Xavier Puig
director d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)
La ‘legislatura social’, de moment, té més bones paraules que fets concrets i tangibles. L’aprovació d’uns nous pressupostos —expansius gràcies a la injecció de diner europeu— va generar expectatives que no s’estan fent realitat, començant per un pla de rescat social que a hores d’ara continuem sense saber en què es tradueix i amb quin calendari s’executarà. En canvi, les entitats d’acció social no només arrosseguem l’infrafinançament crònic de fa més d’una dècada, sinó que patim el pitjor retard en el pagament de les subvencions que ens ofega encara més en un context de nova emergència social arran de la pandèmia.
La novetat més prometedora com a aposta de futur és el pilot de renda bàsica universal, en fase de disseny; el 2023 caldrà un pressupost molt major per fer-lo efectiu i mentrestant la renda garantida de ciutadania continua molt lluny d’assegurar uns ingressos mínims a tota la població (el grau de cobertura no supera el 12% de les persones en situació de pobresa, no s’ha harmonitzat amb l’ingrés mínim vital i no s’ha actualitzat l’IRSC a partir del qual es calculen les prestacions). Els drets més bàsics, com l’habitatge i els drets energètics, continuen vulnerats i no hi ha la determinació política per reconduir la situació. En sensellarisme i interculturalitat hi ha indicis que es farà alguna cosa, però res substancial encara. I tant el sistema com la cartera de serveis socials necessiten una revisió a fons, amb perspectiva comunitària i en clau d’universalitat i prevenció, que ni tan sols es planteja. Cal més inversió i voluntat política, però sobretot cal enfocar-les bé: cap a una transformació estructural i un canvi de model socioeconòmic basat en la garantia de drets, la igualtat d’oportunitats i la justícia social.
Milena Duch
membre de la SAL feminista
En un moment com l’actual, en el qual existeix una clara ofensiva del feixisme i l’espanyolisme cap a totes les característiques que considerem que formen part de les nostres vides, es fa notar l’absència de contundència i presa de decisions clarament d’esquerres i que posin la vida de totes les persones com a prioritat absoluta. Tot i la bona notícia de la creació d’una conselleria de feminismes, perquè no podia ser d’una altra manera, s’ha fet notar la falta de blindatge amb les seves treballadores dels SIEs o el finançament dels centres de la xarxa pública amb capacitat per practicar avortaments que es neguen a fer-los. Que hi continuïn havent desnonaments, que les institucions catalanes continuïn apostant pel model de privatització de drets LGTB donant suport al Pride (que no deixa de ser la patronal rosa) com a única aposta per l’alliberament sexual i de gènere, els casos repressius contra militants en què la mateixa Generalitat s’ha presentat com a acusació, la claudicació en la defensa del català i un llarg etcètera de qüestions que ens deixen absolutament en el mateix punt.
Javier Pacheco
Secretari general CCOO a Catalunya
Hem de valorar positivament que aquest govern, a diferència de l’anterior, ha portat més estabilitat institucional i ha recuperat una certa vida legislativa. També, malgrat les dificultats, no ha deixa de situar el diàleg i la negociació com un element fonamental per resoldre els problemes de gestió de l’autogovern i de resolució del conflicte polític territorial amb el Govern de l’Estat.
En la part negativa, és un govern que no ha acabat d’interpretar bé el paper econòmic de la societat civil catalana i dels agents socials. Ha renunciat a establir un desenvolupament de la concertació i el diàleg social per donar resposta a les crisis que tenim sobre la taula. Aquest govern ha de corregir l’orientació de les seves polítiques econòmiques, perquè està molt lluny de donar una resposta al que demana la ciutadania.
Dolors Feliu
presidenta de l’ANC
El primer any del mandat del govern és una mostra de la falta de confiança dels partits de cara al 52% de suport a la independència, una decepció per a l’electorat que es refiava que el seu vot servís per reblar l’embat contra un estat opressor. És veritat que es van pactar dos anys de diàleg o negociació amb l’Estat espanyol, però ja n’ha passat un i Moncloa ja ha anunciat que és totalment contrària a cap negociació.
