—Fa tres anys que és alcalde de Tarragona. Què ha canviat en aquest temps a la ciutat?
—Diria que gairebé tot. Ha canviat la perspectiva de la ciutat. Ara, sap què vol ser. Es fa seus els reptes que exigeix el futur. Parlem de transició energètica, de repte climàtic i de fer un urbanisme d’acord amb el que els nous temps diuen. Fins fa poc es pensava en un urbanisme expansiu, d’ocupar espais amb valor paisatgístic. Nosaltres estem fent el contrari. Estem intentant cohesionar la ciutat. Està bastant disgregada. Alguns barris tenen quinze mil habitants, que són antics pobles. Tot això, dins del municipi i, a vegades, amb unes distàncies molt grans físiques que ens hem posat al cap superar-les. També, amb una distància emocional o cultural que volem superar. Volem una Tarragona per a tothom, on tothom tingui igualtat de possibilitats.
—Com planeja superar aquestes distàncies culturals?
—Primer, des de l’urbanisme. En comptes de créixer ocupant llocs amb valor paisatgístic, hem de posar en valor espais que potser ara mateix no en tenen, però que si som capaços de créixer cap aquí, sí que en tindran. Però, també, donant equipaments als barris, que no en tenen. Per exemple, tenim un dèficit de biblioteques enorme. Ara n’estem fent una al barri de Torreforta. També hem fet el pla per a una segona biblioteca de barri a Sant Pere i Sant Pau, que és la zona nord. Hem de pensar en una ciutat on tothom tingui equipaments culturals al seu abast. També volem dotar d’una línia molt més cultural i implicada a les entitats del mateix barri als centres cívics. Encara passa això que la gent dels barris, quan va al centre diu que va a Tarragona. Hem de tenir objectius comuns i sentiment comú de pertinença. Crec que, des del respecte a totes les persones, vinguin d’on vinguin, fem una Tarragona molt diferent de la que teníem fins ara.
—El projecte de l’Anella Verda, pel qual han rebut fons Next Generation, va en aquesta direcció?
—Efectivament. Per a nosaltres és molt important. És un espai de protecció, bàsicament boscós, on dins hi ha elements tan importants com l’aqüeducte romà. Aquí hi posarem molts esforços. S’ha fet una campanya de protecció forestal des de l’Ajuntament. L’Anella Verda està limitada, més o menys, per dos rius, el Francolí i el Gaià. La renaturalització i recuperació d’aquests rius i la regeneració de les platges, tot aquest conjunt, és una de les nostres línies estratègiques.
—Hi ha dates per al desmantellament de la plataforma del Miracle?
—Quan tens aquests fons, tens tres anys de termini per executar-los. Per tant, ho veurem durant el mandat següent. Aquest ha sigut el mandat de girar el mitjó, canviar moltes coses i recuperar molts espais en desús i aconseguir moltes inversions de fora. El pròxim mandat serà el de consolidació del canvi que volem per a Tarragona.
—Té capacitat per consolidar aquestes accions per si no ocupa l’Ajuntament després de les properes eleccions? Això que preparen és fàcilment reversible?
—Les coses no només són execucions com si administressis una comunitat, hi ha una idea política molt clara. Fem tot això perquè volem una Tarragona molt diferent. Per exemple, el pla de recuperació de platges va unit a un pla d’urbanisme que hem d’assumir perquè el POUM va ser anul·lat per una sentència. Una de les grans calamitats sobrevingudes és que, en sec, no tenim pla urbanístic i l’hem de fer de nou. Un pla que té un plantejament absolutament diferent al de l’època dels socialistes. És el del futur, el de regenerar, recosir, salvar els espais de valor paisatgístic. És evident que si el govern canvia de mans, jo no diria que es pugui consolidar. Si es vol que es consolidi, l’important és que el canvi es faci amb qui ha apostat pel canvi. Que som nosaltres i els grups que ens han donat suport. La garantia que es faci és amb una victoria més àmplia d’Esquerra.
