Les eleccions locals a Balears es resoldran de manera diferent segons cada illa. Cada una té una realitat política diferenciada i el sufragi local, amb bona lògica, també s'expressa de manera diferent. Allà on es veu millor aquesta característica és a les capitals insulars. Val a dir que no es coneixen enquestes de vot municipal, excepte per a Palma. Per tant, en els altres casos com a molt es poden fer extrapolacions del que auguren per al vot autonòmic els sondejos –l'últim publicat el 20 de març al diari Última Hora, realitzat per l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES)–, un exercici teòric que és pertinent perquè entre els comicis locals i els autonòmics el vot no presenta diferències significatives.
El sondeig referit augura problemes per a les majories d’esquerra que governen les localitats més poblades, davant l’empenta del vot de dreta, PP i Vox.
Al marge de les ciutats més grans, la presència del PI en algunes de les mitjanes i petites de Mallorca pot continuar permetent pactes de centreesquerra que evitin governs locals de dreta. Aquesta formació té un vot autonòmic declinant –segons l’estudi demoscòpic– que segurament es traslladarà també al vot local, però no tant com per perdre la seva representació municipal en moltes localitats petites i mitjanes. En deu d’aquestes, per cert, té la batllia a través de pactes.
Maó i Menorca. En aquesta illa aguantarà més el vot favorable a l'esquerra que a la resta de circumscripcions insulars. El PP manifesta un suport mitjà del 27% –segons el sondeig referit– mentre que Vox està en el 7% i Ciutadans en el 6,3%. A l'esquerra, el PSOE es troba en el 22,5% de suports, Unides Podem en el 13% i Més per Menorca en el 21%. Això permet suposar que les candidatures municipals sobiranistes es mantindran en un nivell per l'estil que, sumat al que aconsegueixi el PSOE, farà molt difícil que la dreta s'imposi. Cal destacar la gran empenta del vot a Més; no debades, segons l’enquesta, podria disputar al PSOE la condició de partit d’esquerra més votat.
A la capital, Maó, l’esquerra s’imposà clarament a les eleccions de 2019: el PP va obtenir un 34%; Ciutadans, el 6% i Vox el 2,6%; el PSOE va sumar el 30% i Ara Maó –la candidatura sobiranista– el 25%. Molt hauria de créixer la dreta per assolir la batllia. L'opció més probable a hores d'ara, de molt, és que l'esquerra mantingui l'alcaldia maonesa.
Vila i Eivissa. Prou diferent és la situació a Eivissa. Com se sap, és l'única illa on el 2019 el PP va guanyar clarament les eleccions al Parlament –al qual la circumscripció envia 12 diputats– i al Consell Insular. De fet, l'únic poder institucional important que té a les Illes és el Consell d'Eivissa. La distribució del vot autonòmic contrasta fort ferm amb Mallorca i Menorca. No debades mentre que fa tres anys el PSOE era la primera força a les altres illes, en aquesta ho va ser el PP amb el 32,5% dels vots, pel 30,5% dels socialistes; Unides Podem es quedava amb el 11,5%, mentre que Ciutadans –el qual pactà amb els conservadors per governar el Consell– es feia amb el 8,8%. Vox, amb el 5%, es quedava sense representació. La resta de partits apareixien molt per sota.
Al mateix temps, a les eleccions locals a Vila el PP guanyava el PSOE: 29,3% contra el 26,2%, Unides Podem feia un 9%, Proposta per Eivissa –la fórmula local del PI - Proposta per les Illes– registrava el 10,1%, Ciutadans el 8,6% i Vox el 5,7%. A pesar de ser el partit més votat, el PP no va obtenir el poder municipal: el pacte entre PSOE i Unides Podem permeté governar a l'esquerra. Però a hores d'ara el vot autonòmic cap a la dreta ha crescut –segons l'última enquesta– i no és creïble que no ho hagi fet també el municipal a Vila. En aquests moments, el PP li treu més de deu punts percentuals al PSOE –35,2% per 24,6%– i Vox s'ha disparat a l'alça, amb un 11,2%. A la vegada, el vot regionalista ha perdut molt i si bé Unides Podem recupera part del que havia minvat a l'enquesta anterior –del juliol de l'any passat– no basta per compensar la caiguda socialista. En el conjunt de l'illa la suma PP-Vox-Cs tindria la majoria absoluta de vots –i d'escons al Consell– i la lògica fa pensar, per tant, que el govern municipal de l'esquerra a Vila està en seriós perill.