I la repressió continua, amb més de 3.300 víctimes de la judicialització indiscriminada de l’Estat, sense cap garantia judicial. No oblidem el cas Catalangate, que ha afectat tot l’independentisme i especialment l’Assemblea, amb cinc dels nostres membres —inclosa la meva predecessora— espiats il·legalment amb Pegasus.
Calen conseqüències polítiques i jurídiques per a aquests abusos. Fa poc també ens assabentàvem d’un nou greuge fiscal contra Catalunya, amb només un 35,8% de les inversions planejades al Principat contra el 184% de Madrid, que trenquen qualsevol promesa que permetés mantenir un acord de mínims per a un diàleg.
Aquells partits autoanomenats independentistes no poden seguir amb aquesta connivència amb l’Estat espanyol mentre aquest vulnera els drets i les llibertats del poble català. El govern no pot continuar allargant aquest suposat diàleg que només blanqueja l’Estat, mentre Sánchez es permet la llibertat de dir que sota la seva repressió “la Roja pot jugar a Barcelona sense problemes”. La destrucció de la immersió lingüística i la imposició del 25% de castellà és un senyal clar del futur que ens espera dins d’aquest estat opressor.
L’única sortida viable és la independència.
Josep Sánchez i Llibre
president de Foment del Treball
Des de Foment del Treball valorem l’esforç del president Pere Aragonès en el seu primer any de mandat per establir un clima d’estabilitat institucional i política, que garanteixi el benestar social i afermi la recuperació econòmica, sobretot després d’un context amb moltes complexitats marcat per la crisi de la covid. Tanmateix, considerem que al seu Govern li falta cohesió, fet que perjudica la priorització i avenç en polítiques a mitjà i llarg termini primordials per combatre les desigualtats socials i incentivar el creixement econòmic del país.
En aquest sentit, reivindiquem de nou les propostes adreçades al Govern de la Generalitat, com ara: assolir finalment una fiscalitat competitiva; millorar la inversió en infraestructures, tant per part de l’Estat com de la Generalitat, que han de fer un sacrifici important per modernitzar el país; una reformulació de la transició energètica industrial, a més de prioritzar la reindustrialització de Catalunya per arribar al 25% del PIB al 2030; avançar en la simplificació administrativa i en l’aplicació de reformes de les administracions públiques perquè siguin eficients, i consolidar l’ecosistema d’startups per incentivar la competitivitat empresarial i fer de Barcelona una ciutat més atractiva a escala internacional des de la perspectiva d’inversions tecnològiques i innovació.
Jordi Rojas
membre de la junta directiva de la Xarxa d’Economia Social i Solidària
El primer any de mandat ha estat esperançador en el sentit que s’han mantingut les polítiques de promoció i foment de l’ESS. Era un dels temors quan s’acaba una legislatura en què estàs iniciant una trajectòria de suport. En l’acció de Govern s’han mantingut i reforçat les polítiques de suport a l’ESS. La direcció general ha continuat amb el foment i la promoció i és una molt bona noticia per a nosaltres.
Vam quedar a mig elaborar les bases de la futura llei d’ESS i aquest procés no s’ha estroncat, sinó que està continuant i es va tancar l’acord de bases que va anar al Parlament.
En l’altre plateret de la balança, com no pot ser d’una altra manera, hi ha tot el que té a veure amb els Jocs Olímpics d’hivern i aquesta manera de veure la promoció territorial, davant la qual hi estem en contra. Som un dels promotors de la plataforma Stop Jocs Olímpics. Un dels dèficits del Govern és com està afrontant la transformació ecosocial i continuarem sent crítics enfront d’aquestes polítics. Pensem que el tema del decreixement turístic també és un dels grans reptes de futur, malgrat que s’inicia una taula de negociació sobre els creuers. Aquestes són, potser, les dues grans àrees en què no estem d’acord en absolut en les polítiques que fa el govern.
