Una altra vegada el català està en el centre de la polèmica per mor d’una decisió del Govern balear. En aquest cas es tracta de l’aprovació de l’exempció del requisit de conèixer la llengua pròpia per als interins que seran fets fixes o funcionaris. Tindran dos anys per acreditar conèixer el català, però no ho hauran de fer inicialment, segons va aprovar l’Executiu de Francina Armengol el passat divendres dia 17 de juny.
Com se sap, el Govern central anuncià que els interns actuals dels diferents àmbits de l’administració pública adquiriran la condició de laborals fixes o fins i tot de funcionaris. En el cas de Balears, són centenars de persones. A les quals, la decisió presa pel Govern balear els eximeix d’acreditar el requisit del coneixement de català durant dos anys. Amb la idea que en aquest període n’aprenguin. Però les associacions catalanistes desconfien que sigui així i reclamen que el requisit sigui d’inicial obligat compliment per accedir a la plaça de feina.
Reaccions. Diferents organitzacions catalanistes s’han manifestat en contra de la decisió governamental, segons ha informat aquesta setmana dbalears.cat. Així, el sindicat STEI ha valorat que «nosaltres, conscients d'aquest problema, havíem demanat un pla de formació, que es fes amb temps, proves prèvies per aquesta gent, en cas que fes falta, i totes les facilitats possibles, però no se'n va parlar i, unilateralment, el Govern ha aprovat aquesta exempció que no compartim».
Joves per la Llengua va manifestar, a través de les seves xarxes socials, el seu desacord i va sol·licitar la «rectificació immediata» per part del Govern. A més, l’entitat afegí que «aquesta norma suposa un retrocés incomprensible pel que fa al dret dels ciutadans de comunicar-se amb l'Administració en català».
L'Obra Cultural Balear (OCB) va reaccionar tot d’una. El mateix dia emeté un comunicat demanant a l’Executiu de Francina Armengol que rectifiqués la decisió presa i que l'acreditació del català es mantengui com a requisit per accedir a la feina. L'OCB va recordar que «en la defensa de la llengua no es pot fer cap passa enrere i que les bones intencions s'han de demostrar amb fets».
Des d'Enllaçats per la Llengua, segons publica el diari citat, consideren que «les persones que estan al servei dels ciutadans han de conèixer les llengües oficials de la comunitat, i més la llengua pròpia, per poder garantir els seus drets. Creim que s'ha d'exigir un coneixement de català a totes les persones que fan feina en l'Administració». També han afegit que «entenem que s'hagin de llevar les interinitats, però s'ha de fer amb les condicions que toquen i amb les mateixes condicions d'igualtat».
En poques hores les xarxes socials bulliren amb la polèmica. I un nombre significatiu de critiques anava en contra de Més per Mallorca, no debades fa part del Govern, juntament amb Unides Podem i el PSOE. El seu líder i batlle de Deià, Lluís Apesteguia, es veié obligat a reiterar –a través de Twitter- que l’exempció és temporal, dos anys, i que en aquest termini s’haurà d’acreditar el coneixement de la llengua pròpia o, si no, es perdrà la feina. Al seu entendre, «és una bona notícia que s'estabilitzin les places ocupades temporalment de forma irregular i que s'exigeixin els requisits mínims per a la feina en qüestió». Apesteguia afirmà que «si qualcú ja ocupa una plaça sense tenir el nivell de català requerit -uns quants centenars- i ara la consolida, té 2 anys per obtenir-lo o en serà remogut ( o sigui, la perdrà) per manca d'adequació». Al parer del coordinador sobiranista la decisió presa pel Govern no perjudica el català perquè el decret farà que «gent que fa anys que és a l'Administració sense certificar el català ara ho haurà de fer, en menys de dos anys».
Les explicacions d’Apesteguia, però, no van calmar la polèmica. Des del sindicat STEI s’acusà el portaveu del Govern, el socialista Iago Negueruela, de «mentir» per assegurar que la decisió s’havia pres d’acord amb els agents socials. Per la seva banda, l’Obra Cultural Balear tampoc acceptà els matisos del líder de Més per Mallorca i anuncià un front comú amb totes les entitats catalanistes per exigir al Govern que «suprimeixi el decret» esmentat.