Palma i Mallorca. Dins del context general d’increment del vot a PP i Vox, és probable que en un bon grapat de poblacions mitjanes i petites la presència del PI - Proposta per les Illes faci de tap per a la dreta. Que tingui la capacitat de decidir prou alcaldies, previsiblement fugint dels pactes en els quals hi hagi Vox. En efecte, el vot municipal en aquest tipus de localitats és quasi segur que li permetrà continuar essent una peça clau de la governabilitat a un bon grapat de consistoris, com ho va ser el 2019. Per cert, el dissabte 5 de juny un dels seus militants es convertia en batlle d’Alcúdia –el desè de la formació–, fruit del pacte amb el PSOE de repartiment de l’alcaldia. Aquest municipi del nord de l’illa, amb 21.000 habitants, és el principal poder institucional que ha assolit aquesta formació. I és una mostra del paper que podria tenir el 2023 en les localitats menys poblades.
En les de més població, però, la presència del PI no està assegurada, o directament és segur que no assolirà representació. Aquest últim cas és el de Palma, on no va obtenir cap regidor ni el 2015 ni el 2019, i l’única enquesta publicada –el passat 19 de març– el situa molt per sota de la possibilitat d’arribar a tenir-ne un l’any que ve. A les localitats més poblades és on més pitja la dreta, en els quals la suma de PP i Vox podria donar desagradables sorpreses a l’esquerra. A les cinc ciutats mallorquines –a banda de Palma– amb més població –Calvià, amb 50.000 habitants; Manacor, 42.000; Llucmajor, 37.000; Marratxí, 35.0000, i Inca, 32.000–, totes elles en mans de l’esquerra, és segur que la dreta farà molt millor resultat que ara fa tres anys. No es pot saber en quines la suma del PP i Vox podria assolir el poder local però pareix que excepte a Manacor –on la tradicional màxima fragmentació del vot sembla ara afavorir els progressistes– a les altres quatre la suma PP-Vox hi parteix amb opcions de victòria.
A Palma, l’enquesta referida –publicada en el diari Última Hora, també realitzada per l’IBES– no atorga possibilitats que l’esquerra pugui continuar governant la ciutat per tercera vegada consecutiva. Segons l’estudi demoscòpic, el PP hi obtindria la victòria en vots i escons –9 regidors–, mentre que Vox seria la segona força en sufragis i representants –7–, cosa que donaria a la suma de les dues formacions la majoria absoluta: 16 sobre 29. En el seu conjunt la dreta faria el 47,5% del vot, mentre que els tres partits que ara governen la ciutat, PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca, amb prou feines arribarien al 40% i 12 regidors –6, 3 i 3, respectivament–; alhora que el PI es quedaria fora i Ciutadans obtindria un irrellevant únic escó.
La contundència de l’auguri demoscòpic ha preocupat força en els estats majors dels partits esquerrans. De portes enfora asseguren que «hi ha temps» per rectificar. Però la processó va per dins. El temor no és només perdre Palma sinó que, a més, el vot massiu cap a la dreta a la capital faciliti que PP i Vox sumin escons al Parlament i Consell –el vot diferent segons cada institució és irrellevant– i, d’aquesta manera, la principal ciutat de les Illes provoqui un efecte d’arrossegament del sufragi dretà que posi en risc també el Govern i el Consell.