En temes de transcendència com la promoció de l’habitatge social i de cooperativista amb habitatge en cessió d’ús, creiem que hi ha d’haver polítiques més agosarades.
Sara Cuentas
Membre de la Red de Migración,
Género y Desarrollo
La creació del Departament d’Igualtat i Feminismes ha estat un pas fonamental per promoure polítiques públiques destinades a superar les opressions masclistes i racistes. Esperem que consolidi el seu rol com a organisme rector feminista vers les altres conselleries. Això implica enfortir la seva capacitat d’acció per canviar estructures que poden generar violència institucional. Un cas preocupant és el de la gestió de la DGAIA, denunciat per mares migrants per la violència que suposa la retirada de la custòdia a les seves vides. Manquen polítiques d’acció comunitària que enforteixin els vincles entre les persones i la seva acció vers la violència. Hi ha una pràctica individualitzada de prevenció, tractament i superació de l’impacte de la violència masclista que no respon a la realitat diversa de les dones i la comunitat.
Ha estat pertinent incorporar expertesa de persones diverses en espais de decisió. Tot i això, cal més diversitat en llocs clau com economia, interior, drets socials, educació i justícia.
És destacable que el Servei Públic d’Ocupació llancés el programa ACOL que ha possibilitat que diverses entitats puguin contractar unes 400 persones que no tenien manera d’accedir a una oportunitat de feina perquè el contracte laboral d’un any és un dels principals requisits de la llei d’estrangeria per obtenir l’autorització de residència i treball.
Saludem que la Generalitat hagi fixat criteris d’interpretació de la llei mordassa per deixar sense sanció conductes pacífiques en manifestacions. Estan tancant expedients sancionadors a activistes denunciats per la policia. Tot i això, la repressió policial és un problema estructural pendent de superar.
Eric Herrera
President de l’Institut Ostrom
És difícil valorar un govern en un any i més en un context complicat com el català. Sortim d’una pandèmia, ha esclatat una guerra i puja la inflació. No voldria dir que és un desastre, perquè moltes coses no són culpa seva. Un fet que no porten bé és el desacord entre els dos partits. És difícil donar estabilitat i credibilitat si es comporten com gat i gos.
En un tema més polític, la relació amb Espanya no és bona, i la culpa no és només del Govern català. Tinc la sensació que des de Madrid han tancat el procés. Això no vol dir que no se’n pugui començar un altre. La taula de diàleg no interessa pràcticament a ningú.
Entrant en temes temes concrets, l’acord de govern incloïa —en el seu apartat núm. 9— “La direcció pública professional per professionalitzar els càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic”. Un any després, no hem constatat cap avenç en aquesta direcció. Celebrem l’establiment de la gratuïtat l’escola bressol, el P2. També, valorem positivament el projecte impulsat pel Departament d’Acció Exterior i Govern Obert “Catalunya, un país de dades,” que reforçarà l’ús de dades obertes territorialitzades per a una millor governança.
Per contra, valorem negativament la mal anomenada llei antidesnonaments. Demorar els desnonaments no soluciona el problema (la manca d’oferta) i l’agreuja: desincentiva la destinació d’habitatge a lloguer. Tampoc és positiu l’endarreriment del Govern en la implementació de les energies renovables o la reducció lineal dels preus de l’educació universitària, una política regressiva i ineficient que no augmentarà l’accés dels estudiants de menor renda.
