nos a provar una mancança generalitzada del sistema i comptem amb els elements per acreditar-ho si es confirmen els sorprenents criteris de l'Advocat General".
Sobre las conclusiones del Abogado General:
— Gonzalo Boye (@boye_g) July 14, 2022
No eran las que esperábamos, obviamente tendremos que esperar a la Sentencia, pero no podemos estar contentos con este posicionamiento del Abogado General.
A través de la mateixa xarxa social, el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha fet saber que les conclusions de l'advocat general "no ens satisfan ni són les que esperàvem". D'altra banda, ha acotat que "observem clares contradiccions entre l’opinió que hem conegut avui i la jurisprudència recent del mateix TJUE, que confiem que el tribunal resoldrà. En qualsevol cas, haurem de recórrer un camí que ja hem recorregut abans, amb més experiència que abans". A més, ha volgut remarcar que des de l'exili saben "què hem de fer i quines actituds hem de prendre si arriba el cas del pitjor de tots els escenaris possibles, en què tampoc no ens trobem".
Hem llegit l’opinió de l’advocat general del TJUE sobre les prejudicials presentades pel jutge Llarena en relació amb les euroordres emeses contra nosaltres, i naturalment no ens satisfan ni són les que esperàvem. Estarem a l’aguait, com sempre, la decisió del tribunal.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 14, 2022
La carta de Llarena
Llarena qüestionava que els tribunals belgues poguessin, com van fer, denegar l'execució de l'ordre d'extradició europea (ODE) contra Lluís Puig bastant-se en el risc de la vulneració del seu dret a ser jutjat per un tribunal que no era competent per fer-ho, en aquest cas el Suprem. El magistrat espanyol entenia que la justícia belga s'havia sobrepassat en les seves funcions amb el cas Puig.
Segons el comunicat emès pel TJUE amb relació a la posició de l'Advocat General, el control exercit per la justícia belga "contravindria el principi d'autonomia processal, d'acord amb el qual els estats membres poden designar en el seu Dret nacional l'autoritat judicial competent per dictar ODE i el principi de reconeixement mutu". També seria contrari als objectius "d'acceleració i simplificació de la cooperació judicial" i l'objectiu de "lluitar contra la impunitat". A més, estima que comprovar en profunditat l'existència del risc de vulneració de drets fonamentals si no hi ha deficiències sistemàtiques o generalitzades en el funcionament del sistema jurídic "no seria sinó l'expressió d'una desconfiança cap als tribunals de l'estat membre".
Finalment, l'advocat deixa la porta oberta a què l'autoritat judicial pugui dictar de nou una ODE vers la mateixa autoritat judicial que ja l'havia negada amb anterioritat. Això, per tant, obriria la porta a què Llarena pogués demanar, de nou, també, l'extradició de Lluís Puig.
Per ara, però, l'ordre d'extradició contra Puigdemont, Comín i Ponsatí està aturada en tant que, com a eurodiputats, gaudeixen d'immunitat parlamentària. Una immunitat que també en qüestió a hores d'ara, pendent d'un procediment judicial on caldrà esgrimir si aquesta preval o no.