El sector del cava viu dies efervescents. Aquest dimecres, el sector està cridat a les urnes per triar els representants del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava, l’òrgan que, en última instància, regeix un negoci que l’any passat va moure al voltant de 2.000 milions d’euros. El 2021, a pesar de totes les dificultats derivades de la pandèmia, isqueren al mercat 238 milions d’ampolles, una xifra molt bona si es tenen en compte les circumstàncies de la pandèmia. 2.903 productors estan cridats a votar.
Aquestes no són, però, unes eleccions qualsevol. Per primera volta, una candidatura de fora de Catalunya té possibilitats d’accedir al Consell Regulador. Es tracta del tiquet electoral conformat per Requena i Almendralejo (Extremadura), els dos territoris que, fora de Catalunya, tenen una producció més notable d’aquest escumós. No és la primera volta que es produeix un intent d’aquesta mena. Ja ho intentà Requena ara fa quatre anys; però, aleshores, va quedar lluny d’assolir el seu objectiu. Ara, asseguren, l’opció no resulta tan remota a la vista dels números.
La maniobra podria semblar una qüestió menor, però no ho és pas. Perquè fins ara el Consell Regulador ha estat sempre copat per representants catalans. Els valencians i els extremenys hi han estat presents, però només de forma simbòlica a través dels representants de les administracions respectives. Per la Generalitat Valenciana assisteix als plenaris un representant de la Conselleria d’Agricultura. Ara bé, el reglament estipula que aquests representants institucionals tenen veu però no vot. Ara, del que es tractaria seria d’esdevenir membre de ple dret, amb veu però també amb vot. “Venim per treballar en favor del sector, per escoltar i ser escoltats”, assegura Fernando Medina, que encapçala la candidatura de conveniència entre valencians i extremenys.
Una relació als tribunals
Ho diu amb coneixement de causa, ja que són molts els qui a Catalunya es miren amb una barreja de recel i neguit l’assalt extremeny-valencià. Hi ha la por que esdevinga una mena de cavall de Troia que embolique, encara més, la convivència dins el Consell Regulador. La realitat és que les relacions entre catalans i forans han estat tradicionalment cordials, però tibants en aspectes clau com ara l’ampliació o no de les hectàrees en producció. Mentre els catalans s’hi han negat amb rotunditat, la resta dels territoris, amb un sector cavista més emergent, en són partidaris. La picabaralla, de fet, acabà als tribunals. Com havia acabat, a la dècada dels vuitanta, la decisió del Ministeri de no incloure Requena en el territori cava, el qual havia de determinar la distribució geogràfica del sector. Aleshores, els productors valencians s’hi revoltaren, tot adduint que feia temps que a Requena es produïen vins escumosos, i la justícia acabà decantant-se del costat del País Valencià.
“Volem normalitzar que els viticultors de Requena i Almendralejo ocupen un lloc i trenquen amb una situació anòmala que ja dura 36 anys. La manca de veu i vot d’aquest important grup de viticultors hauria de corregir-se i la seua presència en el Consell entendre-la com un signe de normalitat de les zones productores més tradicionals vinculades al cava”, assegura Fernando Medina, que és conseller delegat de Dominio de la Vega, un celler que està en ple procés de transformació cap a l’ecològic. En aquest assalt, la candidatura compta amb l’espenta de la Generalitat Valenciana, la qual veu en la incorporació de la veu valencianoextremenya, una qüestió de justícia. “És una oportunitat històrica”, asseguren des de la Conselleria d’Agricultura.
El “pecat original”
Per entendre tot aquest embolic, però, cal anar a l’origen de tot plegat. Al “pecat original”, que en solen dir els qui en saben. I és que a finals de la dècada dels vuitanta la Denominació d’Origen (DO) es va constituir al voltant d’un mètode de producció i no al voltant d’un territori, a pesar que és al Penedès —i més concretament a Sant Sadurní d’Anoia— que hi té l’origen. És a dir, és un DO d’arreu i d’enlloc. I és d’aquesta manera perquè així ho va deixar clar el Govern espanyol, que, d’aquesta manera en diluïa la catalanitat. Aquesta particularitat és del tot excepcional: és l’única DO del món que no està adscrita i lligada a un territori.
Actualment, la regió del cava està formada per 160 municipis, dels quals 63 estan en la demarcació de Barcelona, 52 a Tarragona, 12 a Lleida i cinc a Girona. La regió es completa amb 18 municipis de La Rioja, tres d’Àlaba, dos a Saragossa i Navarra, un a València (Requena) i un a Extremadura (Almendralejo). Amb l’objectiu de posar una mica d’ordre, el 2020 el Ministeri d’Agricultura va aprovar una zonificació que permetera, davant el mercat, distingir més bé la procedència de les ampolles. De resultes d’això, van veure la llum els Comtats de Barcelona (alhora subdividida en Valls d’Anoia-Foix, Serra de Mar, Conca de Gaià i Serra de Prades), Valle del Ebro, Viñedos de Almendralejo i Zona de Llevant (el nom per a la zona de Requena encara no s’ha definit, en part perquè la DO Cava ha vetat l’opció preferida per l’Associació d’Elaboradors de Requena, que és “Cava de Requena”. Addueixen que podria entrar en conflicte amb la DO de vi Utiel-Requena).