Jaume Padrós
Col·legi de Metges de Catalunya
No podem desvincular aquest govern del context general polític a escala d’Estat i de Catalunya. És un Govern que ha pogut lluitar. En el cas de Sanitat, hi ha hagut una conjura unànime, també per part del sector, per defensar els fons Covid, que continuen amenaçats. S’ha completat tot el tema de la vacunació, i la gestió en aquest sentit ha estat impecable. S’han aconseguit unes taxes de vacunació prou elevades, amb una logística molt complexa, i això és positiu. Respecte als canvis i les reformes que el comitè d’experts va empènyer i que estan en mans del Govern, s’ha avançat molt poc. Tenim feina. Podem trobar molts elements per dir que no s’ha pogut més perquè hi ha hagut el tema de la covid, però es podia avançar molt més en temes que estan en discussió que s’han de fer, com la transformació del sistema sanitari. Hi ha molts problemes a abordar i anem justos. Ja ho anàvem abans de la covid i ara s’ha agreujat. Tenim uns professionals molt esgotats i el model de gestió de l’atenció primària necessita canvis, sobretot pel que fa al marc legislatiu i la burocràcia que inunda les consultes. Hi ha elements positius, perquè s’han treballat grans consensos, que hi són. El Govern ha d’intensificar més la presa de decisions, perquè hi ha grans consensos en el sector i es podria avançar molt més. Hem avançat molt poc en les mesures transformadores. Ara tenim sobre la taula problemes que fa molt temps que advertim, com és la crisi sociodemogràfica de professionals que porta a tensar molt més el sistema sanitari. Urgeix que el Departament intensifiqui els canvis que es va comprometre a fer.
Judith Colell
Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
Des del punt de vista audiovisual, crec que hi ha hagut un avenç important en diverses coses. Pel que fa al hub audiovisual, tot just ara s’ha apuntat la ubicació de la Catalunya Media City a les Tres Xemeneies. Això serà una manera d’impulsar l’audiovisual a Catalunya. També valorem molt el pacte per la llengua per la importància que a l’Acadèmia donem a les pel·lícules en català. Per part de la conselleria i de la Generalitat hi ha un interès molt clar que augmenti el nombre de pel·lícules en català i el pressupost. S’ha demostrat amb les ajudes. Valorem moltíssim l’augment del pressupost i la intenció d’arribar al 2% que ha deixat molt clara la consellera. Pel que fa a la llei de l’audiovisual, caldrà veure cap on va. Ara crec que es vol portar el projecte al Parlament, però no hi tinc gaire cosa a dir. En l’àmbit de feminismes i igualtat, valorem molt l’ajuda que hem tingut de la conselleria que lidera Tània Verge en el nostre Departament contra els abusos i la col·laboració. La relació amb totes dues conselleries ha estat molt bona. La valoració del primer any, pel que fa a l’audiovisual, és positiva. Queda molta feina per fer, però crec que des del Govern també ho veuen així i s’hi han posat.
Jaume Grau
membre d’Ecologistes en Acció
El Govern de Pere Aragonès ha aconseguit en pocs mesos ser una immensa decepció. Va començar la investidura parlant de crisi climàtica i de biodiversitat, però avui veiem com Catalunya continua mantenint les polítiques que aprofundeixen la crisi ecològica.
Aquest Govern segueix el camí suïcida del creixement econòmic a tota costa: més turisme massiu, macroesdeveniments (Jocs Olímpics d’hivern 2030, Copa Amèrica de cela 2024, Circuit de Catalunya) i nova bombolla especulativa urbanística i de macroinfraestructures (aeroports, ports, Hard Rock). Les polítiques de biodiversitat porten 25 anys d’endarreriment i l’Agència de la Natura no es desplega. En energia estem a la cua en renovables, i no som capaços de protegir espais agraris i naturals dels especuladors de l’eòlica i la solar. La pagesia està abocada a la desaparició, mentre apostem per una agroindústria d’exportació sense pagesos i amb macrogranges. Es manté el mal estat de les masses d’aigua i manquen polítiques valentes per reduir la contaminació atmosfèrica i reduir l’espai per als cotxes. Només en residus es mantenen polítiques coherents.
Sense un debat social i mesures contundents per afrontar el decreixement necessari en justícia social, ens aboquem a l’abisme d’un col·lapse socioeconòmic. Cal actuar ja. La història assenyalarà la irresponsabilitat d’aquests polítics.
