Colòmbia, segon país amb més població de tota Amèrica Llatina i tradicional cap de pont dels Estats Units d'Amèrica a la regió, mai ha escollit un president d'esquerres. El país havia estat en els darrers lustres encapçalat per les diferents versions de la dreta clàssica, bé per la facció extremista d'Álvaro Uribe o bé per la menys radical de José Manuel Santos. L'exguerriller Gustavo Petro, tanmateix, ha aconseguit aquest diumenge la fita amb una candidatura d'unitat de les diferents formacions progressistes. «A partir d'avui, Colòmbia canvia. És una altra. No és un canvi per venjar-se, ni per crear més odis», ha expressat el futur president després de ser beneït a les urnes.
Amb el 50,5% dels sufragis, Petro ha aconseguit derrotar el seu contrincant, el trumpista, masclista, racista i amb afirmacions d'admiració al dictador genocida Adolf Hitler, Rodolfo Hernández. L'empresari multimilionari, qui havia amassat la seua fortuna gràcies a l'especulació immobiliària, havia retallat en les últimes setmanes l'enorme distància electoral de la primera volta, quan Petro va obtenir el 40% de les paperetes i Hernández va assolir només el 28% dels vots. La configuració conservadora de la societat colombiana, les ferides encara obertes pel conflicte entre l'estat colombià i la guerrilla de les FARC, així com la voluntat d'uns determinats sectors de les classes mitjanes d'una transformació del país en coordenades dretanes, feien albirar un triomf de l'aspirant ultraconservador. Ni el vot antipetrista de la dreta clàssica ha impedit la victòria esquerrana.
En un país profundament dividit i polaritzar pel procés de pau, Petro afronta el repte de cosir la societat colombiana. Ara bé, aquesta tasca feixuga de didal i agulla l'haurà de repetir per reduir l'actual bretxa de desigualtat, fam i empobriment de les capes més baixes que presenta l'estat llatinoamericà. Amb una pobresa que afecta el 39% de la seua població, Colòmbia ostentava l'any 2021 el dubtós honor d'erigir-se en el segon país més desigual de la regió, segons va radiografiar la prestigiosa publicació econòmica Forbes. En matèria econòmica, el futur president de caràcter progressista ha promès capgirar l'actual model productiu i engegar una transició energètica que permeta una reducció de l'actual dependència dels combustibles fòssils.
«El triomf d'avui és un mandat històric per transformar Colòmbia. Anem per la dignitat, per la justícia social i ambiental, per la nostra llibertat. Rebem un compromís d'integritat i transparència. Un mandat per la vida», ha expressat la nova vicepresidenta colombiana, Francia Márquez, una de les figures que han possibilitat aquesta victòria gràcies a la seua capacitat d'atracció dels sufragis de les àrees urbanes, els segments joves, la població femenina i de minories racials existents al país llatinoamericà. Com a mostra dels vents de canvi que pretén encarnar Petro, una de les primeres mesures anunciades ha estat demanar a la Fiscalia la retirada dels càrrecs que pesen sobre les persones que van participar de les revoltes socials de l'any passat.
La victòria de l'esquerra a Colòmbia pot obrir, al seu torn, un nou escenari geopolític a la regió. El país, fins al moment, exercia de cap de pont dels interessos nord-americans, mentre que la proposta política de Petro s'enquadra dintre d'una aposta ferma per reforçar els llaços d'integració entre els diferents països llatinoamericans. «Amb la victòria Petro, estem parlant de l'entrada d'Amèrica Llatina en una lògica de defensa d'una economia sostenible, així com d'una aposta per la integració llatinoamericana en un moment en el qual hi ha molts països que comparteixen la mateixa visió», assenyalava l'analista geopolític, membre del consell executiu del Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica i exdirigent de Podem, Sergio Pascual.
«Si Colòmbia emprenguera aquesta senda, atès la seua condició de país central en Amèrica Llatina per ser amb 50 milions d'habitants l'estat amb més població i per actuar des de sempre com a un irradiador de cultura i sentits comuns, seria un reforç extraordinari a aquesta cosmovisió. I més per la condició de Colòmbia com a cap de pont dels Estats Units d'Amèrica a la regió», contextualitza. I assegura: «Petro és una figura que entraria dintre d'una nova onada de líders amb una forma diferent d'entendre l'esquerra i el progressisme envers la generació d'Hugo Chávez, Lula da Silva, Evo Morales, Rafael Correa o els Kirchner». Els vents de canvi bufen amb força a l'Amèrica Llatina després del triomf progressista del senador Petro.