“El Casal Jaume I no s’ha destruït, sinó que s’ha transformat, i la seua essència perdura al Casal Popular Tio Cuc, a la Seu Universitària, a les colles de música i en tantes altres expressions”. Ho deia Jordi Vayà, el primer treballador de l’extingit Casal Jaume I, obert el 1997, en l’acte que servia per commemorar l’efemèride i per reivindicar, també, el present i el futur d’Alacant i les seues arrels. Fa ara 25 anys s’obria l’anomenat Casal Jaume I, impulsat per Acció Cultural del País Valencià i que formava part de la xarxa de casals que es va establir arreu del territori amb l’objectiu de crear centres lligats a la cultura, a la llengua i al país.
L’acte de commemoració, organitzat per Acció Cultural, acollia més d’un centenar de persones a l’espai cultural de Les Cigarreres, on també es realitzava l’actuació musical d’Arrel, el grup format per Miquel Gil i Noèlia Llorens promogut per la mateixa entitat a través del Mural Sonor. Abans del concert, diferents persones que van integrar l’antic Casal Jaume I es reunien per recordar el significat d’aquell espai que, com deien alguns dels qui van intervenir, “va marcar un abans i un després a la ciutat”. “Un refugi on poder expressar-se”, definia Néfer Vives, treballadora de l’entitat.
Aquell casal es va fundar en un context particular. Alacant, víctima d’una castellanització generalitzada al conjunt del País Valencià, vivia ja l’època del zaplanisme i del domini del PP arreu del territori, que era especialment intens al sud. A la ciutat, l’Ajuntament, en mans de Luis Díaz Alperi, la llengua i la cultura quedaven clarament marginades pels projectes megalòmans d’un partit que ho centrava tot en el sector turístic i en les infraestructures i les atraccions que ben poc van tardar a adquirir l’obsolescència. El Casal Jaume I es creava com un espai alternatiu a tota aquella manera de fer.
Jordi Vayà recordava que, tot i fundar-se el 1997, l’origen del casal va tindre lloc dos anys abans. Acció Cultural va crear la campanya de l’anomenat Bloc Jaume I, amb què milers de persones van eixir al carrer per mobilitzar-se amb la intenció d’evitar la victòria electoral d’Eduardo Zaplana, materialitzada el 1995. Va ser abans d’aquella cita amb les urnes que el Bloc Jaume I va omplir els carrers d’Alacant, de València i de tantes altres ciutats per advertir dels perills de la candidatura del PP. Malgrat tot aquell esforç, al qual es va sumar tanta gent, Zaplana va accedir al Palau de la Generalitat. “En aquell moment hi havia un home que, la mateixa nit electoral, després de saber-se el resultat, es preguntava: ‘i ara què? Què fem amb tota aquesta gent?’”. Era Eliseu Climent, secretari d’Acció Cultural, que es referia als treballadors del Bloc Jaume I. Vayà explicava que un grup de gent es va reunir per donar resposta a aquella pregunta, amb una proposta que l’editor va posar en marxa amb entusiasme.
Va ser així com, amb l’empenta d’Acció Cultural, i amb la implicació de persones com el mateix Vayà, Eva Ortiz, Aquil·les Rubio, Lluís Avellà o Tomàs Mestre, amb molts altres, es van implicar en la fundació del Casal Jaume I, un punt de trobada que va haver de tancar 12 anys més tard, però que va ser el preludi d’altres espais presents a la ciutat. “Està molt bé ajuntar-nos per a recordar, però és millor fer-ho per a projectar el futur”, deia un altre dels qui intervenien en els parlaments abans de recordar personalitats que van ser sòcies d’aquell casal. N’hi havia el cronista Enrique Cerdán Tato, el dramaturg Ali Andreu Cremades, el poeta Lluís Alpera, l’activista il·licità Agustí Agulló, el periodista Ismael López Belda o la política local Ana Paula Cid Santos, tots ells ja desapareguts.
L’acte servia també per homenatjar Enric Pellín, mestre d’escola, impulsor de les trobades en valencià a la ciutat d’Alacant i soci destacat d’Escola Valenciana. Pellín, amb una llarga trajectòria, recordava que “hi ha un Alacant que no el podran ofegar perquè, quan estiren del fil, trobaran el nostre país, i continuarem sent molts més dels que ells volen i diuen”. Abans del concert, Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural, alertava que “el futur es juga a les comarques del sud, i tenim molta cosa a fer, és ací on ens juguem el país”. La colla el Cocó, la Muixeranga d’Alacant i l’esmentada actuació d’Arrel tancaven l’acte en què es recordava el 25è aniversari del Casal Jaume I i en què es feia palès, també, que encara hi ha molt camí per fer i gent amb qui transitar-lo.