L'allioli és capritxós. Si lliga, és una de les estrelles de la nostra cuina. Requereix destresa i mestratge. Si es nega, el desastre és majúscul, es pot menjar, però… Després hi ha l’opció de fer trampetes per intentar facilitar la tasca al morter. Pot ser molla de pa, vinagre, patata o ou. Cada casa té el seu pla de rescat particular. Idees sofertes que es convé a afirmar que, a mesura que guanyen protagonisme, el resultat s’allunya del binomi virtuós.
Tal vegada, quan cal salvar un àpat, en plena emergència, s’intenta tot per poder tenir allioli a taula. En aquestes circumstàncies es troben a Junts per Catalunya. Un cop confirmat que, per si soles, les dues ànimes del partit no lliguen gairebé mai —només a vegades, quan intervé la mà destra de Carles Puigdemont— ara s’aboquen a trobar el pa, l’ou o la patata que els permetin emulsionar la barreja, encara que sigui per un temps.
A la primavera, a les portes del congrés, si hi havia dues candidatures a presidir el partit després de les renúncies de Puigdemont i Jordi Sànchez, semblava que el partit s’havia d’esquinçar per algun dels costats. Fonts del partit reconeixien que es tractava d’una situació més que delicada.
Sense les dues ànimes, sense els dos ingredients, no hi ha partit, no hi ha salsa, assumien els mandataris juntistes. Un plantejament per pragmatisme i no pas per gust. Prou, això sí, perquè en veure les orelles al llop, i volent evitar la lluita fratricida, Laura Borràs i Jordi Turull, encarnant els dos sectors, van acordar in extremis una candidatura conjunta. Un repartiment de poders, teòricament, a parts iguals, que deixava satisfeta les dues parts. Borràs seria la presidenta i Turull el secretari general, tot i cedir part dels poders que fins llavors havia tingut Jordi Sànchez, a la seva parella de ball.
Sense competència i amb el pacte segellat anticipadament, la primera part del congrés del partit a Argelers (Rosselló) semblava que havia de ser una bassa d’oli. Tanmateix, en els acords, si sembla que algú en surt guanyador, la calma no dura massa i del pacte per liderar la formació, Borràs en sortia una mica més reforçada.
Llavors, entre les files turullistes, que no és el mateix que per ordre de Turull, en va sorgir un “i si…”. La conjura es va ordir en silenci, i es va ratificar a la tarda. Laura Borràs havia obtingut menys vots que la candidata a la vicepresidència, Anna Erra, i que Jordi Turull —que era votat en una urna diferent. Els quadres més pragmàtics semblaven dir “som aquí”. L’enrenou estava servit. Més encara quan David Torrents, l’aposta de Borràs per ser secretari d’organització, no va obtenir el mínim de vots necessaris per validar el càrrec i va haver de ser ratificat en una votació telemàtica entre la militància forçada per l’executiva. Aurora Madaula, una de les vicepresidentes proposades per Borràs va passar el tall pels pèls.
Ningú dubtava que el xoc entre els dos sectors s’aniria fent evident a mesura que s’acostessin les decisions importants. Pocs esperaven que la batalla se servís a camp obert i tan aviat.
Amb totes les cartes sobre la taula, la segona part del procés congressual, centrat sobretot en el debat de les ponències política, organitzativa, municipal i sectorial, gaudeix de major honestedat. Les esmenes presentades, més de set-centes en algunes ponències, cristal·litzen els diferents corpus estratègics al si del partit. De tot plegat, amb més o menys optimisme, s’espera que en pugui sorgir un consens que ajudi a dirigir el dia a dia de la formació.
Els darrers dies, la feina per part de les comissions redactores ha estat intensa per intentar transaccionar, consensuar i acotar les esmenes que es duran a votació a la segona part del Congrés que se celebrarà a la Farga de l’Hospitalet el 16 i 17 de juliol. Fins al dia 11 hi ha temps per negociar i el 13 es faran públiques aquelles esmenes que continuïn vigents i caldrà discutir entre els afiliats del partit.