—Alguns partits creuen que la ciutat de Tarragona ha de créixer. Vostès com ho encaren? Hi ha preocupació pels espais buits i perquè alguns espais acaben fent d’abocadors…
—Són coses molt diferents. Hi ha espais buits que han de deixar de ser una separació per ser un punt de connexió. Urbanitzar-los i donar-los vida residencial és una de les possibilitats. El tema dels abocadors no es dona només als solars buits, també en espais naturals, per desgràcia. Hem fet d’això un objectiu molt central, hem desplegat una unitat administrativa de la Guàrdia Urbana i hem posat sancions i ha baixat moltíssim. Hem fet una feina notable. Però el que hem de fer és generar espais de connexió i vida. Cohesionar la ciutat i fer que entre el centre i ponent no hi hagi aquesta distància tan gran, bàsicament per dos elements que els separen com és el riu i la carretera. Hem de trobar solucions i les trobarem. Hi ha una solució en temes de mobilitat sostenible que crec que és important. Hi ha dues carreteres nacionals que han de ser traspassades a Tarragona. Hi ha tres grans objectius per això. Un és un carril bicicleta que anirà des del centre de la ciutat fins a Altafulla, passant per la zona de llevant. Un altre és que ampliarem el pont del Francolí, que separa el centre dels barris de ponent. N’ampliarem l’amplada perquè pugui tenir carril bici i també per a vianants, per unir, de manera caminable i no contaminant, les dues zones. El tercer és la instal·lació de pantalles acústiques per reduir la contaminació. Tot va dirigit a cosir la ciutat i apostar per una mobilitat descarbonitzada.
—Seguint amb la mobilitat, com estan les negociacions pel tren-tram?
—És un tema molt interessant. Partim d’una situació en què hi havia un traçat de Tarragona a València, que anava per la costa, per Cambrils. Això ja no s’utilitza i se n’havia de fer alguna cosa. La idea que tenia el Departament de Territori era fer un tren-tram que unís les poblacions de Cambrils i Salou i arribés fins a Vila-seca. Allà coincidia amb el traçat de la via ordinària que anava de Reus a Tarragona. La proposta de la Generalitat era que el traçat entre Tarragona i Reus es fes per la via convencional i parant a l s estacions que tenim ara. Nosaltres ens hi vam oposar. Vam fer un procés participatiu i vam canviar la proposta. Per a nosaltres això no té massa sentit, perquè fas passar un tren-tram per una via ja molt saturada i més per una estació que està molt lluny del centre. La nostra proposta és que de Vila-seca a Tarragona la via vagi més o menys paral·lela a l’N-340, però que vagi entrant pels barris i vagi a parar a la plaça de la Imperial Tàrraco, un lloc central, on hi ha l’estació d’autobusos i moltes parades de bus urbà. Estàs creant una mobilitat molt interessant. A més a més, cal afegir-hi que la futura estació del camp de Tarragona d’alta velocitat es posarà, precisament en aquesta intersecció de Vila-seca, podràs anar del centre de Tarragona a l’estació de l’AVE en tramvia o en bicicleta.
—Des que el seu partit presideix la Generalitat, ha avançat d’alguna manera?
—No és el nostre partit, perquè Territori és de l’altra formació. Però ens van entendre. El model de tren ja no serà un tren gran, sinó que serà un tramvia de dimensions més penetrables dins el teixit urbà. Esperem una proposta definitiva, però ja sabem que anirà en aquest sentit. Han escoltat el territori.
—Deia que calia vincular les diferents zones de Tarragona a la ciutat. Tanmateix, ha decidit congelar la posada en marxa dels consells de districte que formaven part de les seves propostes de governança de la ciutat i que tenen a veure amb aquesta qüestió…
—Per a nosaltres continua sent una prioritat. Tot i això, els consells de districte demanen una complicitat molt alta dels partits. Tu no pots fer consells de districte amb una majoria simple agafada pels pèls. Entre d’altres coses, perquè en els cinc districtes, cada partit ha de ser governat pel partit que hi ha guanyat. Aquí hi ha dos districtes on ha guanyat el Partit Socialista. Quan aquest partit obstaculitza de manera continuada la implantació d’aquests consells, s’ha d’ajornar a quan hi hagi altres majories. Contrasta la posició obstaculitzadora del PSC, perquè bàsicament aquests consells s’han desenvolupat a la demarcació de Barcelona i ells hi participen. Hi ha una llei creada i que ells, el PSC, en alguns llocs han desenvolupat i aquí l’obstaculitzen.
—A principi de mandat, el seu govern va ser un exemple d’allò que ERC ha anomenat “via àmplia”. Des de fa uns mesos, els Comuns se n’han desmarcat, o com a mínim una part. Això demostra les limitacions d’aquesta mena d’aliances?
—No, no. Jo hi crec molt. En tot cas, cadascú pren les seves decisions. Aquí hi va haver un canvi que estava al carrer i que va propiciar la investidura. És evident que la feina de govern porta molta feina, però si has de canviar tot el que hi havia, en porta molta més. Si hi havia uns socis disposats a treballar-hi, el normal era sumar braços i cervells. En aquest cas, no vam entendre la posició d’En Comú Podem. Perquè, per exemple, a Altafulla sí que poden sumar amb Junts per fer una moció de censura i, en canvi, a Tarragona no poden sumar amb Junts. Ho respecto, però la idea continua sent de fer majories àmplies. Jo tinc clar que està sortint força bé.
