- El 2002 el govern de les Illes Balears va aprovar la llei d'impostos sobre estades a empreses turístiques d'allotjament, popularment coneguda com l'ecotaxa. Era una mesura pionera a l'Estat espanyol. Aquesta mesura, amb tot, no estava contemplada en el Pacte de Progrés que tenien signat amb els partits minoritaris. Per què ho van fer?
S'ha de tenir en compte dues coses en relació amb l'anomenada ecotaxa. En primer lloc, que va ser pionera a l'Estat i també en una destinació de masses. Crec que no és un detall menor perquè les destinacions de masses estan molt dominada pels touroperadors.
En segon lloc, aquesta va ser una decisió que vam prendre des de Turisme, perquè vèiem que en l'horitzó una crisi de producte; ens calia millorar-lo i consideràvem que la millor manera de fer-ho era a través de la millora del medi. Perquè la matèria primera de tot turisme és el territori, l'espai sobre el qual es desenvolupa l'activitat. La nostra prioritat, per garantir la sostenibilitat i la competitivitat del producte, era tenir cura del medi, posar en valor el patrimoni i, a més, generar un corrent de solidaritat entre el visitant i el receptor, perquè ja hi havia tensions. L'ecotaxa estava destinada a millorar el producte turístic, però també a permetre que els ciutadans de les Illes pogueren gaudir en millors condicions del paisatge. Enteníem que l'ecotaxa era un mecanisme de solidaritat.
-Com van preparar la posada en marxa d'aquella mesura?
Aquesta va ser una mesura que va estar precedida per moltes converses amb els sectors implicats. De fet, vam fer estudis perquè volíem assegurar-nos que no tindria impacte econòmic. Era, sense cap dubte, la mesura més estudiada i debatuda d'aquella legislatura. I el que els estudis ens deien era que l'efecte era neutre. En el pitjor dels escenaris tindria una afecció de l'1%, però els avantatges en la qualitat del producte superava amb escreix la disminució de turistes. D'una altra banda, també vam fer enquestes d'opinió entre la població. La postura favorable amb l'ecotaxa sempre es va moure entre el 78 i el 82%. I entre els clients, un 70% hi estaven a favor. De fet, els hotelers, què hi eren contraris, empentaven els clients perquè posaren queixes per l'aplicació de l'ecotaxa. Saps quantes en van posar? Dotze!
Al marge dels sectors econòmics i socials, vam estar treballant amb la Comissió Europea, amb les organitzacions de consumidors alemanys, amb els touroperadors... A més, teníem clar que calia donar molta informació als turistes sobre què fèiem amb l'impost. Havia de quedar clar que aquest euro de més que pagaven es destinava, precisament, a millorar la seua experiència turística. Per això, vam fer molta pedagogia.
- Internament, i en primera instància, la mesura no comptava amb el suport d'alguns dels partits minoritaris que havien signat el Pacte de Progrés, com el PSM o Unió Mallorquina. Com van superar aquelles reticències?
Esquerra Unida i els Verds van tenir de bon començament una posició favorable. El PSM va tenir una posició dubitativa, però mai no s'hi negà. Ara bé, el més significatiu és que hi havia una part del PSOE que va tenir una posició contrària i que, a més, va donar ales i va alimentar l'oposició de l'empresariat. Sense aquesta oposició interna, segurament, tot hauria estat una mica més fàcil i la posició empresarial hauria estat més flexible. I en realitat, més que una oposició ideològica i tècnica, va ser una oposició derivada del resultat del darrer congrés del partit.
Es posaren una i mil excuses per intentar que retardàrem l'aprovació i l'entrada en vigor. Cal tenir en compte que en aquell moment hi hagué una crisi a Alemanya, l'atac a les Torres Bessones i el canvi cap a la moneda única. Van ser elements que s'utilitzaven per tractar de fer-nos enrere. Deien, sobretot alguns dins el PSOE, que aquell no era el moment.
Després vingueren les eleccions de 2003 i el PP recuperà el govern i va imposar la idea que la derrota era conseqüència de l'ecotaxa. I això és un mantra. Les eleccions de 2003 no es van perdre per culpa de l'ecotaxa. No hi ha cap dada objectiva que així ho indique, el que passa és que s'ha fet una lectura interessada.
- De fet, el PSIB-PSOE passà de 96.500 a 104.600 vots.
