La nit del 19 de juny quedarà per sempre al record dels gironins. Mai abans, dos equips d’una mateixa ciutat, el de bàsquet i el de futbol, havien ascendit el mateix dia a la primera divisió. A la tarda, amb Marc Gasol liderant el projecte, el Bàsquet Girona s’havia imposat a l’Estudiantes. Unes hores després, l’àrbitre xiulava el final a l’Heliodoro Rodríguez, on el Girona FC espantava els fantasmes del passat superant el Tenerife. Tossuts i orgullosos, els aficionats omplien els carrers de la tres vegades immortal per festejar la fita.
Un èxit esportiu que, a més, també podria portar alegries econòmiques a la ciutat. Per la seva dimensió mediàtica, diferents veus assenyalen que la diferència entre el volum de negoci, directe i indirecte, que genera un club de primera categoria o un de segona és considerable. Algunes estimacions parlen de més de trenta milions d’euros per a la ciutat i la demarcació de Girona. Per raons evidents, no desperta el mateix interès un Girona-Eivissa de futbol o un Girona - Tau Castelló de bàsquet que un Girona-Barça en qualsevol dels dos esports.
Fontajau i Montilivi veuran desfilar les primeres espases de l’esport estatal i, amb elles, desenes d’aficionats que es desplacen per veure els partits dels seus equips. “A primera divisió les aficions es desplacen molt més”, explica Jordi Esteve, soci responsable d’Econòmics de la consultora PwC a l’Estat espanyol. Aquest economista, que ha fet estudis de l’impacte econòmic de la Lliga de Futbol Professional, remarca que aquest aficionat “acaba consumint als bars del voltant, agafa transport, hostatge...”. Més enllà d’aquests aficionats, sobre les ciutats que acullen clubs de primer nivell hi ha un efecte indirecte que és “la capacitat d’atracció d’audiència, tant física com audiovisual”. De retruc, altres negocis tenen més marge per fer negoci. Per exemple, l’hostaleria.
Bars i restaurants no només poden veure incrementada l’afluència de forans. “Amb un equip a primera, hi haurà més gironins que aniran a veure el futbol al bar”, constata Esteve. Segons dades d’un informe de la consultora, el consum de begudes es duplica als bars durant els partits de futbol. Un estudi fet per la Cambra de Comerç de Girona l’any 2018 amb motiu de l’anterior ascens de l’equip de futbol a primera divisió destacava que el consum de béns i serveis per part dels aficionats locals es pot xifrar en “14 euros de mitjana i poden arribar a suposar una despesa per al conjunt de la temporada de 2.590.000 euros”.
A més, les grades dels estadis, segurament, seran més plenes que no pas els darrers dos anys. En la seva estada a la Segona Divisió de futbol, la mitjana d’assistència als partits ha estat poc per sota dels cinc mil espectadors. En canvi, durant els anys que eren a Primera Divisió, les xifres de públic estaven per sobre dels deu mil aficionats per partit.
L’estudi de la Cambra de Comerç destacava, també, que, aficionats a banda, cada jornada comporta també “el desplaçament d’un conjunt de professionals: la plantilla de jugadors, l’equip tècnic i els membres de la directiva rival, l’equip arbitral i els professionals dels mitjans de comunicació”. Les previsions anuals eren d’unes 750 persones entre directius, tècnics i jugadors, 75 dels equips arbitrals, 3.000 dels mitjans de comunicació i 6.500 d’aficionats d’equips rivals. Tot plegat, la Cambra gironina estimava que reportaria més d’un milió d’euros en despesa en hostaleria i 1.384.400 euros en restauració. L’informe hi suma també 1.260.000 euros de despesa en altres sectors com el transport o el comerç detallista. De les despeses que es puguin derivar de l’activitat d’aquests sectors, l’informe estima un impacte indirecte d’1.377.510 d’euros a la demarcació de Girona.
També hi ha part d’impactes que són més intangibles com serien els “impactes mediàtics de la ciutat. Si està a Primera, el nom sona més i té un punt més d’atractiu turístic”, explica Esteve, que matisa que són impactes més difícils de mesurar, relatius i a llarg termini. En el cas de Vila-real, una ciutat de 50.000 habitants, que fa anys que té un equip a primera amb aspiracions europees “l’efecte ha sigut molt gran. En un club d’una ciutat molt gran o que ja té un altre equip a primera, l’efecte pot ser més tangencial”, recorda l’economista. Afegeix que, com seria el cas de Girona, en una “ciutat més turística, probablement, l’impacte no serà tan gran”.
Segons les dades que manegava la Cambra de Comerç de Girona el 2018, “altres estudis similars realitzats apliquen un valor fix al fet d’estar a Primera Divisió o bé un percentatge del 0,0300% sobre el PIB provincial. En aquest cas hem considerat estimar aquesta segona opció i situar aquest efecte mediàtic en 8.016.600 euros”.