Tot i aquesta diversitat, continua sent a Catalunya que es concentra el gruix de la producció: el 90% de les companyies que s’hi dediquen estan radicades al Penedès i un 75% a Sant Sadurní d’Anoia. Fora de Catalunya, és Requena la zona perifèrica amb més força. Les xifres, però, són minúscules comparativament: segons la DO, l’any passat es comercialitzaren 252 milions d’ampolles de cava. Segons l’Associació d’Elaboradors de Requena, d’aquest territori d’interior n’isqueren deu milions. No és una xifra menyspreable, però està lluny dels grans números que es mouen a Catalunya. “Estem convençuts que podríem aportar la nostra experiència en favor del conjunt del sector”, assegura Medina.
Perdre les arrels
Les eleccions d’aquesta setmana arriben després d’uns anys molt convulsos dins la indústria cavista. Diferents circumstàncies han sotragat un sector molt arrelat al territori i amb el qual existeix una vinculació econòmica explícita però també emocional. La primera d’aquestes circumstàncies ha estat l’entrada de capital forà en les grans companyies. Freixenet, empresa líder del sector i sobre la qual recau la presidència del Consell Regulador, fou la primera a obrir les portes al capital estranger. Després de mesos de rumors, el març de 2018 es feia pública l’adquisició per part de la multinacional alemanya Henkell del 50,7% de les accions de la companyia catalana. Només uns mesos després, Codorniu, propietat de la família Raventós, li seguia els passos: l’estiu de 2018, el fons d’inversió Carlyle anunciava l’adquisició del 68% de les accions per 300 milions d’euros.
La incorporació d’aquests capital forà ha suposat, segons asseguren els productors, el reafermament de l’aposta per produir a l’engròs i, de resultes d’això, una davallada dels preus que reben els productors primaris. El plany dels viticultors s’ha fet com més va més contundent. De raons per queixar-se, en tenen: el 2017, el preu mitjà de raïm es pagava a 0,49 euros el quilo, mentre que en la darrera verema es va remunerar a 0,30 cèntims, una xifra que, segons critica la Unió de Pagesos, està per sota dels costos de producció i suposa menys del 10% del valor de venda al consumidor.
La política de Freixenet —que va passar de pagar a 0,45-0,50 euros a 0,30 euros— ha provocat un efecte d’arrossegament en la resta del sector. En cooperatives de l’Alt Penedès i del Camp de Tarragona ha sigut on els preus més han tocat terra: entre 0,16 i 0,28 euros s’arribaren a pagar en la campanya de 2020. “Aquests preus són insostenibles i estan abocant molts productors a una situació de precarietat molt perjudicial”, avisa Josep Marrugat, representant del sector de la vinya de la Unió de Pagesos.
A aquesta devaluació de preus està contribuint també la companyia García Carrión, que, a través de la marca Jaume Serra, ha esdevingut interproveïdora de Mercadona. La mecanització de pràcticament tot el procés de producció ha possibilitat que, en uns pocs anys, aquesta companyia es consolide com un actor principal de la indústria, fins al punt que, segons algunes fonts, estaria en disposició de disputar a Codorniu el seient que té en el Consell del Cava.
El mirall italià
Siga com siga, el que és evident és que dins el sector cada volta són més les veus que s’inquieten per una aposta cada colp més generalitzada de les grans companyies per vendre a l’engròs i a preus baixos. El creixement en volum ha estat ben notable: el 2000 la indústria va comercialitzar 196 milions d’ampolles. Vint-un any després en van ser 252. Avui, en el lineal d’un supermercat, es poden trobar caves per 1,7 euros, un preu que, en opinió de Josep Marrugat, condemna els viticultors “a la ruïna”. “Estem seguint l’estratègia contrària a la seguida per proseco a Itàlia. Allí s’ha fet una aposta decidida per la qualitat del producte i per la seva valorització, que permet que els viticultors obtinguen rendes dignes, al contrari del que està passant ací”, adverteix una persona que coneix bé el sector. Així les coses, els viticultors catalans no volen ni sentir a parlar de les pretensions d’Extremadura perquè s’amplien les hectàrees de producció.
Aquesta tendència a l’engròs dins el sector va provocar, de fet, l’escissió d’una part dels cavistes de gama alta, la primavera de 2018. El naixement de Corpinnat, fou el punt i final després de molts anys de tibantors soterrades dins el Consell Regulador per la manera com es gestionava la DO. Els seus membres usen raïm 100% ecològic, recol·lectat a mà i vinificat dins la propietat. Començaren sent sis membres i en l’actualitat ja en són onze. Per als qui s’hi van embarcar, ha estat una ocasió per diferenciar-se en el mercat. Per al Consell Regulador de la DO fou una punyalada a l’esquena que encara supura.
Són, doncs, moltes les bombolles que han esclatat aquests darrers quatre anys al sector. Aquest dimecres es dilucidà, també, si Requena trenca o no el monopoli català al Consell Regulador. Per als uns, seria una fita històrica, una ocasió per assolir una mena de majoria d’edat vitivinícola. Per als altres, seria un punt d’inflexió, com quan un veí amb qui tens una relació cordial però distant, se’t planta a casa sense invitació prèvia. La cosa pot acabar bé; però també malament. Dels 2.903 productors amb dret a vot, 780 són de fora de Catalunya. Què passarà?