Efectivament. A l'illa de Mallorca, que era on el debat s'havia donat amb major intensitat, l'esquerra va pujar en vots, com també a Menorca. El que va passar va ser que l'esquerra va perdre dos diputats a Eivissa i Formentera perquè l'esquerra es va presentar separada. El retorn del PP el 2003 no s'explica per l'ecotaxa. Afirmar això és dir una mentida.
- Al marge de la política, la patronal també s'hi mostrà ferotgement contrària. Com van gestionar aquesta oposició?
Jo no diria que tota la patronal estava en contra. El que sí que hi havia era una part de la patronal, encapçalada per les cadenes Sol i Barceló, que estaven molt en contra, i això va arrossegar a la Federació Hotelera en el seu conjunt. Fins a en tres ocasions vam estar a punt de signar un acord amb ells, però sempre s'hi interposaven Sol i Barceló, els quals hi van fer un boicot sistemàtic.
- No només la patronal, també el govern espanyol va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
Al principi, quan els vam plantejar la qüestió, ens van deixar clar que no hi eren partidaris, però que ens deixarien fer. Recordo reunir-me amb Elena Pisonero, qui aleshores era secretària d'Estat per explicar-li-ho. Ara bé, tot va canviar quan el PP va obtenir la majoria absoluta de 2000. Així que tan bon punt la vam aprovar, el govern espanyol va presentar un recurs al Tribunal Constitucional. Primer es decretà una suspensió de la mesura, però finalment es va aixecar i, amb el temps, ens va acabar donant la raó. Des del punt de vista tècnic, la llei era impecable. Joan Mesquida, qui aleshores era conseller d'Hisenda, va fer una feina magnífica.
- Vist amb perspectiva, si haguera de tornar a gestionar aquesta qüestió, faria les coses diferentment?
Aleshores ho vam fer de l'única manera que es podia fer: utilitzant la nostra capacitat de tenir impost. No hi havia altre mecanisme. La vam fer de manera que fos finalista, que es dedicara a activitats molt concretes. El sector hoteler ens tirava en cara que l'impost els afectava a ells, però és que no hi havia manera que l'ecotaxa s'aplicara als aeroports, perquè això la Unió Europea no ho permetia.
També vam fer un estudi de dret comparat. A Suïssa i a França hi ha experiències d'ecotaxes des de 1902. A França, per exemple, és l'Estat qui dona permís als municipis perquè cobren aquest tipus d'impost. Nosaltres vam decidir que el millor per tothom, tant pels municipis turístics com pels no turístics, era que fora una taxa autonòmica.
- Al País Valencià el tema està d'actualitat. El PSPV-PSOE ha manifestat dubtes sobre la seua aplicació, a pesar d'haver arribat a un acord amb els seus socis de govern el desembre passat. Creu que el País Valencià és un territori on tindria sentit aplicar aquesta mesura?
No m'atrevesc a recomanar res, però la realitat és que tots els estudis mostren que la taxa no té cap incidència negativa en l'arribada de turistes. En aquest sentit, és un impost neutre. I té efectes positius pel que fa a la millora del producte. I també té efectes positius des del punt de vista de la imatge de la destinació. Crec que un impost turístic, ben explicat al turista, és un valor afegit a la imatge de la destinació.
- Després de les seues responsabilitats institucionals, ha continuat treballant en investigacions sobre el turisme. També ha col·laborat amb l'Organització Mundial del Turisme. Des de l'aplicació de l'ecotaxa, el món de turisme ha experimentat una explosió. Com veu el futur del sector? Pensa que els impostos turístics es generalitzaran? O que arribarem a escenaris com els de Venècia, que ja limita el turisme?
Hem de començar a pensar seriosament a decréixer des del punt de vista turístic i d'allotjament. Els actuals volums de mobilitat, d'ocupació de territori i de consum de recursos per part del turisme no l'adiu amb els objectius que, en termes d'emergència climàtica, té plantejats la Unió Europea. No podem mantenir aquest ritme de turisme de masses.
A hores d'ara, tenim una part de l'oferta que és obsoleta, no només perquè és de baixa qualitat, sinó perquè hi accedeix a un tipus de turisme que no interessa. Comunitats com les Balears hem de començar a parlar de diversificació en nous sectors, d'alt valor afegit, de tecnologia. Ens cal que el pes relatiu del turisme sobre el PIB disminueixi. El turisme, en els termes actuals, no és sostenible. Ens cal canviar d'estratègia.