Finalment, caldria afegir-hi el creixement en si del pressupost dels clubs gironins, especialment gràcies als ingressos derivats dels drets televisius. La conseqüència directa d’això és la capacitat més gran del club per contractar treballadors i serveis, un aspecte que també podria beneficiar la ciutat. Agafant l’exemple de les temporades 2016-2017 i 2017-2018, una a segona i l’altra a primera, el club va passar de 9.994.000 euros a 44.535.000 euros. “Es considera que l’efecte transferència del pressupost s’estableix en un 20% de la diferència entre els darrers dos pressupostos, i així resulta una xifra de 6.908.200 euros”, detalla l’informe de la Cambra.
Per tot plegat, les dades de la Cambra situaven el 2018 l’impacte econòmic, només pel que fa al futbol, en 22,5 milions d’euros. Eduard Torrent, gerent director de la Cambra de Comerç de Girona, assenyala que, a principis d’any, van fer una nova estimació i “la xifra se n’anava cap als 25 milions” perquè ha pujat l’IPC, però, sobretot “per l’efecte de marca. Aquests anys el club no ha deixat d’estar als play-offs d’ascens i de generar atenció. També avantatgem altres equips de primera divisió pel fet de tenir una marca turística molt més consolidada”. A més, creu que sumarà positivament que d’ençà de l’últim cop que va pujar a primera, “com a demarcació hem anat creixent en turisme esportiu, sobretot pel tema dels campus i les estades esportives”.
Informes fets per altres clubs en altres moments també parlen d’impactes econòmics importants. Per exemple, l’any 2010, estudiant la possibilitat que l’Hèrcules ascendís a primera, la Cambra de Comerç d’Alacant va estimar-lo en 17,4 milions d’euros. El rival del Girona, el Tenerife, per mà de l’Ajuntament de la ciutat, aportava recentment unes expectatives força similars a les que va estimar la Cambra gironina l’any 2018. En aquest cas, els canaris pensaven que, en cas de pujar, l’impacte econòmic podia situar-se entre 22 i 25 milions d’euros. De la mateixa manera, un club que sí que ha pujat de categoria enguany, podria aportar, segons la Cambra de Comerç d’Almeria, uns 20 milions d’euros. Ja el 2009, la Cambra de Saragossa, donava unes dades similars sobre un possible ascens de l’equip de la ciutat. Molt més optimista era un estudi de 2021 de la casa d’apostes Kelbet que estimava un ascens del Salamanca amb impacte econòmic de 54,2 milions d’euros —en aquest cas, però, imputa el total d’ingressos de televisió, a diferència del criteri utilitzat per les cambres.
En l’àmbit del bàsquet, Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, explica a EL TEMPS que, per a la ciutat, el fet de tenir un equip ACB, el Baxi Manresa, més encara si fa una bona temporada, “afavoreix positivament el nom de la ciutat i la seva projecció”. A més, destaca l’impacte que suposa el fet que el club col·labori “amb altres institucions de la ciutat o amb altres clubs, com el de futbol, fent campanyes publicitàries conjuntes, per exemple. Hi ha un impacte social creuat”. Estudis fets per clubs com l’Obradoiro (Santiago de Compostel·la) o el Burgos l’any 2017 estimaven que l’impacte econòmic de tenir un club de bàsquet a la Primera Divisió en ciutats entorn els 3,5 milions d’euros. “Un estudi fet el 2017 pel Joventut de Badalona, estimava que el retorn net del club a la ciutat es podia xifrar en 1,25 milions d’euros, un 10% de la repercussió bruta del club a Badalona, que elevaven a 12,6 milions”.
Eduard Torrent, de la Cambra de Comerç de Girona, explica que recentment han fet una “valoració a correcuita”, on estimen l’impacte que podria tenir l’ascens del Bàsquet Girona a l’ACB, conjuntament amb l’Uni Girona, de bàsquet femení, que és a Primera Divisió i juga competició europea i, en menor mesura, l’equip d’hoquei que és a l’OK Lliga de fa uns anys. “Parlàvem d’entre 12 i 15 milions d’euros. Som l’única ciutat mitjana de l’Estat que té el futbol masculí i el bàsquet masculí i femení a la màxima categoria. Només passa a Madrid, València i Girona. Mediàticament és molt important”.
Sobre els factors que fan créixer aquesta estimació, d’una banda, destaca la consolidació de l’Uni Girona, “el creixement de l’esport femení els últims anys ha estat espectacular. El bàsquet femení el segueix molta gent, també de capitals europees que venen a jugar aquí”. D’altra banda, hi ha el factor Marc Gasol. “L’aportació que pot tenir pujar a l’ACB no tindria res a veure si no hi hagués en Gasol. Serà un dels equips més seguits de l’ACB. Aporta molt al seguiment de marca”.
Per mantenir i consolidar totes les oportunitats de negoci que obren els ascensos, la clau, però, serà garantir la permanència. “El darrer cop va faltar consolidar el fet que els visitants vinguessin a Girona. Si no et consolides a Primera, tens horaris fatals divendres a la tarda o dilluns, i així no hi ha qui vingui al camp”, destaca Torrent. En canvi, tenir l’experiència d’altres anys, ha ajudat que hi hagi “gent jove que no ha sigut del Barça, sinó que directament ha estat del Girona”. •