Maria Campuzano
portaveu de l’Aliança contra la pobresa energètica
En matèria de pobresa energètica, creiem que el Govern encara té molt a fer. Si fem un repàs als reptes, hauria d’haver fet efectiu el conveni entre l’anterior Govern i Endesa. Va costar, però a finals de 2021 es van enviar les cartes de condonació de deute a les famílies en situació de vulnerabilitat. Tot i això, encara hi ha famílies que reben reclamacions per part d’Endesa per deutes ja condonats. A partir d’aquí, tots els deures del conveni estan pendents. Falta que el Departament de Drets Socials posi en marxa un fons d’atenció solidària, per condonar els deutes a partir de gener de 2021, coparticipat entre Administració pública i empresa. Encara no s’ha fet. Al conveni també hi ha un procediment per instal·lar comptadors socials per a famílies que estan en ocupació en precari. Famílies que no tenen cap altre remei que ocupar, però que volen tenir un subministrament regular. L’últim any només se n’han posat 18. A més, l’últim any, Endesa ha tallat la llum a blocs sencers de pisos acompanyats dels Mossos. Els consellers de l’anterior govern es van comprometre a signar convenis similars amb altres empreses, però no ha estat així.
També hi ha la qüestió dels talls de llum als barris. Hem vist millores a barris com el Raval, Torre Baró, Sant Roc de Badalona o Font de la Pólvora de Girona, però en canvi, al barri de Culubret, a Figueres, encara continuen patint talls de subministrament.
Un any després, pensem que no s’ha avançat prou en matèria de pobresa energètica.
Sergi Perelló
Secretari general de la Intersindical CSC
Partim d’una realitat adversa perquè som un país sense sobirania on la capacitat de decisió en matèria econòmica i sociolaboral és ínfima. I allò que s’ha intentat legislar o regular ha estat tombat per l’Estat espanyol.
Dit això, ens preocupa que el Pacte Nacional per la Indústria estigui mig aturat mentre s’aposta per projectes, com els Jocs Olímpics al Pirineu, que van en la direcció contrària de bastir una economia diversificada i més sostenible que no depengui del turisme i la construcció.
Bàsicament, perquè aquest model caduc és el que ja coneixem de precarietat i baixos salaris i perquè, a sobre, la reindustrialització de la Nissan també va en aquesta la línia del low cost, que és la de la logística.
A més, no s’han fet passos reals en allò en què sí qye podem incidir, com és un salari mínim interprofessional de vora de 1.300 euros en les licitacions de l’Administració pública, a afrontar seriosament l’atur juvenil, garantir l’estabilització de tot el personal interí o tenir més inspecció de treball.
Ens preocupa també que no puguem avançar en la creació d’una banca pública catalana que inverteixi en projectes de futur o que en habitatge i atenció primària encara estiguem a mig gas. Valorem positivament els esforços en feminismes o la prova pilot de la renda bàsica universal, alhora que esperem que en matèria lingüística o a l’educació es recuperin els consensos que ens fan falta com a país.
Iolanda Segura
portaveu d’USTEC
L’administració Aragonès segueix i defensa una línia política al més pur estil neoliberal. Ell mateix va promoure la llei Aragonés de privatització de serveis públics no aprovada al Parlament i l’està implementant per la porta del darrere. A Educació, el conseller Josep Gonzàlez-Cambray l’aplica amb programes com ara Educació 360, escoles a temps complert o amb la seva proximitat a la Fundació Bofill, mentora de les seves propostes “transformadores”, que ha permès privatitzar el lleure, els menjadors i, fins i tot, alguns recursos per a l’escola inclusiva, amb empreses i sectors afins.
La LEC és un clar exemple de llei amb una voluntat privatitzadora. Paral·lelament, els nous currículums segueixen les doctrines neoliberals de l’OCDE i la UNESCO.
