La planta de l’església de Sant Miquel del segle XVIII, avui reconvertida en centre cultural, permet conformar eixa constel·lació feta premissa mitjançant la qual Mariona Benaiges Pecanins, la comissària, dona forma expositiva a part del llegat de l’artista. Nascut a Jerez de la Frontera, format a Barcelona, assentat a Berlín i amb ferms vincles amb la ciutat de Castelló, la d’Alvargonzalez fou una vida intensa que, malgrat la interrupció per la malaltia, tretze anys després de la seua mort segueix generant noves sinergies o, en altres paraules, expandint la constel·lació fruit del trànsit, el moviment i el nomadisme. Aquestes són justament tres idees pregnants a Entre puntos de luz organitzada, a la vegada, en tres parts, a la manera de les fases d’un viatge en avió: enlairament, vol, i aterratge. I com si es tractés d’un àngel de Win Wenders l’artista prepara les seues maletes plenes d’anhels, contempla des dels núvols els paisatges urbans i torna a terra, això sí amb un esperit eixamplat.
Arvangozalez entén l’arquitectura i la ciutat com a espais vitals de l’ésser humà. Ell els transitava en primera persona, ja siga des del terra com des de l’aire, i és justament en el recorregut com a acte d’immersió, també d’evolució o de reafirmació, on troba la raó de ser de la seua pràctica artística. Si més s’entén que la reconstrucció dels trajectes comporta un grau de planificació que tal vegada no estava en els seus viatges, si més no la proposta d’ Entre puntos de luz, que pren el nom de la instal·lació que va realitzar l’any 2002 al Caixa Fòrum de Barcelona, esdevé un homenatge a qui va fer del moviment un acte poètic.
La fotografia és la protagonista de la mostra. De grans dimensions quan es tracta de capturar l’atmosfera de la ciutat de Castelló a la sèrie Un sueño de ciudad. Aquestes són imatges urbanes en què l’artista proposa noves perspectives al futur espectador acostumat a un angle de visió molt concret quan es tracta de contemplar l’espai quotidià. La perspectiva a Un sueño de ciudad és picada de manera que els núvols interfereixen creant unes atmosferes espectrals. L’artista també presta atenció a espais merament utilitaris com les estacions de transport, eixos “no llocs”, com ocorre a Intercambiador de Nuevos Ministerios Madrid 9, 2002.
En eixa investigació al voltant del suport de la fotografia, Alvargonzalez construeix caixes de llum per a La noria (tríptico), 1998. Girando IV, 2000. Ací l’artefacte de la nòria funciona com a metàfora del vol, de manera que en despegar els peus del terra s’agafa perspectiva de l’espai que habitem. Anant més enllà l’artista utilitza maletes per a construir aquestes caixes com ocorre a les instal·lacions Flor y arquitectura (Berlín), 2001 o Maleta, arte, ciència II, 2003.
El rètol Ausencia (Abwesenheit) regeix el centre del temple. Es tracta d’unes lletres corpòries il·luminades lleugerament en roig. La peça fou creada en 1992 per a l’edifici de l’actual ambaixada d’Espanya, en aquell moment abandonat i amb les finestres tapiades. L’objectiu era, en paraules de l’artista, “evidenciar els forats de la nostra memòria: allò desconegut, allò imperceptible i l’oblit”.
I, finalment, GlougauAIR, la residència per a artistes fundada per Alvargonzalez a Berlín el 2006, també hi és a la mostra. És més, constitueix un punt de gresol important dins la metàfora de constel·lació emprada per Benaiges. I és que a Castelló s’impulsen les Beques Hàbitat Artístic que connecten la creació autòctona amb l’epicentre europeu. Atom Samit el 2013, Ainhoa Salas Ricarte el 2018 i Laura Palau Barrera 2019, van ser guanyadores d’aquests guardons i per això exposen les obres fruit de les seues respectives estades a la capital alemanya. És així com es troben les instal·lacions de Palau Cámara estenopeica i Observatorio. De Salas Object núm. II, 3 i xx, Silly Machines comecocos. I el vídeo de Samit Desaparezca aquí.
Entre Puntos de Luz: Trazando una constelación és un exercici de reconstrucció dels trajectes i transicions d’un artista que ja no es present i per a qui la idea de constel·lació esdevé un bon homenatge a qui va entendre l’art com una expressió metafísica. Chema Alvargonzalez ue ben bé ha deixat testimoni d’un pensament individual conscient socialment i compromés culturalment, que sens dubte ha marcat camí per a generacions posteriors.
Entre Puntos de Luz: Trazando una constelación
Comissària: Mariona Benaiges Pecanins
Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló
Carrer d’Enmig, 15. Castelló de la Plana
Fins al 2 de juliol de 2022