—Creu que es va arriscar massa fent entrar al govern Junts i la CUP?
—No, en absolut. El risc és no poder donar el servei que els ciutadans mereixen i reclamen. És evident que en el tram postpandèmic, els nivells d’implicació, de feina i de resultats han estat espectaculars. Ha sigut un encert que hi entressin. La llàstima és que una de les persones d’En Comú Podem no es quedés. Jo els volia a tots, la veritat.
—Diu que hi havia risc de no donar als ciutadans el servei que mereixen. Però, sense aprovar els pressupostos, perquè els Comuns no els votaran, potser és la situació més difícil per complir això…
—Hem vingut a fer coses difícils. Nosaltres hem sigut molt crítics amb el govern de Josep Fèlix Ballesteros dels últims anys i hem d’anar a fer el difícil. Amb les eleccions, el difícil era sumar les altres tres sensibilitats de canvi i ho vam fer. A partir d’aquell moment, sabíem que seria difícil. Ara, amb la possibilitat de fer els pressupostos prorrogats, vam decidir fer-ho. El cert és que portem incorporats més de 30 milions amb modificacions de crèdit. Fins ara, tots aquestes modificacions que hem portat a votació les hem guanyades. A més, es veu a la ciutat. No puc estar més content d’haver pres aquesta decisió i anar pel camí difícil.
—Els Comuns el van advertir que sortirien de govern si feien el pacte?
—Va haver-hi una fase que semblava que estaven molt col·laboratius. A partir de les eleccions catalanes, ja no volien saber res. Al final, nosaltres hem de prendre la decisió que pugui donar millors resultats a la ciutadania. En aquell moment, al govern de nou li faltaven mans. I els vam dir que els volíem dins. I els volem dins. I, si ara em demanessin d’entrar la consellera municipal, li faríem lloc. El que no volem és arrossegar un govern com sigui. Volem que els quatre anys es notin.
—Serà candidat d’ERC a les properes eleccions. Es veu tornant a pactar amb els Comuns?
—Veig que nosaltres aspirem a tenir una majoria més àmplia. A partir d’aquí, treballarem amb qui vulgui fer aquest canvi. El canvi no s’ha acabat, té més recorregut. La idea és seguir amb aquesta línia. Ja en parlarem quan toqui.
—Per què va decidir destinar el superàvit de turisme a tapar forats a l’Ajuntament i no a la promoció del sector, que ha estat molt tocat després de la pandèmia?
—Primer, hem de veure d’on ve el romanent. Es genera perquè durant els dos anys hi havia unes activitats presencials que no s’han fet. S’han fet altres coses, per exemple una promoció a mitjans de comunicació. Això genera un superàvit de més de 700.000 euros. Nosaltres, més de la meitat l’absorbim i l'utilitzem i ens posem al nivell de pressupost que estàvem el 2019. El nivell de pressupost d’un any ordinari és el que tenim ara. Els altres 300.000 euros, amb la feina de cirurgia que fem cada mes, els destinem a altres coses. Coses tan importants com uns bons perquè les famílies sense recursos puguin tenir colònies. Has de pensar en el conjunt de la ciutat i que ningú es quedi penjat. A més, la feina no és només posar diners, és tenir relació amb el sector. L’anterior govern es va carregar qualsevol òrgan de relació amb el sector. Nosaltres hem creat la comissió consultiva i estem generant altres dinàmiques. El sector ho aprecia i els resultats estan al carrer.
—Aquests dies, Costes està reomplint de sorra la platja de Tarragona. Això, sovint, acaba revertit amb la següent llevantada. Des de l’Ajuntament estan pensant solucions a llarg termini que permetin solucionar aquesta qüestió?
—Es dona a diverses platges que, mentre un sector està molt perjudicat, un altre té més sorra que altres anys. El que s’ha acordat amb Costes és fer un estudi de tots els corrents marins per treballar en aquest sentit. Tenim clar que hi ha mesures pal·liatives que s’han de fer servir, però s’han de fer mesures més grans. En alguna zona s’ha treballat bé la recuperació dunar. Tenim clar que l’estudi dels corrents i l’aposta per recuperar les dunes són les solucions a mig i llarg termini.
—El 2019 van pactar per deixar enrere el llegat de Ballesteros. El 2023 sembla que el candidat del PSC serà Rubén Viñuales. Es veu pactant amb ell pel futur de Tarragona?
—Jo encara no he sentit dir res. Amb ell tinc bona relació personal, perquè ens portem tots bé. Sincerament, només he sentit fins ara paraules de manual que això és un desastre. Jo veig el contrari. A mesura que vagi parlant, entendrem què ens vol dir. Fins ara, no ha sortit del manual d’anar en contra. Nosaltres anem a canviar les coses.