Un apunt escandalós és la reducció de ràtios de P3. El que podria semblar un gran avenç educatiu es definiria millor com la “supressió de l’oferta de places públiques”, ja que obliga moltes famílies a matricular els seus fills i filles a la concertada. El que seria una “desretallada” es tradueix en un “salvem l’escola concertada”.
Pel que fa a la defensa de la llengua, la seva deixadesa i la darrera proposta de llei —que no situa el català com a única llengua vehicular— no és pròpia d’un govern que es descriu com a sobiranista.
Tant Aragonès com Cambray es caracteritzen per una inflexibilitat doctrinària sense voluntat d’escolta a les majories discrepants. Si una cosa no se li perdonarà al president Aragonès és que no hagi cessat al pitjor conseller que mai ha tingut el Departament d’Educació. Que no esperi el nostre suport: per nosaltres, està perdut i enterrat.
Mireia Plana
vicepresidenta de Plataforma per la Llengua
El balanç del primer any del Govern pel que fa a llengua té aspectes positius, en té de negatius i d’altres encara no valorables. D’entrada, cal reconèixer a aquest Govern haver posat de manifest que la situació no és bona, que estem en retrocés i que cal posar-hi remei. El Pacte Nacional per la Llengua és una bona idea que haurem de veure com continua i què se n’obté. Haver transformat una Direcció General de Política Lingüística en una Secretaria és positiu, però no haver-la posat a Presidència denota que no es tracta la llengua com a tema troncal. Continuem també sense fer aplicar ni el Codi de consum ni la llei del cinema.
A banda d’això, hi ha dos temes que marcaran el futur: l’audiovisual i l’escola. En el primer, la llei espanyola és una bufetada a la llengua i una oportunitat d’or perduda; Espanya ens continua tractant com a ciutadans de segona, però a Catalunya tenim marge per millorar i repensar la televisió pública. Pel que fa a l’escola, ens hauria agradat una actitud més forta del Govern i una estratègia compartida més potent; veurem com continua aquest canvi de marc normatiu i, sobretot, què passa a les escoles i si el domini i ús del català millora, tant a l’escola com a la societat en general.
Antoni Cañete
president de la PIMEC
La relació amb el Govern de la Generalitat és constant en la nostra tasca de representació i defensa dels interessos de les pimes i els autònoms de Catalunya. Desitgem molts encerts en el temps que queda de legislatura, però recordem al president Aragonès en el seu primer any de mandat que encara tenim mesures pendents d’impulsar i posar en marxa en benefici de la productivitat, la competitivitat i la viabilitat empresarial i econòmica, fonamentals per continuar creixent com a país i per assolir reptes com la sostenibilitat i la digitalització. Des de PIMEC volem recordar la importància del diàleg social i de la concertació, com a element clau per a la bona governança.
Camil Ros
secretari general d’UGT a Catalunya
Comparat amb el Govern anterior, és una mica més estable. Sobretot en el sentit que no hi ha tanta conflictivitat política i mediàtica. Però, és evident que és un Govern que està encallat en les polítiques. Si analitzem les respostes que s’estan donant després de la crisi de la covid, d’Ucraïna i en el procés de recuperació de les retallades a partir del 2010, veiem una paràlisi. Les diferències internes al Govern fan que sigui un executiu que no acaba de tirar.
En l’àmbit del diàleg social, hi ha hagut una interrupció. Fa uns mesos hi va haver un intent d’aprovar una sèrie de matèries per fer front a la crisi d’Ucraïna. Hi va haver una reunió abans de Setmana Santa i la resposta no ha arribat fins aquesta setmana passada i amb unes propostes genèriques. Hi ha la sensació que no acaba de tirar i no entoma els temes.
Ens està passant en temes importants com la renda garantida de ciutadania, en un moment que hi ha més pobresa i gent amb dificultats, que tampoc acaba tirant i no veiem voluntat per agilitzar-ho. Esperàvem que el Govern pogués enlairar-se més que l’anterior, però, de moment, no ho fa.