A hores d’ara, però, sembla prou clar quins seran els punts de debat que gaudiran de més atenció. El que té major transcendència política és el que discuteix el paper que ha de tenir Junts dins el Govern de la Generalitat.
El pacte amb ERC, ara fa un any, no va ser del gust dels sectors més abrandats del partit. No és cap secret que entre els que més s’hi oposaven s’hi podia comptar Borràs.
És sensat pensar que, ara que és presidenta del partit, la segona autoritat de Catalunya i el seu entorn vulguin plantejar a l’afiliació la possibilitat de trencar amarres amb el president Pere Aragonès. Des del primer moment els xocs entre tots dos socis han estat constants i amb el seu càrrec perillant pel procés judicial per un suposat fraccionament de contractes quan era a la Institució de les Lletres Catalanes, Borràs es pren com quelcom personal el poc suport rebut per part dels republicans.
Governar o no governar
Diu la ponència política, la redacció de la qual ha coordinat Aleix Sarri, proper a Puigdemont i als postulats de Borràs: “Junts també considera que caldrà valorar en quin grau s’està complint l’acord de govern, i per això n’està preparant un balanç que posi negre sobre blanc el grau de compliment, analitzi per què no s’ha avançat més i avaluï quines mesures cal prendre, sense descartar-ne cap. En aquest escenari Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no al Govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació”.
Cal tenir en compte que figures de l’entorn de Borràs i Puigdemont van renunciar a ser a Govern i que, finalment, els càrrecs van anar a parar, sobretot, a mans dels afins a Jordi Sànchez i Jordi Turull. Destaca, sobretot, el nom del conseller Jaume Giró, que els darrers dies s’està destacant com una de les figures de referència del sector més pragmàtic, una tendència que ja va mostrar durant la negociació dels pressupostos, quan des del grup parlamentari feien escarafalls a parlar amb els Comuns.
És entre l’ala pragmàtica, doncs, que han saltat les alarmes amb la redacció d’aquest punt de la ponència política. Segons avançava l’Ara i ha pogut confirmar El Temps, entre les esmenes presentades destaca la que firma Toni Morral, exdiputat afí a Sànchez, en la qual proposa alterar el text per manera que allà on parla de la possibilitat de continuar a Govern, hi digui “d’aquest balanç se’n farà la corresponent valoració i les mesures a prendre”.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, aquesta no és l’única esmena que va en aquesta direcció. També n’hi hauria en direcció contrària, però exigint més celeritat i contundència a l’hora de plantejar la possibilitat de sortir de l’executiu català.
De la ponència política també destaca el fet que el partit consideri que el referèndum d’Escòcia, les sentències dels tribunals europeus i la crisi econòmica a l’Estat espanyol poden ser els factors que permetin reactivar l’embat independentista. També dona per constatat que no hi ha cap marge per al diàleg amb el Govern espanyol, a diferència del que sosté el seu soci de Govern.
Enrenou orgànic
Prou enrenou generarà també el debat sobre les ponències organitzativa i municipal. Un dels punts de tensió entre turullistes i borrasistes serà l’establiment dels mecanismes de decisió. El sector de Borràs és especialment fort dins el grup parlamentari i gaudeix de projecció entre l’electorat, mentre que Turull és potent entre els quadres del partit.
És per això que els seus partidaris veuen amb preocupació que els criteris de substitució per motius sobrevinguts d’alts càrrecs del partit siguin presos per l’executiva o el consell nacional. Segons fan saber a aquest mitjà, ho consideren una centralització de poders. Per això diverses esmenes proposen que els canvis a la direcció, la presidència o l’executiva nacional siguin validats “pel conjunt dels afiliats”.
Mentrestant, en la ponència municipalista hi haurà debat sobre quins són els organismes que han d’encarregar-se de validar els acords electorals que, segons el text, haurien de prioritzar “sempre pactes amb partits o agrupacions d’electors que tinguin la independència de Catalunya dins del seu objectiu, però es respectarà l’autonomia local” sempre que “permeti aplicar el nostre programa i defensar les nostres idees i propostes”.
