Al Museu Nacional Arqueològic de Madrid i molt a prop de l’exiliada Dama d’Elx, hi ha un mosaic espectacular que representa els 12 treballs d’Hèrcules. De fet, és una de les joies de la corona de la col·lecció. La vil·la romana que el posseïa devia ser riquíssima. I era al costat d’un arc triomfal que marcava la bifurcació d’una via, de la Via Augusta. El mosaic es va descobrir el 1941 al Pla de l’Arc, al costat de Llíria. Un clàssic que el tenen també expatriat. Però malauradament les autoritats municipals el “vengueren” al museu de Madrid. I allí el tenen.
L’arc encara existia al segle XVI, però ara està repartit entre algunes cases de la Llíria actual. De fet, l’impressionant passat de Llíria va anar descobrint-se a poc a poc gràcies a l’aigua, un bé inapreciable amb què compta aquesta ciutat importantíssima de la Tarraconensis.
Tot va començar quan al segle XVIII es netejaven algunes zones properes al riu. El 1759, un grup de llirians buidaven de brutícia els ulls de les fonts de la vila. I com sempre passa quan es fan obres i reformes, hi van trobar vestigis romans: entre d’altres, una inscripció que commemorava la construcció fa 2.000 anys del temple de les Nimfes, les deesses protectores de les aigües. La noble pedra ens informa que els encarregats de finançar el monument van ser Q. Sertori i la seua dona Sertòria Festa, que el van dedicar a tot el poble d’Edeta i el van col·locar al costat del major brollador de les “fonts”, l’Ullal Mare. In memoriam…
De fet, el subsol de Llíria és riquíssim en memòria. Sota terra, encara podem escoltar el batec de Roma, i si a més, parem bé l’orella, el d’una Llíria medieval que produïa art de primer nivell. Però sempre al costat de l’aigua, entre brolladors…
La ciutat romana d’Edeta –l’actual Llíria- no era molt gran, però tenia una gran importància estratègica vora la Via Augusta que la convertia en l’autèntic cordó umbilical de l’Imperi romà. Sobretot amb l’arribada de l’època imperial, que va vestir moltes de les ciutats romanes amb marbres i un luxe extraordinari. Legions d’esclaus s’encarregaven de fer les “reformes” pertinents per un mòdic preu: res.
L’actual posada en valor de la zona romana ens permet veure moltes coses que ens indiquen la grandesa de l’antiga ciutat. L’itinerari monumental del Pla de l’Arc de Llíria –a la zona nord-est de la població– és un autèntic centre d’interpretació a l’aire lliure, que ens porta a imaginar-nos com era l’Edeta rutilant del segle I.
A la part septentrional encara hi ha les restes de dos edificis funeraris, un d’ells únic a la cultura romana: encara conserva una llosa amb orifici central per a les libacions del difunt, les cendres del qual es troben a sota. Al pomerium o centre de la ciutat hi havia un conjunt polivalent de serveis que era dels millors i més complets que es podien trobar a la Tarraconensis. Un conjunt lúdic, sanador i religiós. Tres en un. Hem d’imaginar-nos aquesta gran superfície com un lloc de peregrinació que generaria moltíssima riquesa a l’urbs edetana. De fet, el conjunt monumental romà de Llíria és un gran santuari oracular, amb un temple dedicat a Esculapi, basílica, biblioteca, unes termes i una palestra… Era com si barrejàrem un lloc per a fer congressos, una sala de festes, un parc temàtic, un balneari i un centre cultural…
Qui va fer possible aquesta meravella va ser el senador edetà Marc Cornelius Nigrí, que va donar el seu patrimoni perquè s’hi construïra un dels conjunts més complets i espectaculars de la cultura romana en les nostres terres. Nigrí de fet, va ser un dels personatges més importants d’aquell moment. El seu nom complet era Marcus Cornelius Nigrinus Curiatus Maternus. Aquest militar veterà que va servir a les ordres de l’emperador Domicià, va competir amb Trajà pel tron imperial, i possiblement ell va “esponsoritzar” el complex de Mura, el santuari oracular de Llíria. El seu èxit personal coincideix amb l’esplendor d’Edeta al segle I. Aquest legionari que arribà al cim de l’exèrcit l’apadrinà Curatiu Matern. I arribà a ser cònsol a Roma, governador d’Aquitània, Moèsia i Síria, cosa que el convertí en aspirant a emperador.
En aquella mena d’Operación Triunfo, Trajà va ser finalment elegit. Però part de les riqueses de Nigrí van anar a parar a edificacions a Llíria. Perquè valia la pena invertir en el record, en la seua memòria… Així tothom el nomenaria i així, es mantindria viu. De fet, l’Edeta romana –la Llíria cristiana– es configuraria en funció del santuari oracular i de les termes, al Pla de l’Arc.
Tot el conjunt se situava dins d’un espai sagrat les restes del qual són avui visitables. Des de l’oracle del complex, la pitonissa interpretava els missatges que Apol·lo enviava als mortals a través d’ella. Aquesta endevinadora tenia el “despatx” al temple d’Esculapi, on emetia auguris i prediccions i responia a les preguntes que feien els ciutadans sobre el seu futur. Els complexos oraculars en l’antiguitat acomplien la mateixa funció que els centres de pelegrinatge cristià en l’edat mitjana. Eren un node d’activitat econòmica, comercial, espiritual i sanitària. Al costat, unes termes masculines i femenines formaven part d’un gran pavelló hospitalari. Igual que a Epidaure, un temple a la grega dedicat a Esculapi, déu de la medicina, presidia el recinte.
La construcció termal començava amb un gran espai porticat o basilica thermarum des d’on podíem accedir a la resta de sales. I com ara mateix en els circuits termals, hi havia diferents recorreguts: els esportistes passaven dels vestidors (apodyterium) a la Palestra, que era un gran espai a l’aire lliure i una piscina exterior. Si estaves fotut el que necessitaves era un tractament terapèutic: passaves dels vestidors al tepidarium, una sala de transició amb una atmosfera de vapor càlid que donava pas al caledarium, un lloc on arribava molta més calor de l’hypocaustum, el lloc on es produïa la combustió de la llenya i es transformava en calor que arribava en forma de vapor a les diferents sales. Al tepidarium podies fer-te massatges. L’aigua més freda del frigidarium et tornava a la vida… O no.
Et faré immortal
Eren unes termes de tipus pompeià de més de 3500 m2, que constituïen un dels espais d’higiene i de curació a través de l’aigua més significatius de tot el món romà. Per a evitar “temptacions” aquesta instal·lació era doble: una part per a homes i una altra per a dones.
El soroll de l’aigua, que rajava per canalitzacions a vegades a l’aire lliure per tot el complex, tenia un efecte terapèutic. La pitonissa de l’oracle interpretava els clapoteigs de l’aigua i profetitzava el pervindre o responia als dubtes.
Podem saber que Nigrí va consultar l’oracle de les aigües d’Edeta, però naturalment, ignorem la resposta de la pitonissa.
–Seré emperador després de tot el que hi he invertit?
La resposta de l’oracle –envoltat de vapors– va ser segurament:
-No, però, a canvi, et faré immortal. Apol·lo havia parlat. I així va ser.
2.000 anys després, una publicació com el Temps de les Arts encara el recorda… anomenant-lo. Per cert: la Dama d’Elx, el mosaic dels 12 treballs d’Hèrcules, el retaule de Marçal de Sax del Centenar de la Ploma i unes quantes coses que ja estan cansades de la ignominiosa diàspora, volen tornar a casa…