És aquí on apareix la figura que aixeca polseguera, les comissions territorials municipals, que en principi la formen representants del municipi implicat, la comarca, la vegueria i l’executiva del partit encapçalats pel secretari d’organització, en aquest cas David Torrents. Aquest organisme, que ja va ser aprovat amb el reglament electoral per un consell nacional al mes de gener, és el que hauria de tenir la potestat de proposar els càrrecs i validar els acords supramunicipals. Això és vist per alguns com una falta de respecte a l’autonomia de les agrupacions locals i territorials. De llavors a ara, un dels canvis que no es pot menystenir és que la figura clau, el secretari d’organització, ha passat de ser una persona del sector pragmàtic, David Saldoni, a una del sector Borràs.
En termes orgànics, caldrà veure també quin és el suport que rep Josep Rull, que es presenta com a únic candidat per presidir el consell nacional. També caldrà votar qui serà el defensor de l’afiliat, els membres de la comissió de garanties (entre els candidats destaquen els advocats Hèctor López Bofill i Magda Oranich) i els vint consellers nacionals.
La fina línia del ‘lawfare’
El darrer dels debats tensos podria girar entorn de la presidenta del partit i del Parlament.
La paraula clau de tot plegat, i que està en disputa, és lawfare, que la Viquipèdia defineix com a “utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o per obtenir una victòria en les relacions públiques”. La ponència organitzativa de Junts per Catalunya inclou entre les faltes molt greus “la condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit”. A més, de manera similar al que ja recull el codi ètic del partit, aprovat el 2020, aclareix que “no s’entendrà en casos de lawfare, que s’hauran de valorar en cada cas concret per part de la comissió de garanties”.
Les dues esmenes presentades, per part de dos militants a títol individual —del Maresme i del Berguedà—, tot i que una compta amb el suport de la territorial maresmenca, proposen retirar aquesta segona part. Segons fonts consultades per aquest mitjà, els motius són diversos. D’un costat, s’entén que aquest aclariment no s’hauria redactat si no hi hagués el cas de Borràs sobre la taula i consideren que seria escrit ad hoc per un cas que no veuen clar que sigui al 100% de naturalesa política. De l’altra perquè es considera que si s’hi inclogués aquest punt, s’obriria una capsa de pandora que permetria que regidors o alcaldes que fossin imputats s’hi volguessin acollir per mirar d’esquivar les sancions internes. A més, es considera que són casos prou complicats per delegar-los a les comissions internes.
Cal tenir en compte que, segons la ponència organitzativa, les faltes molt greus són motiu de “suspensió temporal, parcial o total, dels drets com a persona afiliada o expulsió del partit per un període d’un a quatre anys que comporta, si escau, la inhabilitació per poder presentar-se com a candidat a qualsevol càrrec institucional durant el cicle electoral”.
Per ara, el cas Borràs està pendent de l’inici de l’obertura del judici oral pel cas de suposat fraccionament de contractes quan era al capdavant de la ILC. Això, amb una lectura estricta del reglament del Parlament, comportaria la seva suspensió com a diputada. Borràs, però, ja ha anunciat aquesta setmana que no deixarà el càrrec davant el que considera una persecució política.
En aquest àmbit, el seu advocat, Gonzalo Boye, exposava la setmana passada al Més 324 que l’article 25.4 del Parlament, que regula la qüestió, “vulnera el dret a la presumpció d’innocència” i va explicar que s’havia recorregut la interlocutòria de transformació del cas en procediment abreujat i recusat el nou magistrat ponent. A més, ha demanat que el cas sigui jutjat per un jurat popular, perquè “és millor que el tribunal del jurat encausi els poderosos, a qui el poble ha apoderat per estar als alts càrrecs”, exposava el jurista.
Les esmenes permetran veure si la versió que defensa Borràs i la cúpula del partit compta, també, amb un suport ampli dels afiliats de Junts.
Un més dels obstacles que té la formació si vol lligar un bon allioli que els permeti arribar tranquils i cohesionats a les municipals de 2023.